Casino Llagosterenc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Casino Llagosterenc
Llagostera-casino2.JPG
Dades
TipusTeatre Modifica el valor a Wikidata
Obertura1891 Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXX Mitjan
Cronologia
1929 reconstrucció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicNoucentisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGironès
MunicipiLlagostera Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Catalunya, Eixample. Llagostera (Gironès)
 41° 49′ 32″ N, 2° 53′ 37″ E / 41.825633°N,2.893620°E / 41.825633; 2.893620Coord.: 41° 49′ 32″ N, 2° 53′ 37″ E / 41.825633°N,2.893620°E / 41.825633; 2.893620
IPA
IdentificadorIPAC: 30411

El Casino Llagosterenc és una entitat de Llagostera fundada el 1856 en el marc del moviment associatiu que viu de la població al segle xix, vinculat a l'expansió de la indústria surotapera. L'entitat actualment disposa d'escoles de música i de dansa, entre altres activitats de dinamització cultural i social. La seu actual de l'entitat, inaugurada el 1891 i reformada el 1929, forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i respon als postulats academicistes del Noucentisme. La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014.[1]

L'Edifici[modifica]

Edifici de planta rectangular, murs portants, parets arrebossades i elements ornamentals de pedra artificial. La composició de la façana respon als estilemes acadèmics dels noucentistes, amb una simetria respecte al punt central de la mateixa i ressaltada per una falsa portalada amb frontó triangular i columnes jòniques. A la planta principal hi ha un balcó amb balustrada clàssica, rematat per un coronament amb frontó trencat que suporta el rellotge. També hi ha balustrada al llarg de tot l'edifici sobre una cornisa volada.[2] A l'interior cal remarcar la gran nau central, amb columnes, i tota la decoració pròpia de les formes classicistes.[2]

Simbologia [cal citació][modifica]

La influència de la Francmaçoneria és reflectida a la façana i la sala del cafè a través d'una complexa simbologia arquitectònica que se serveix dels elements del classicisme per representar l'ideari maçònic. Aquesta simbologia es concreta en elements que fan al·lusió a conceptes propis de la maçoneria provinents de la geometria (Teorema de Pitàgores, cubs, esferes), la càbala, l'antic i nou testament (salomonisme, referències bíbliques, etc.) entre d'altres.

La simbologia resta oculta a primera vista, i és necessària la interpretació amb coneixements arquitectònics i del món maçònic.

La importància del conjunt i la seva singularitat rauen a ser un dels últims exemples d'arquitectura simbòlica, abans de l'arribada del racionalisme i la funcionalitat a l'arquitectura del nostre país. És un dels millors exemples de noucentisme arquitectònic i potser l'únic d'arquitectura de simbologia maçònica estructurada en un edifici d'ús públic-associatiu.

Per totes aquestes raons hi ha en preparació una sol·licitud de requalificació arquitectònica davant de la Generalitat de Catalunya per tal que l'edifici sigui catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

L'arquitecte és Josep Esteve Corredor, deixeble de Rafael Masó, i seguidor del noucentisme preconitzat per Puig i Cadafalch.

Història[modifica]

El Casino té l'origen en els grups d'esbarjo formats al segle xix. Fou fundat l'any 1856 i era el centre d'activitats culturals, que volia ser interclassista però era dominat per la burgesia local i els menestrals, tot mancant-hi els pagesos i les dones. La importància de la indústria surera tingué un reflex en el Casino i això va comportar el seu engrandiment, ja que l'antic es féu del tot insuficient. Així, hom construí un nou edifici a l'eixample de Llagostera i amb unes dimensions aptes per acollir els socis i totes les activitats. S'inaugurà l'any 1929 i les obres van representar un cost de 135.000 ptes.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casino Llagosterenc
  1. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 1 abril del 2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Casino Llagosterenc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 setembre 2014].