Fundació Sabino Arana
(eu) Sabino Arana Fundazioa 
| |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | SAF |
| Tipus | institució cultural |
| Forma jurídica | fundació |
| Història | |
| Creació | 11 octubre 1988 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Juan Mari Atutxa (2005–) |
| Lloc web | sabinoarana.org |
Localització geogràfica  | |
La Fundació Sabino Arana (en basc Sabino Arana Fundazioa) és una institució cultural vinculada al Partit Nacionalista Basc dedicada a promoure, estudiar i difondre el nacionalisme basc i adaptar els seus principis a la modernitat, indagant i recuperant la identitat basca i la comunicació amb altres pobles.[1] Va ser constituïda oficialment l'11 d'octubre de 1988.[2]
Origen i organització interna[modifica]
Ideada originalment en 1978-1979, encara que no es va constituir oficialment fins al 1988, com a entitat cultural, l'edifici es projectà durant aquests anys per tal de cobrir el buit de Sabin-Etxea (referint-se a "Casa de Sabino Arana") intervenint en el mateix Néstor Basterretxea Arzadun i Jorge Oteiza. L'organigrama inicial preveia la institució de: Institut d'Investigacions Estètiques Comparades, Institut Històric Sabino Arana, Arxiu, Biblioteca i Museu i Departament de Comunicació. La Fundació, sorgida del Partit Nacionalista Basc, es proposa ser una obra oberta i suprapartidista.[1]
La Fundació està formada per una Junta Rectora presidida en l'actualitat per Juan María Atutxa i dirigida per Irune Zuluaga i també disposa d'un Patronat en el qual figuren destacades personalitats del nacionalisme basc.[2] El seu president d'honor fins a la seva mort fa ser Anton Aurre Elorrieta.[3]
Activitats principals[modifica]
La Fundació gestiona l'Arxiu del Nacionalisme Basc, amb seu a Artea (Biscaia), constituït per un fons documental de més d'un milió de documents que provenen majoritàriament dels arxius del Partit Nacionalista Basc, i també de donacions particulars.[4] També gestiona el Museu del Nacionalisme Vasco.[5]
Organitza anualment els Premis Sabino Arana des de 1988, el premi és una moneda d'or massís amb l'efígie de Sabino Arana realitzada per l'escultor català Joan Puigdollers.[6] Des de l'any 2001 edita la revista Hermes a més d'altres publicacions i llibres. Realitza conferències, debats, seminaris.[7]
Presidents[modifica]
Entre els presidents de la Fundació Sabino Arana, Patrick de la Sota, Jesús Insausti "Uzturre", Antton Artamendi, Ana Galarraga i Anton Aurre Elorrieta.[8] Des de l'octubre del 2005 el seu president és Juan María Atutxa.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Arozamena Ayala, Ainhoa «Fundación Sabino Arana Kultur Elkargoa». Auñamendi Eusko Entziklopedia. Eusko Ikaskuntza - Sociedad de Estudios Vascos. ISSN: 2444-5487 [Consulta: 4 novembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «La Fundación Sabino Arana celebra su XX Aniversario y reúne en Artea (Bizkaia) a todos sus integrantes históricos». Europa Press, 18-10-2008 [Consulta: 4 novembre 2018].
- ↑ «Fallece Anton Aurre Elorrieta, presidente de honor de la Fundación Sabino Arana». Diario Vasco, 23-09-2013 [Consulta: 4 novembre 2018].
- ↑ Jauregi, Eduardo. «Documentación vasco-americana en el Archivo del Nacionalismo de Artea (Arratia-Bizkaia)». Instituto cultural vasco, 19-05-2005. Arxivat de l'original el 25 de maig 2008. [Consulta: 4 novembre 2018].
- ↑ «Museo del Nacionalismo Vasco». Eusko Jaurlaritza - Gobierno Vasco. Arxivat de l'original el 24 de juny 2007. [Consulta: 4 novembre 2018].
- ↑ «La Fundación Sabino Arana premia el trabajo de los corresponsales de guerra». El País, 16-01-2004 [Consulta: 4 novembre 2018].
- ↑ «Fundación Sabino Arana, por el diálogo social, cultural e ideológico en Euskadi». Euskonews. [Consulta: 4 novembre 2018].
- ↑ «Fallece Anton Aurre Elorrieta, presidente de honor de la Fundación Sabino Arana». Diario Vasco, 23-09-2013 [Consulta: 4 novembre 2018].
- ↑ «Atutxa deja su escaño en el Parlamento vasco para presidir la Fundación Sabino Arana». El País, 04-10-2005 [Consulta: 4 novembre 2018].
Enllaços externs[modifica]
- Fundació Sabino Arana Arxivat 2006-06-14 a Wayback Machine.