Hilari Raguer i Suñer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2014 Hilari Raguer i Suñer
Hilari Raguer.jpg
Hilari Raguer al Museu d'Història de Catalunya, el 2008
Dades biogràfiques
Naixement 11 d'agost de 1928 (1928-08-11) (88 anys)
Madrid
Religió Catòlica
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació Religiós i historiador
Organització monestir de Montserrat
Ordenació sacerdotal 1960
Premis
Modifica dades a Wikidata

Hilari Raguer i Suñer (nascut Ernest Raguer i Suñer, Madrid, 11 d'agost de 1928)[1][2] és un religiós i historiador català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es llicencià el 1950 en dret a la Universitat de Barcelona, el 1954 ingressà al monestir de Montserrat i el 1960 fou ordenat sacerdot.[3][1] Va elaborar una tesi doctoral sobre Unió Democràtica de Catalunya i el 1966 fundà la revista Documents d'Església, treballà activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica i publicà estudis d'història de Catalunya del segle XX.[4][5] El 1999 s'encarregà amb Agustí Colomines de l'avaluació de l'arxiu de la Generalitat de Catalunya a l'exili, dipositat a l'Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana i retornat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[1] El Govern li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014 destacant-ne els estudis dedicats a Manuel Carrasco i Formiguera, el general Domènec Batet i Unió Democràtica de Catalunya durant el període republicà.[6] El 2016 rep la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona.[7]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39) (1976)
  • Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (1984)
  • El general Batet (1994)
  • Para comprender los salmos (1996)
  • El rei David (1997)
  • Llegir avui l'Apocalipsi (1997)
  • La Lectio divina (1999),
  • Gaudeamus Igitur. Notes per a una història del Grup Torres i Bages (2000)
  • La pólvora y el incienso (2001)
  • Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista (1890-1938) (2002)
  • Storia del Concilio Vaticano II, dirigida per G. Alberigo (2001-2005)
  • Mecanoscrit sobre els Monjos de Montserrat (2008)
  • Ser independentista no és cap pecat (Claret, 2012)[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Narcisa Freixas i Cruells». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Valls, Francesc «Medio siglo de fe y crítica» (en castellà). El País, 06-08-2005.
  3. Jornades sobre l'obra de Miquel Batllori. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 11. ISBN 978-84-7283-392-0. 
  4. 4,0 4,1 «Hilari Raguer: 'Des de la psicostètica els catalans tenim la síndrome del gos apallissat'». VilaWeb, 29-11-2012.
  5. Manent i Segimon, Albert «Revistas católicas en Cataluña entre 1945 y 1980». Anuario de Historia de la Iglesia, 10, 2001, pp. 143 – 149. ISSN: 1133-0104.
  6. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 1 abril del 2014.
  7. «Hilari Raguer, Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona». CatalunyaReligió.cat. [Consulta: 21 setembre 2016].