Joana Biarnés i Florensa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoana Biarnés i Florensa
Joana Biarnés.jpg
Joana Biarnés el 2014
Biografia
Naixement 1935
Terrassa (Vallès Occidental)
Mort 19 desembre 2018 (82/83 anys)
Terrassa (Vallès Occidental)
Causa de mort Aturada cardiorespiratòria
Lloc d'enterrament Cementiri de Terrassa 
Activitat
Ocupació Fotògrafa i fotoperiodista
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Joana Biarnés i Florensa (Terrassa, 1935 Terrassa, 19 de desembre de 2018) va ser una fotògrafa catalana.[1][2] Fou la primera fotògrafa catalana i espanyola que adoptà la carrera professional de fotoperiodista o reportera gràfica.[3][2]

Biografia[modifica]

Va iniciar-se en la fotografia quan era petita i ajudava el seu pare, Joan Biarnés, fotògraf esportiu, al laboratori.[3] Va estudiar a l'Escola de Periodisme i treballava sovint amb el pare. Cobria esdeveniments esportius i, pel fet de ser dona, va ser objecte d'una forta hostilitat. Malgrat que tenia les acreditacions necessàries per treballar com a reportera, va protagonitzar situacions absurdes, com quan un àrbitre va aturar un partit de futbol per mirar d'impedir que una dona fes fotos al camp.

L'any 1962 va fer un extens reportatge sobre les riuades a Terrassa[3] i un altre a Barcelona per al diari Pueblo. Al cap de poc, el diari li va oferir d'anar a Madrid a treballar com a fotògrafa i ella va acceptar l'oferiment. Com a reportera gràfica s'arriscava molt per tal d'aconseguir la notícia que cercava.

Als anys seixanta va començar a cobrir també cròniques de moda de l’alta costura barcelonina, aleshores la més important del país. I després es va convertir en cronista de moda de Madrid. Al llarg de més d'una dècada com a fotògrafa de moda, va viure l'evolució transgressosra que experimentava aquest sector, que ella acompanyà amb els canvis d'estil de la fotografia de moda.[4]

Va treballar també en molts grans esdeveniments socials de l'època, com ara el concert dels Beatles, a Barcelona, el 1965, i va retratar Salvador Dalí, Lola Flores, Sara Montiel, Roman Polanski, Orson Welles... El 1970 va casar-se a Versalles amb el periodista Jean Michel Bamberger, la seva parella.[3] Durant anys va ser la fotògrafa del cantant Raphael, amb qui féu gires arreu. Amb l'arribada de la democràcia el diari Pueblo va tancar i ella va treballar aleshores en diverses agències fotogràfiques: Sincropress, Heliopress, Contifoto, Cosmopress. Va deixar la feina de premsa l'any 1985, en desacord amb l'estil groc que s'havia imposat a la professió. Amb el seu marit, va obrir el restaurant Ca Na Joana a Eivissa, considerat un dels millors de les Illes.[1][5] En jubilar-se es va tornar a instal·lar al Vallès, concretament a Viladecavalls.[3]

També treballà com a foto fixa en diferents produccions de cinema espanyol, entre els anys 1956 i 1963. Els films en les quals va treballar són els següents:[cal citació]

  • 1963 El mundo sigue
  • 1963 José María
  • 1963 Un demonio con ángel
  • 1962 ¿Dónde pongo este muerto?
  • 1961 ¿Pena de muerte?
  • 1961 Juventud a la intemperie
  • 1960 Las estrellas
  • 1960 Botón de ancla
  • 1959 Llama un tal Esteban
  • 1959 Crimen para recién casados
  • 1959 Buen viaje, Pablo
  • 1959 Las locuras de Bárbara
  • 1959 Tu marido nos engaña
  • 1957 Cumbres luminosas
  • 1956 Cuando el valle se cubra de nieve
  • 1956 Escuela de periodismo

Premis i reconeixements[modifica]

La Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 2014.[6]

El 2015-2016 el Museu d'Art Jaume Morera de Lleida li dedicà una exposició monogràfica, amb el títol Joana Biarnés. El rostre, l'instant i el lloc.[7]

El 2016 va rebre el premi a una "trajectòria professional" en la Nit de les Revistes i la Premsa en Català.[3]

El setembre de 2019 es va inaugurar a Tarragona la mostra Joana Biarnés, moda a peu de carrer, una exposició amb 88 fotografies –algunes de les quals inèdites– de la primera dona fotoperiodista espanyola, i primera, també, en fotografia de moda, comissariada per Josep Casamartina i organitzada per l'Ajuntament de Tarragona i la Fundació Photographic Social Vision.[4]

Publicacions[modifica]

  • Biarnés, Joana. Disparando con el corazón (en castellà). Editorial Blume, 2017. ISBN 9788417056087. 

Documental[modifica]

El desembre de 2016 es va estrenar el documental Una entre todos sobre la seva vida, el seu treball i la seva aportació a la història del periodismo gràfic a Espanya.[8][9] Amb guió i direcció d'Óscar Moreno i Jordi Rovira, i realització i postproducció de Xavier Baig, el documental es va co-finançar a través d'una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami. Va ser coproduït per la Televisió de Catalunya, i va comptar amb el recolzament de la Diputació de Barcelona, l'Institut Català de les Dones, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Photographic Social Vision.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Fotògrafes pioneres a Catalunya». web. Generalitat de Catalunya, 2005. [Consulta: 7 gener 2013].
  2. 2,0 2,1 «S’ha mort Joana Biarnés, pionera del fotoperiodisme». Vilaweb, 20-12-2018 [Consulta: 20 desembre 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Pinyol, Laura «Joana Biarnés. Retrat d'una fotoperiodista pionera, per fi reconeguda». Vallesos, 11, Primavera-estiu 2016, pàg. 28-30. ISSN: 2014-1882 [Consulta: 5 juny 2016].
  4. 4,0 4,1 «Joana Biarnés, moda a peu de carrer». tgn-cultura. Conselleria de Cultura, Patrimoni i Festes de l'Ajuntament de Tarragona. [Consulta: setembre 2019].
  5. «Biografia de la fotògrafa». Web de la Generalitat de Catalunya, 2005. [Consulta: 7 gener 2013].
  6. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 1 abril del 2014.
  7. Bosch i Bausà, Oriol. «Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc». Fotografia a Catalunya, 18-02-2016.
  8. «Joana Biarnés, la increíble historia de nuestra primera fotoperiodista». El diario, ed., 11-04-2016.
  9. «'Joana Biarnés. Una entre todos': un retrato de la primera fotoperiodista española».
  10. «¿SABES QUIÉN ES JUANA BIARNÉS?». Verkami.

Bibliografia[modifica]

  • "Fotògrafes pioneres a Catalunya", textos i selecció fotogràfica: Mary Nash i Colita. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2007 o 2012 [consulta = 5 febrer 2018]
  • Valle Fernández, Ramon del. Anuario español de cinematografía. Madrid: Sindicato Nacional del Espectáculo, 1962. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana Biarnés i Florensa Modifica l'enllaç a Wikidata