Ramon Sugranyes i de Franch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRamon Sugranyes i de Franch Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Dades biogràfiques
Naixement 31 d'octubre de 1911
Capellades
Mort 23 de febrer de 2011(2011-02-23) (als 99 anys)
Capellades
Ciutadania Espanya
Alma mater Universitat de Barcelona
Es coneix per Auditor laic del Concili del Vaticà II
Activitat professional
Ocupació intel·lectual
Dades familiars
Pare Domènec Sugrañes i Gras
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Ramon Sugranyes i de Franch (Capellades, 31 d'octubre de 1911 - 26 de febrer de 2011[1]) fou un dirigent catòlic i professor català, auditor laic del Concili del Vaticà II.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Xaviera de Franch i Capdevila, de Cardona, i de Domènech Sugranyes i Gras, arquitecte reusenc i col·laborador de Gaudí.[2] Va néixer a Capellades, en una de les propietats rurals de la seva família materna.[2] Ramon Sugranyes es llicencià en dret i lletres l'any 1933 a la Universitat de Barcelona,[3] on va coincidir amb Miquel Batllori, Jaume Vicens i Vives, Joan Ramon Masoliver, Ramon Aramon i Serra o Jordi Maragall.

Durant la República va participar en la reforma educativa catalana i en moviments estudiantils catòlics,[3] essent vicepresident de la Federació Catalana d'Estudiants Catòlics. També treballà amb Pompeu Fabra com a secretari entre 1933 i 1934 del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona.[3][2] Escrivia periòdicament al diari catòlic El Matí i fou professor a l'innovador centre d'educació secundària Institut Escola.[2] En 1935-36 va fer el doctorat en dret canònic al Sacro Cuore de Milà, on va conèixer dom Luigi Sturzo i el pensador Carles Cardó.[2]

Durant la guerra civil espanyola hagué de quedar-se fora del país degut a la seva militància catòlica. Des de París va participar en els Comitès per a la Pau liderats per Jacques Maritain i Salvador de Madariaga.[3] De Milà es traslladà a Ginebra on va poder continuar estudiant gràcies a l'ajuda de Rafael Patxot.[2]

A partir de 1944 fou professor de llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg (Suïssa), on va iniciar la seva amistat amb el teòleg Charles Journet i on va poder acabar el seu doctorat en dret i realitzar seus estudis sobre Ramon Llull, el precursor del diàleg interreligiós.[3] En aquesta universitat va ocupar la càtedra de literatures ibèriques durant 30 anys.[2]

Com a dirigent catòlic va ser força actiu, com a president de Pax Romana i de la Conferència de les Organitzacions Catòliques Internacionals. Això li va permetre fer amistat amb personatges com el futur Papa Montini, l'italià Vittorino Veronese o Joaquín Ruiz-Giménez.[3] El 1963 Pau VI el nomenà auditor laic del Concili del Vaticà II. Del 1966 al 1974 ha estat consultor del Consell Pontifici per als laics, i del 1979 al 1998 president de l'Institut Internacional Jacques Maritain.

Va publicar les seves memòries Militant per la justícia (1998), on dialoga amb Hilari Raguer i Suñer i la seva filla Margarida. Va morir a Capellades el 26 de febrer de 2011.[1]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]