Joana Biarnés i Florensa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2014 Joana Biarnés
Joana Biarnés.jpg
Joana Biarnés el 2014
Dades biogràfiques
Naixement Joana Biarnés i Florensa
1935
Terrassa (Vallès Occidental)
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Fotògrafa
Art Fotografia
Premis i reconeixements
Creu de Sant Jordi (2014)

IMDB: 0080784
Modifica dades a Wikidata

Joana Biarnés i Florensa (Terrassa, Vallès Occidental, 1935) és una fotògrafa catalana.[1] És la primera fotògrafa catalana i espanyola que adoptà la carrera professional de fotoperiodista o reportera gràfica.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va iniciar-se en la fotografia quan era petita i ajudava el seu pare, Joan Biarnés, fotògraf esportiu, al laboratori.[2] Va estudiar a l'Escola de Periodisme i treballava sovint amb el pare. Cobria esdeveniments esportius i, pel fet de ser dona, va ser objecte d'una forta hostilitat. Malgrat que tenia les acreditacions necessàries per treballar com a reportera, va protagonitzar situacions absurdes, com quan un àrbitre va aturar un partit de futbol per mirar d'impedir que una dona fes fotos al camp.

L'any 1962 va fer un extens reportatge sobre les riuades a Terrassa[2] i un altre a Barcelona per al diari Pueblo. Al cap de poc, el diari li va oferir d'anar a Madrid a treballar com a fotògrafa i ella va acceptar l'oferiment. Com a reportera gràfica s'arriscava molt per tal d'aconseguir la notícia que cercava. Va treballar també en molts grans esdeveniments socials de l'època, com ara el concert dels Beatles, a Barcelona, el 1965, i va retratar Salvador Dalí, Lola Flores, Sara Montiel, Roman Polanski, Orson Welles... El 1970 va casar-se a Versalles amb el periodista Jean Michel Bamberger, la seva parella.[2] Durant anys ha estat la fotògrafa del cantant Raphael, amb qui féu gires arreu. Amb l'arribada de la democràcia el diari Pueblo va tancar, i ella va treballar aleshores en diverses agències fotogràfiques: Sincropress, Heliopress, Contifoto, Cosmopress. Va deixar la feina de premsa l'any 1985, en desacord amb l'estil groc que s'havia imposat a la professió. Amb el seu marit, va obrir el restaurant Ca Na Joana a Eivissa, considerat un dels millors de les Illes.[1][3] En jubilar-se es va tornar a instal·lar al Vallès, concretament a Viladecavalls, on viu.[2]

També treballà com a foto fixa en diferents produccions de cinema espanyol, entre els anys 1956 i 1963. Els films en les quals va treballar són els següents:

  • 1963 El mundo sigue
  • 1963 José María
  • 1963 Un demonio con ángel
  • 1962 ¿Dónde pongo este muerto?
  • 1961 ¿Pena de muerte?
  • 1961 Juventud a la intemperie
  • 1960 Las estrellas
  • 1960 Botón de ancla
  • 1959 Llama un tal Esteban
  • 1959 Crimen para recién casados
  • 1959 Buen viaje, Pablo
  • 1959 Las locuras de Bárbara
  • 1959 Tu marido nos engaña
  • 1957 Cumbres luminosas
  • 1956 Cuando el valle se cubra de nieve
  • 1956 Escuela de periodismo

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

El desembre de 2013 es va iniciar una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami per completar el pressupost d'un documental sobre ella, coproduït per Televisió de Catalunya, i que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, l'Institut Català de les Dones, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Photographic Social Vision.[4][5] El documental resultant va ser estrenat a TV3 el 10 de maig de 2016 dins el programa Sense ficció amb el títol Joana Biarnés, una entre tots.[6]

La Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 2014.[7]

A finals de 2015 el Museu d'Art Jaume Morera de Lleida li dedicà una exposició monogràfica, amb el títol Joana Biarnés. El rostre, l'instant i el lloc.

El 2016 va rebre el premi a una "trajectòria professional" en la Nit de les Revistes i la Premsa en Català.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Fotògrafes pioneres a Catalunya». web. Generalitat de Catalunya, 2005. [Consulta: 7 gener 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Pinyol, Laura «Joana Biarnés. Retrat d'una fotoperiodista pionera, per fi reconeguda». Vallesos, 11, Primavera-estiu 2016, pàg. 28-30. ISSN: 2014-1882 [Consulta: 5 juny 2016].
  3. «Biografia de la fotògrafa». Web de la Generalitat de Catalunya, 2005. [Consulta: 7 gener 2013].
  4. Documental sobre la fotoperiodista Joana Biarnés a La Vanguardia, 16/12/2013
  5. Campanya de mecenatge del documental sobre Joana Biarnés a Verkami
  6. TV3 a la carta. «Joana Biarnés una entre tots». Televisió de Catalunya, 2016. [Consulta: 11 maig 2016].
  7. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 1 abril del 2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • «Fotògrafes pioneres de Catalunya» p. . [Consulta: 7 gener 2013].
  • Valle Fernández, Ramon del. Anuario español de cinematografía. Madrid: Sindicato Nacional del Espectáculo, 1962. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana Biarnés i Florensa Modifica l'enllaç a Wikidata