Luci Manli Vulsó Llong

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuci Manli Vulsó Llong
Nom original(la) Lucius Manlius Vulso Longus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
256 aC – 256 aC
Juntament amb: Quint Cedici
Cònsol romà
250 aC –
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i Ancient Roman military personnel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Púnica Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLuci Manli Vulsó (cònsol)
Publi Manli Vulsó Modifica el valor a Wikidata

Luci Manli Vulsó Llong (en llatí Lucius Manlius A. F. P. N. Vulso Longus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Mànlia i era de la família dels Vulsó. És reconegut sobretot pels seus èxits militars a la Primera Guerra Púnica.

Va ser elegit cònsol l'any 256 aC juntament amb Quint Cedici. Quan aquest va morir, Marc Atili Règul va ser nomenat cònsol sufecte, i Vulsó i Règul van comandar la flota romana formada per 330 naus, que va lluitar contra els cartaginesos a la Batalla del Cap Ecnomo a Sicília, però els cartaginesos els estaven esperant a Heraclea Minoa sota la direcció d'Amílcar i Hannó el Gran. Els romans van sortir victoriosos, i els cartaginesos van fugir a Cartago per defensar la seva capital. Vulsó i Règul van desembarcar a Àfrica i van dur a terme diverses batalles. Amb la guerra pràcticament decidida a favor dels romans, va tornar a Roma a la tardor amb la meitat de l'exèrcit, on se li va concedir la celebració d'un triomf.

L'any 250 aC Manli Vulsó va ser cònsol per segona vegada juntament amb Gai Atili Règul Serrà, i els dos col·legues van començar el setge de Lilibea amb molt poc èxit.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 1285.