Lluís Martí i Bosch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Martí i Bosch

Lluís Martí i Bosch als voltants de l'any 2000 a Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 desembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort27 desembre 2013 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religiócatòlica
Es coneix perVoluntariat social
Activitat
OcupacióFundador i president de la Federació Catalana de Voluntariat Social
Família
CònjugeMaria Carme Saldes
Premis
El 13 de maig de 2006 a Vilanova i la Geltrú, Garraf (Barcelona). Col·laboradors i formadors de Voluntaris durant dècades de l'Associació 'Auxilia'
Esquerra a Dreta: Maria Carme Saldes, Crista Hieronimi, Nuria Baró i Ribas, Lluís Martí i Bosch, Carme Buscà (primera fila). Col·laboradors i formadors de Voluntaris durant dècades de l'Associació 'Auxilia'.

Lluís Martí i Bosch (Barcelona, 5 de desembre de 1927 - Barcelona, 27 de desembre de 2013) fou un promotor social català. Tingué un paper destacat en el desenvolupament del voluntariat català fundant i essent el primer president de la Federació Catalana de Voluntariat Social i de l'Associació Internacional de Voluntariat. El Govern de Catalunya li atorgà, a títol pòstum, la Creu de Sant Jordi el 2014.[1]

Biografia[modifica]

Lluís Martí i Bosch va néixer el 5 de desembre de 1927, en el si d'una família humil. Va cursar els seus estudis primaris al Grup Escolar Ramon Llull i, més endavant, va estudiar al col·legi que els Germans Maristes tenien a la Parròquia de la Concepció.

Ell mateix explicava que l'adolescència va ser una etapa fonamental de la seva vida: “Vaig llegir molt, sobretot llibres formatius i d'espiritualitat. L'ambient, els llibres, el suport del pare i de la mare, els molts amics al voltant de la parròquia de la Concepció, els consells dels més grans... tot m'ajudava a créixer en una direcció i amb un ideal ben clar i ben marcat: ser cristià”.

Va cursar el Peritatge Mercantil a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona. Es va casar l'any 1957, i va tenir 4 fills i 5 nets.

La seva vida laboral començà el 1943 quan va entrar, com a meritori, a la casa "Gaspar Mampel". El 1945, va ser contractat per Banesto com a auxiliar administratiu. Al llarg dels anys, va arribar a ser director de Banesto-Mitre i de Banesto-Born. Es va jubilar el 1988.

Vinculació amb els moviments cristians[modifica]

Des de ben petit ja va col·laborar activament a la Parròquia de la Concepció, on l'any 1940 va ser nomenat president dels «Aspirants d'Acció Catòlica de la Concepció» i, posteriorment, delegat diocesà d'aspirants. També va desenvolupar activitats a la Parròquia de la Verge de Montserrat, la de Sant Jaume de Badalona i la de Santa Teresa d'Horta.

A començament dels anys 1960, amb el pare Jordi García-Díe -llavors director de Càritas Diocesana- va crear el Servei de Colònies de Vacances.[2]

El Voluntariat Social en la vida d'en Lluís Martí[modifica]

Trajectòria dins el Voluntariat Social

1957 - Professor de comptabilitat per correspondència d'AUXILIA, on el 1958 és el cap de grup de 30 professors per correspondència.
1961 - Crea Auxília Juvenil per atendre a domicili disminuïts físics i malalts de llarga curació.
1965 - Entra a formar part del Consell de Direcció d'AUXILIA i el 1971 és nomenat vicepresident a nivell estatal.
1972 - Forma part de la Comissió Interministerial per a la redacció de la «Llei d'Educació Especial».
1973 - Crea, amb Joana Tuldrà, la Federació ECOM (Entitats Col·laboradores amb els Minusvàlids). N'és vicepresident.
1975 - És nomenat president d'AUXILIA a nivell estatal.
1977 - Crea AEDEM com una secció d'Auxilia.
1983 - Col·labora amb el Dr. Emili Fernández (neuròleg infantil de sant Joan de Déu) en la creació d'ASEM (Associació Catalana de Malalties Neuromusculars).
1984 - Deixa la presidència d'AUXILIA i crea el GORVA (Gabinet per a l'orientació del voluntariat d'Auxilia), de la que n'és el coordinador. També és l'any que,junt amb altres deu persones, crea CONEX (Fons de coneixements i experiències), del que en va ser vicepresident.
1985 - Funda l'associació Jubilats Banesto i és nomenat president.
1986 - Cofundador i president del Secretariat Català pel Voluntariat Social (SCVS).
1989 - Fundador i president de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), des d'on l'any 1991 - Presideix el IV Congrés Europeu de Voluntariat.
1992 - És nomenat secretari executiu de l'Association pour le Volontariat en Europe (AVE). El 1993 és nomenat vicepresident.
1996 - Fundador i president de l'Associació Internacional del Voluntariat (AIV), des d'on presideix l'INNOVOL'97 (mostra europea de projectes i programes innovadors de voluntariat).
2001 - President del Consell Consultiu de CONEX.
2003 - Crea, juntament amb altres voluntaris de CONEX, la Fundació Llars Compartides (FLLC), i en fou patró.

Les seves profundes conviccions cristianes i solidàries el fan defensar la importància de l'ajuda als necessitats com un fet normal del nostre pas per aquest món; un fet natural si s'assumeix que la humanitat és una família en la qual tots depenem de tots i cadascú hem de tenir cura dels més propers, especialment dels més necessitats. Defensava també que per actuar solidàriament no cal qüestionar-se si és o no una obligació de l'administració pública.[3] De fet, en un moment en què cap institució pública donava aixoplug al voluntariat, ell va ser el fundador i primer president de la Federació Catalana de Voluntariat Social, des d'on va organitzar el voluntariat a Catalunya.

La seva concepció del voluntariat social va quedar força recollit als seus escrits, i molt especialment al seu llibre Per què el Voluntariat?:

« El Voluntariat és la forma més activa de la mobilització ciutadana en pro de la millora de la societat. Es tracta d'un moviment ben definit que, malgrat tot, corre el perill de perdre la seva essència, ja que entre lleis i regulacions minen la il·lusió inicial, el lliurament, l'espontaneïtat i, principalment, l'esperit de servei. »
— A Per què el Voluntariat?, pàg.39


En Lluís Martí ha estat una de les persones que més va treballar per potenciar el Voluntariat Social a Catalunya, per a difondre'l internacionalment i per mantenir-ne la seva essència i el seu esperit. Ha sabut conjugar la gratuïtat, la disponibilitat i el compromís del voluntariat amb una bona dosi de catalanitat. Si Europa coneix i admira el voluntariat català és -en gran part- gràcies a ell.[4]

Sempre va creure que les utopies eren possibles si es lluita per assolir-les i la seva «dèria» era millorar les condicions de vida de les persones socialment excloses. Va ser motor impulsor de projectes, dinamitzador de persones i d'equips, i un voluntari que va viure amb il·lusió la seva tasca, reflectint amb la seva actitud el lema d'Auxília: «Cal tenir fe en el que fem i fer-ho amb entusiasme».[4]

La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi a títol pòstum, l'abril del 2014, en reconeixement a una de les persones que han excel·lit en l'impuls i la projecció del voluntariat català. El premi també va reconèixer que com a fundador i primer president de la Federació Catalana de Voluntariat Social i de l'Associació Internacional de Voluntariat, es va esforçar singularment en la millora de les condicions de vida dels sectors més desafavorits.[1]

Obra pròpia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 01-04-2014.
  2. Barba, C. Organizaciones infantiles y juveniles de tiempo libre (en castellà). Narcea Ediciones, 1994, pàg. 164. ISBN 9788427710641 [Consulta: 14 juny 2014]. 
  3. Martí, 2004, p. 13-14.
  4. 4,0 4,1 Monferrer, 11-1-2014.

Bibliografia[modifica]

  • Monferrer, Irene «Las utopías posibles» (en castellà). La Vanguardia, 11-01-2014, pàg.39 [Consulta: 13 juny 2014].