Sergi Schaaff i Casals

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sergi Schaaff Casals)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSergi Schaaff i Casals
Biografia
Naixement (ca) Sergi Schaaff Casals
17 juliol 1937 (82 anys)
Barcelona
Educació Universitat Autònoma de Barcelona . Ciència computacional
Activitat
Ocupació Director de televisió i realitzador
Ocupador Televisió Espanyola
Família
Fills Anaïs Schaaff
Premis

IMDB: nm0769431
Modifica les dades a Wikidata

Sergi Schaaff Casals (Barcelona, 17 de juliol de 1937) és un realitzador de televisió català que ha estat director del centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya i professor de la Universitat Pompeu Fabra. És pare de la guionista Anaïs Schaff.

Biografia[modifica]

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona,[1] la seva carrera ha estat vinculada a Televisió Espanyola (TVE) des dels anys 60, on dirigeix els espais Aquí el segundo programa (1966) i La carretera es de todos (1967), amb Enrique Rubio, així com algunes de les adaptacions de l'espai dramàtic Novela.

Entrada ja la dècada del 1970, i des dels estudis de Miramar, es posa al capdavant de nous espais dramàtics com Ficciones (1971), Original (1971) o Teatro Club (1976). També en aquests anys desenvolupa programes per al circuit català de TVE, com Terra d'escudella (1977) o Festa amb Rosa Maria Sardà (1979). Després del començament de les emissions de Televisió de Catalunya, roda per a aquest canal Vídua, però no gaire (1982), amb Àngels Moll, per tornar després a TVE.

Poc després és nomenat director del centre territorial de TVE Catalunya. A part d'un breu pas per Canal 9 (El show de Joan Monleón, 1989), fou l'artífex d'alguns dels majors èxits de Televisió Espanyola durant les dècades dels vuitanta i noranta, amb programes com: Si lo sé no vengo (1985 – 1989), amb Jordi Hurtado; El tiempo es oro (1987-1992), amb Constantino Romero; 3×4 (1988 – 1989) i La luna (1989), tots dos amb Júlia Otero; La vida es juego (1992-1994), amb Constantino Romero; Ruta Quetzal (1993), amb Miguel de la Quadra-Salcedo i sobretot, Saber y ganar (1997), un concurs cultural emès des de 1997, que ha comptat amb el suport del públic i la crítica.

Va rebre el Premi Ondas de 1979 per la direcció de Salomé, en versió de Terenci Moix i interpretada per Núria Espert. Fins a 2004 va ser degà dels estudis de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra.[1] El Govern de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014 destacant la seva "contribució eficaç a la llengua i la cultura catalanes" i "la línia innovadora en la creació de nous formats i l'autoria i adaptació de guions de ficció".[2]

Referències[modifica]