Ajuntament de Tarragona
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa consistorial  | |||
| Construcció | XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tarragona | |||
| Localització | Pl. de la Font, 1. Tarragona | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 12473 | |||
.JPG)
L'edifici de l'Ajuntament de Tarragona és un monument del municipi de Tarragona protegit com a bé cultural d'interès local. L'edifici presideix la plaça de la Font, essent construït sobre part de les restes del circ. Es tracta d'un exemple d'immoble de caràcter eclesiàstic, Convent dels Dominics, rehabilitat per a Ajuntament i Diputació a mitjans del segle xix.[1]
L'edifici durant segles va patir diverses reformes, però compta amb elements decoratius i constructius de gran qualitat de diferents moments de la seva realització. Així, sobresurt el tractament de la façana amb escultures, els patis interiors o la gran escalinata d'accés a les sales d'actes.[1]
Descripció[modifica]
Edifici de planta baixa, un pis i golfes.[2]
Façana d'ordre jònic amb marbres jaspiats del país, carreus i paredat. Al centre es destaca un cos sortint del mateix ordre, amb quatre pilastres estriades que sostenen un frontó triangular a l'àpex del qual sobresurt l'escut de la ciutat o la seva província. Dos nínxols oberts als intercolumnis arreceren dues estàtues. Balustrada de marbre blanc de Carrara.[2]
Bernard Verderol esculpí els busts dels personatges més singulars, per a la ciutat i per a la província, d'en Pau Orosi, Lluís Pons d'Icart, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Pere Virgili, Antoni Gimbernat, Antoni de Martí, Pròsper de Bofarull, Joaquim de Santiyan i Joan Smith.[1]
Traspassant la porta principal i després d'un espaiós vestíbul, les portes laterals del qual donen entrada als patis de la Diputació i l'Ajuntament, es troba l'escala principal, d'estil clàssic, en marbre blanc i jaspi del país[2] (disseny d'en Salas) i de les sales de sessions de la Diputació (Barba) i de l'Ajuntament (Salas).[1]
També destaca el mobiliari de l'època.[1]
Història[modifica]
L'edifici ocupa el lloc on en època romana es trobaven les carceres del circ, trobades recentment en excavació arqueològica. Durant l'època medieval formà part de l'àrea de fira fins que al XVI es construeix el convent de Sant Domènec, possiblement sobre restes d'un anterior edifici medieval.[1]
L'any 1693 els pares dominics estableixen el seu convent en aquest recinte. L'antiga església, de 38 m de llarg per 10 d'ample, d'una sola nau, era on avui hi ha el vestíbul, sala quarta i biblioteca del museu. Allò que abans era el claustre està ara dividit en dos patis per la gran escala de l'edifici modern. Al centre del pati de l'ajuntament encara es veu l'antic pou del convent format per un gran coll de pedra cendrosa i historiades cuixeres de ferro que sostenen la corriola.[2] L'església del convent fou volada en 1813 pels francesos.[1]
El 1835, l'acció revolucionària obligà als religiosos a l'abandonament del convent, havent estat utilitzat ja com a Palau Provincial, Caserna de la Milícia, Caserna de la Guàrdia Civil i Bombers. El 1838, segons R. O del 27 de juliol, l'ex-convent de Sant Domènec és cedit per a la instal·lació de la Diputació i l'ajuntament. El 1841 es dona a conèixer el dibuix de la façana fet pel mestre d'obres Josep Batet.[2]
Del 1861 al 1865 es fa una restauració moderna segons projecte dels arquitectes provincials i municipals Francesc Barbà i Masip i Francesc Reboll. L'obra estatuària es deu a l'escultor Bernard Verderol.[2]
Les excavacions realitzades l'any 2006 han permès documentar les restes de les carceres del circ. Cal tenir en compte que sota l'ajuntament es conserven restes de l'antic circ romà (s. I) i les seves reformes posteriors. Per altra banda la localització d'un fragment de timpà romànic el 1993, junt a la documentació diplomàtica medieval apunten que en aquest lloc o prop seu hi hauria l'església medieval de Sant Salvador del Corral (s.XI-XII). També cal tenir en compte l'existència d'elements constructius d'època medieval i moderna relacionables amb els diferents equipaments religiosos. Finalment cal recordar que la mitjanera que es correspon amb els habitatges que donen a la Rambla Vella es correspon al Mur Nou o Muralleta, muralla meridional de Tarragona, aixecada en el darrer terç del segle xiv.[1]
Institució[modifica]
L'Ajuntament de Tarragona és la institució municipal que governa el municipi català de Tarragona. És una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat a la ciutat de Tarragona, junt a l'Administració General de l'Estat, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona. El consistori està presidit per l'alcalde de Tarragona, que des de 1979 és escollit democràticament per sufragi universal.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ajuntament de Tarragona |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Ajuntament de Tarragona». Fitxes zona a (Part Alta) - Volum I. Catàleg de béns a protegir - patrimoni cultural. pla d'ordenació urbanística municipal de Tarragona pp.87-89. Ajuntament de Tarragona, Gener 2011. [Consulta: 17 abril 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Ajuntament de Tarragona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 abril 2013].