Vés al contingut

256 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre256 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià256 aC (cclvi aC)
Islàmic904 aH – 903 aH
Xinès2441 – 2442
Hebreu3505 – 3506
Calendaris hindús-200 – -199 (Vikram Samvat)
2846 – 2847 (Kali Yuga)
Persa877 BP – 876 BP
Armeni-
Rúnic-5
Ab urbe condita498
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
280 aC 270 aC 260 aC - 250 aC - 240 aC 230 aC 220 aC
Anys
259 aC 258 aC 257 aC - 256 aC - 255 aC 254 aC 253 aC

El 256 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Llong i Règul (o també any 498 ab urbe condita). L'ús del nom «256 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]

Antiga Roma

[modifica]

Antiga Xina

[modifica]
  • Fi de la dinastia Zhou, la més llarga de totes les dinasties de la Xina (1122 aC–256 aC) i la darrera de les dinasties de reis anteriors a les dinasties imperials.[8]
  • A Dujiangyan es construeix un gran sistema d'irrigació que encara funciona.[9] Cap al segle ii durant la dinastia Han, els xinesos feien servir bombes de cadena que elevaven l'aigua.[10] Eren accionades amb pedals, rodes hidràuliques, o mecanismes rotatoris impulsats per bous.[11] L'aigua s'utilitzava per treballs públics o per proporcionar-la als habitatges però principalment es destinava a regadius.[12]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Pausànias. Descripció de Grècia, III, 6, 7
  3. Fasti Capitolini
  4. Smith, William (ed.). «Caedicius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 4 abril 2024].
  5. Polibi, Història, I, 25-28
  6. Wallinga, Hermann T. The boarding-bridge of the Romans. Groningen: Wolters, 1956, p. 12. 
  7. Polibi. Història, I, 26
  8. Cunrui Xiong, Victor (comp.). Historical dictionary of medieval China. Lanham, Md.: Scarecrow Press, 2009, p. 533. ISBN 9780810860537. 
  9. China – history. Encyclopædia Britannica, edició 1994. 
  10. Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China Volum 4, Physics and Physical Technology, Part 2, Mechanical Engineering. Taipei: Caves Books Ltd. pàgs. 344-346.
  11. Needham, Volum 4, Part 2, 340-343.
  12. Needham, Volum 4, Part 2, 33, 110.
  13. Smith, William (ed.). «Timaeus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 4 abril 2024].
  14. Plutarc. Vides paral·leles: Agis, XX, 3