Ramon Sugranyes i de Franch

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRamon Sugranyes i de Franch Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Biografia
Naixement 31 d'octubre de 1911
Capellades
Mort 23 de febrer de 2011(2011-02-23) (als 99 anys)
Capellades
Religió Església Catòlica
Educació Universitat de Barcelona
Es coneix per Auditor laic del Concili del Vaticà II
Activitat
Ocupació intel·lectual
Ocupador Universitat de Friburg
Família
Pare Domènec Sugrañes i Gras
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Ramon Sugranyes i de Franch (Capellades, 31 d'octubre de 1911 - 26 de febrer de 2011[1]) fou un dirigent catòlic i professor català, auditor laic del Concili del Vaticà II.[2]

Biografia[modifica]

Fill de Xaviera de Franch i Capdevila, de Cardona, i de Domènech Sugranyes i Gras, arquitecte reusenc i col·laborador de Gaudí.[2] Va néixer a Capellades, en una de les propietats rurals de la seva família materna.[2] Ramon Sugranyes es llicencià en dret i lletres l'any 1933 a la Universitat de Barcelona,[3] on va coincidir amb Miquel Batllori, Jaume Vicens i Vives, Joan Ramon Masoliver, Ramon Aramon i Serra o Jordi Maragall.

Durant la República va participar en la reforma educativa catalana i en moviments estudiantils catòlics,[3] essent vicepresident de la Federació Catalana d'Estudiants Catòlics. També treballà amb Pompeu Fabra com a secretari entre 1933 i 1934 del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona.[2][3] Escrivia periòdicament al diari catòlic El Matí i fou professor a l'innovador centre d'educació secundària Institut Escola.[2] En 1935-36 va fer el doctorat en dret canònic al Sacro Cuore de Milà, on va conèixer dom Luigi Sturzo i el pensador Carles Cardó.[2]

Durant la guerra civil espanyola hagué de quedar-se fora del país a causa de la seva militància catòlica. Des de París va participar en els Comitès per a la Pau liderats per Jacques Maritain i Salvador de Madariaga.[3] De Milà es traslladà a Ginebra on va poder continuar estudiant gràcies a l'ajuda de Rafael Patxot.[2]

A partir de 1944 fou professor de llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg (Suïssa), on va iniciar la seva amistat amb el teòleg Charles Journet i on va poder acabar el seu doctorat en dret i realitzar seus estudis sobre Ramon Llull, el precursor del diàleg interreligiós.[3] En aquesta universitat va ocupar la càtedra de literatures ibèriques durant 30 anys.[2]

Com a dirigent catòlic va ser força actiu, com a president de Pax Romana i de la Conferència de les Organitzacions Catòliques Internacionals. Això li va permetre fer amistat amb personatges com el futur Papa Montini, l'italià Vittorino Veronese o Joaquín Ruiz-Giménez.[3] El 1963 Pau VI el nomenà auditor laic del Concili del Vaticà II. Del 1966 al 1974 ha estat consultor del Consell Pontifici per als laics, i del 1979 al 1998 president de l'Institut Internacional Jacques Maritain.

Va publicar les seves memòries Militant per la justícia (1998), on dialoga amb Hilari Raguer i Suñer i la seva filla Margarida. Va morir a Capellades el 26 de febrer de 2011.[1]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]