Càritas Diocesana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Càrites» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Càrites (mitologia)».
Infotaula d'organitzacióCàritas Diocesana
Dades base
Tipus entitat associació caritativa
Història
Fundació 1897
Altres dades
Premi(s)

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Càritas (del llatí Caritas: amor, caritat) és un organisme de l'Església catòlica dedicat a la coordinació de la beneficència humanitària. En el seu vessant internacional (Caritas International) agrupa 162 organitzacions catòliques d'assistència, desenvolupament i servei social. Els treballs humanitaris de Càritas són realitzats sense tenir en compte la confessió, raça, gènere o ètnia dels beneficiaris, sent una de les més àmplies xarxes humanitàries de tot el món.

La missió de Càritas és resultat de la doctrina social de l'Església, centrant les seves activitats en la dignitat de la persona humana. Càritas és una organització dedicada al combat de la pobresa, de l'exclusió, de la intolerància i de la discriminació, habilita a les persones en la pobresa a participar els afers que afecten directament les seves vides, i a més intercedeix per ells als fòrums nacionals i internacionals. És membre de l'ONG europea Finance Watch.[1] Càritas declara que "el que fa única a Càritas és la seva presència constant en les comunitats abans, durant i després de les crisis". Mentre que alguns altres grups humanitaris ajuden només després d'una crisi i per un període determinat.

Organització[modifica | modifica el codi]

Caritas Internacionalis s'organitza en set regions que són Àfrica, Àsia, Europa, Amèrica Llatina i el Carib, Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica (MONA), Amèrica del Nord i Oceania. Al seu torn, cadascuna de les set regions té diverses Càritas Nacionals, que en total sumen 165. Per exemple, Càritas Europa està integrada per 48 Càritas.[2] Una d'aquestes és la Càritas Espanyola, que al seu torn està constitïuda per unes 6.000 Càritas parroquials, 68 Càritas diocesanes i els seus corresponents Càritas regionals o autonòmiques.[3] La Càritas catalana és membre de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

A nivell internacional l'entitat s'organitza a partir de quatre òrgans: l'assemblea general, el comitè executiu, el buró i el secretariat general. Cada 4 anys tots els delegats de cada organització local es reuneixen a l'Assemblea General, al Vaticà, per revisar el treball realitzat i aprovar un pressupost. A la reunió s'escullen 37 persones que seran els representants que formaran el Comitè Executiu, que durant 4 anys supervisa i gestiona les activitats de la Confederació. L'Assemblea General també escull al president, al secretari general, al tresorer i als set presidents regionals de Càritas Internacionalis. Els altres òrgans són el Buró, format pel president, el vicepresident i el tresorer, i el Secretariat General, compost principalment d'un Secretari General. Els detalls dels diversos òrgans estan especificats als seus estatuts, del 2 de maig del 2011.[4]

La confederació de Càritas ha creat un grup de treball dit "Grup de treball de gènere", el qual estudia les condicions d'equitat i dignitat en qüestions de gènere en el món.

Objectius[modifica | modifica el codi]

El treball de Càritas inclou apostolats que donen suport diversos sectors socials, sovint en treball conjunt amb el govern del país:

    • Suport a Joves amb problemes de drogoaddicció
    • Suport a persones sense llar
    • Suport a persones amb problemes d'alcoholisme
    • Suport a persones sense sustent alimentari Els objectius-guia de Càritas són:
    • Dignitat de la persona humana
    • Opció pels pobres
    • Destinació universal dels béns de la terra
    • Solidaritat
    • Custòdia del planeta

Finançament[modifica | modifica el codi]

Càritas com a unitat local és autònoma i independent, no obstant això existeix el principi de suport entre tota la comunitat global. El finançament de Càritas prové de donacions tant de diners com en espècie. Les donacions que els fidels catòlics aporten a Càritas en tot el món representen també una font d'ocupació per a persones que administren localment ajuda, encara que la majoria dels benefactors són voluntaris.

Voluntariats[modifica | modifica el codi]

Els voluntaris que treballen amb Càritas poden realitzar la seva labor de manera simple acudint als centres locals de Càritas o acudint a la parròquia més propera, on i és possible registrar-se i realitzar una tasca. No existeix registre via internet. Depenent de les activitats i el país a treballar els voluntaris reben la capacitació adequada al treball a desenvolupar. A Alemanya és normal que Càritas cooperi amb voluntaris d'altres grups altruistes com Diakonie de l'Església evangèlica.

Publicacions pròpies[modifica | modifica el codi]

Les publicacions de Càritas Espanyola més significatives són: Revista Càritas de tiratge mensual. Revista de Teologia de la Caritat Corintis XIII. Revista Documentació Social de sociologia aplicada. A més Càritas Espanyola com Editorial posseïx un ampli catàleg de publicacions que estan disponibles en la seva pàgina web.

Història[modifica | modifica el codi]

Façana de la seu de Càritas a la Plaça Nova de Barcelona

La primera organització local de Càritas va néixer a la ciutat alemanya de Colònia, el 1897. Va ser creada pel prelat Lorenz Werthmann (1858–1921) el nom original del qual en alemany era: "Charitasverband für das katholische Deutschland" (Associació caritativa per a l'Alemanya Catòlica); la seu de Càritas a Alemanya es troba avui dia a Friburg de Brisgòvia.

Càritas Internacional[modifica | modifica el codi]

El 1916 va ser reconeguda per la conferència episcopal com la unió de les associacions diocesanes dedicades a activitats de caritat. El juliol de 1924, durant el Congrés Eucarístic Mundial d'Amsterdam, 60 delegats de 22 països van formar una conferència, amb la creació d'una prefectura a la ciutat suïssa de Lucerna. Després de la Segona Guerra Mundial l'activitat de Càritas es reprengué per tal de donar solució als problemes sorgits d'aquesta guerra. El 1951 les societats nacionals es van unir definitivament sota la direcció de Càritas Internacional gràcies a l'impuls del Papa Pau VI i de les seccions nacionals d'Àustria, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Alemanya, els Països Baixos, Itàlia, Luxemburg, Portugal, Espanya, Suïssa, i els Estats Units. Durant el Tercer Reich l'associació de Càritas va perdre força política i legal, encara que havia estat legalment reconeguda des de 1933. Després de la Segona Guerra Mundial Càritas va incrementar les seves activitats en la distribució de donacions estrangeres per al poble alemany.

El 1957 finalment s'adoptà el nom de Caritas International per reflectir la presència internacional cada vegada més gran dels membres de Càritas a cada continent. Avui dia, la confederació és una de les xarxes humanitàries més grans del món amb 154 membres que treballen en 198 països i territoris. En la dècada dels anys seixanta van arribar voluntaris estrangers per ajudar damnificats, ja fossin de catàstrofes naturals com de la guerra. L'any 1965, en el si de Càritas Diocesana de Barcelona, va crear-se el Secretariat Gitano de Barcelona.

Després de la unió de les dues Alemanyes, Càritas va assolir a l'antiga Alemanya comunista el 1990 la nova reobertura com a organització legalment establerta, i el seu treball i objectius van ser reconeguts. El 1993 es va acordar tenir un consell central de Càritas a Alemanya i en 2005 va ser reformat aquest consell, el director de Càritas a Alemanya des de l'any 2004 és el teòleg monsenyor Msgr. Dr. Peter Neher (Allgäu, Bayern). Després es van crear organització nacionals de Caritas a Suïssa, Àustria i Estats Units d'Amèrica. En juliol de 1924 es va decidir fer una central amb seu en la ciutat suïssa de Lugano. En desembre de 1951 es va crear Càritas Internationalis.

Càritas Barcelona[modifica | modifica el codi]

Càritas Diocesana de Barcelona es va crear el 1944 amb el nom de Secretariat General Diocesà de Beneficència Cristiana. El Secretariat Diocesà pretenia unificar les obres benèfiques de l'Església per ajudar la població a cobrir les seves necessitats bàsiques per tal de pal·liar els efectes de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola. L'any 1956, van seguir la tasca ja com a Càritas.[5]

L'entitat tingué una rellevància destacada en la coordinació de les ajudes per als damnificats després de les inundacions del Vallès i del Besòs, a principis dels anys seixanta. Aquella mateixa dècada, van emergir els moviments veïnals i associatius. També aparegueren els centres socials, als quals Càritas dóna cobertura jurídica. El 1975, Càritas en tenia 24 de censats.[5]

També a finals del setanta cal destacar l'obertura del dispensari Santa Rosa de Santa Coloma de Gramanet per acompanyar a les persones amb problemes d'addicció a l'alcohol. També es van obrir nous equipaments i es van augmentar els punts d’acollida per atendre les persones necessitades, molt sovint des de les parròquies, en un moment en què no existia l'Estat del Benestar. Els anys setanta també van ser els de la defensa del dret de les persones a un habitatge digne, en resposta a la precarietat dels barris de barraques. Els noranta, aquesta mateixa realitat es va posar en primer pla, i l'encariment dels pisos va portar l'entitat a impulsar l'entitat Foment de l'Habitatge Social (FFHS).[5]

Als anys 80 l'entitat treballà molt per millorar la situació de la infància. Es van obrir llars infantils, casals d’infants, centres de dia d’acció educativa i materns infantils. Als noranta, la crisi ens va empènyer a treballar per a l'ocupació, i per aquest motiu el 1994 es promou la Fundació Formació i Treball (FIT) per crear empreses de reinserció per a aquelles i aquells amb poca formació.[5]

A ptincipis del XXI l'entitat treballà conjuntament amb les administracions públiques, participant en la redacció de la Llei de serveis socials o el Pacte per la Immigració, reforçant els estudis sobre l'estat de la situació i impulsant la sensibilització i denúncia. Engegà el Servei de Mediació en Habitatge (SMH), el 2011, per ajudar a pagar la hipoteca i el lloguer, els centres “Paidós” de prevenció de la pobresa infantil, el 2012, i el projecte Feina amb Cor, el 2013, per ajudar a les persones amb atur de llarga durada. El 2013 l'entitat va atendre 64.000 persones, permeté dormir sota un sostre a 4.200 persones i donà foració a 8.000 persones.[5]

Jordi Roglà de Leuw dirigí l'entitat des del 2004 fins al juny del 2014, quan deixà el càrrec.[6] Sota la seva direcció es separaren les Càritas Diocesanes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, amb una estructura diocesana diferenciada.[6] Segons el seu últim balanç, corresponent a l'any 2013, Càritas atengué 276.595 persones, el doble que el 2007.[6] En el balanç dels deu anys al càrrec va destacar que l'entitat hagués evitat 600 desnonaments i arribat a la xifra de 398 habitatges socials.[6] Salvador Bacardit assumí la direcció de forma interina esperant el nomenament d'un nou director.[6] El juliol de 2014 Salvador Busquets i Vila fou nomenat director de Càritas Diocesana de Barcelona per l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach.[7]

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 2012 la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, un guardó que compartí amb Òmnium Cultural.[8]

L'any 1999 la secció espanyola de Càritas fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia «per la seva tasca en la promoció de la solidaritat, en una dimensió a un temps local i universal mitjançant una lluita tenaç contra la injustícia i la pobresa, que eleva la consciència moral de la societat».[9]

Càritas al món [cal citació][modifica | modifica el codi]

Àfrica[modifica | modifica el codi]

Amèrica Llatina i el Carib[modifica | modifica el codi]

Amèrica del Nord[modifica | modifica el codi]

Àsia[modifica | modifica el codi]

Europa[modifica | modifica el codi]

Oceania[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llista d'associacions fondatrius de Finance Watch Libération (francès)
  2. «Com està estructurada Càritas Internationalis». Caritas.org. Càritas. [Consulta: 19 setembre 2013].
  3. «Organització a Espanya». Caritas.es. Càritas Espanyola. [Consulta: 19 setembre 2013].
  4. «Decret d'aprovació dels estatuts de Càritas Internationalis». Caritas.org, 02-05-2011 [Consulta: 19 setembre 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Petita història de Càritas de Barcelona: 70 anys». Catalunya Religió, 01-02-2014 [Consulta: 3 febrer 2014].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Munté, Carme «Nova etapa a Càritas Barcelona». Catalunya Cristiana, 29-06-2014 [Consulta: 2 juliol 2014].
  7. Redacció «Salvador Busquets, nou director de Càritas Barcelona». Catalunya Religió, 07-07-2014 [Consulta: 8 juliol 2014].
  8. (català) Òmnium i Càritas, distingides amb les Medalles d'Or del Parlament
  9. Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1999 (castellà)
  10. Càritas Espanyola és una confederació formada per totes les Càritas Diocesanes d'Espanya. És important assenyalar que com a institució eclesial l'organització d'aquesta entitat respon a la mateixa configuració de l'Església, i que per a aquesta les demarcacions territorials són les Diòcesis que no corresponen exactament a les províncies, però se li assemblen. Aquestes diòcesis són la jurisdicció del bisbe titular. Càritas depèn, per tant d'aquesta estructura i només en la mesura que les distintes Càritas diocesanas ho volen es forma la Confederació de Càritas Espanyola.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carsten Frerk: Caritas und Diakonie in Deutschland. Alibri 2005 ISBN 3-86569-000-9
  • Catherine Maurer, Caritas. Un siècle de charité organisée en Alsace. La Fédération de Charité-Caritas d'Alsace 1903-2003, Strasbourg, 2003 ISBN 2-7468-1167-7
  • Friedhelm Schwarz: Wirtschaftsimperium Kirche - der mächtigste Konzern Deutschlands. 2005. Rezension in der WELT v. 18.8.05.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càritas Diocesana Modifica l'enllaç a Wikidata