Jordi Bonet i Armengol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Bonet i Armengol Creu de Sant Jordi 1984
Jordi Bonet i Armengol al Palau Marc- Presentació del nou Pla de Museus (2).JPG
Jordi Bonet i Armengol al Palau Marc durant la presentació del nou Pla de Museus, el març del 2012
Dades biogràfiques
Naixement maig de 1925
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació arquitecte
Influències de
Obra
Principals edificis continuació de les obres de la Sagrada Família
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, maig de 1925) és un arquitecte i antic dirigent de l'escoltisme català,[1] director i coordinador de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona[2][3][4] des de 1985 fins al 2012, en què fou substituït per Jordi Faulí i Oller.[5] Actualment segueix vinculat a les obres de la Sagrada Família com a director emèrit i coordinador del temple expiatori alhora que realitza una tasca divulgativa i d'interpretació sobre l'obra de Gaudí amb conferències arreu del món. També és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i membre de la Junta de Museus de Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

És fill del també arquitecte Lluís Bonet i Garí (1893-1993) i germà del compositor Narcís Bonet i del rector de la Sagrada Família Lluís Bonet. De la mà del seu pare, arquitecte deixeble d'Antoni Gaudí i un dels continuadors de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família, de ben petit visità les obres d'aquest temple que despertaren en ell l'admiració per Gaudí.[4] El 1949 es llicencià en arquitectura per la Universitat de Barcelona, el 1961 es diplomà en Housing Construction als Estats Units, i l'any 1965 obtingué el Doctorat de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.[6]

Començà a treballar actualitzant les teories arquitectòniques de Gaudí, que considerava el seu mestre, en obres com l'església de Vinyoles d'Orís, a Osona (1955), el monestir de Sant Benet de Montserrat (1954), l'església de Sant Medir de Barcelona (1960), i l'església de la Fortesa, a l'Anoia (1962).[2] Posteriorment realitzà l'edifici Aiscondel i l'escola Sant Gregori, a Barcelona, i l'auditori Pau Casals, al Vendrell el 1981. Des del 1962 és membre de l'equip La Cantonada i d'Ars Sacra.

Alhora, es va formar en l'escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle.[7] El 1957 fou el primer president de la Delegació Diocesana d'Escoltisme de Barcelona, i el 1965 fou el primer directiu català de la Conferència Internacional Catòlica d'Escoltisme, entitat on fou secretari general de 1977 a 1981.[2] També ha estat president del Moviment Scout Catòlic d'Espanya (1962-1977).[8]

El 1981 fou nomenat comanador de l'orde de Sant Gregori el Magne i el 1985 consultor del Consell Pontifical per als laics (Pontificium Consilium pro Laicis). És, o ha estat, membre dels patronats de les fundacions Temple Expiatori de la Sagrada Família (1968), de la Pau Casals (1986), Orfeó Gracienc (1990), de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori[8] i vocal de la Fundació Lluís Domenech i Montaner. Ha estat president del Patronat dels Monestirs de Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Vilabertran i dels Museus de Solsona, dera Val d'Aran i Museu Prat de la Riba de Castellterçol.,[8] de la junta del Centre Excursionista de Catalunya, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del patronat de la Fundació Gala-Salvador Dalí[8] i vicepresident d'Òmnium Cultural, entre altres. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. Des del 1991 és membre de la Junta de Museus de Catalunya. El 1998 fou nomenat president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de la que n'és acadèmic des del 18 de desembre de 1985.[8]

L'any 1980 el seu pare es jubilà com a arquitecte director de la Sagrada Família, i oferiren el càrrec a Jordi Bonet.[4] Aquest s'havia compromès amb Jordi Pujol per ser Director General del Patrimoni Artístic i Cultural de la Generalitat de Catalunya,[4] tasca que realitzà entre 1981 i 1984. L'any 1985 fou nomenat arquitecte director de les obres de la Sagrada Família. Durant la seva etapa com arquitecte del temple es varen introduir eines informàtiques de disseny assistit per ordinador i d'enginyeria assistida per ordinador i es va rehabilitar l'edifici de les escoles de la Sagrada Família.[2] El 7 de novembre de 2010, en la cerimònia de dedicació al culte del temple de la Sagrada Família, Jordi Bonet, com a arquitecte director i coordinador, fou la persona que lliurà les claus de la nova basílica al papa Benet XVI[9] i la que féu una breu explicació sobre la construcció del temple en nom de tots els que han treballat per aixecar aquesta gran obra.[10]

Jordi Bonet es casà amb Mariona Agustí i Badia (1952), filla de Conxita Badia, i tingueren 6 fills: Mercè, Montserrat, Jordi, Mariona, Lluís i Núria.

Obra arquitectònica[modifica | modifica el codi]

  • Habitatges: En conjunt ha fet unes 2000 vivendes, entre les quals destaquen les de: Cooperativa Vivendes Sagrat Cor de Jesús; Caixa Postal (Barcelona); La Cantonada (Barcelona); Cooperativa de Vivendes Agrupació de Joventut; Benéfico Constructora Sant Medir (Barcelona); diverses cases unifamiliars a la Cerdanya, Maresme i Costa Brava.[8]
  • Oficines: Aiscondel (Barcelona); Crèdit Andorrà (Andorra).
  • Indústries: Perfumeria Puig (Barcelona); Perfumeria Dana (Granollers).
  • Escoles: Regina Carmeli i Sant Gregori (Barcelona); Joan XXIII (Hostalets de Balenyà); Pompeu Fabra (Vilanova del Camí).
  • Hotels i residències: Hotel Moixeró (La Cerdanya); Casal Bellesguard; Monestir de Sant Maties; Residència del Mil·lenari (Barcelona).
  • Esglésies: Sant Medir (Barcelona); Mare de Déu de Montserrat (Badalona); Santa Maria de la Fortesa (Piera, Anoia);[11] Les Escaldes (Andorra); Monestir de Sant Benet de Montserrat.
  • Auditoris: Auditori Pau Casals (El Vendrell); Orfeó Gracienc (Barcelona); Municipal de Tortosa.
  • Restauracions: Departament d'Economia i Finances; Casa Garriga Nogués (1987) en aquell moment seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana,[2] pel qual obté el Premi Ciutat de Barcelona de restauració el 1989.
  • Urbanisme: Diversos plans parcials i el Pla General d'Ordenació de La Molina.[8]

Obres publicades[modifica | modifica el codi]

  • L'arquitectura al servei de la música (1986)
  • Temple de la Sagrada Família (1992)
  • L'architettura consacrata di Antonio Gaudí. La Sagrada Familia de Barcelona, Chiesa (Milà), (març 1995)
  • Il fratello di Gaudí, Chiesa, (març 1997)
  • L'últim Gaudí: el modulat geomètric del Temple de la Sagrada Família (2000)
  • L'aportació cultural i científica de l'Institut d'Estudis Catalans, 1907-1997 (2001)
  • Les Escoles de la Sagrada Família (2003)

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jordi Bonet i Armengol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 "Gaudí com a Renaixença catalana de les formes". Joaquim Noguero, entrevista a Jordi Bonet publicada el gener de 2002 a Escola Catalana, revista educativa d'Òmnium Cultural.
  3. Tertúlia-sopar a l'entorn de Salvador Dalí. Jordi Bonet
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 La Vanguardia, 7 novembre 2010, Jordi y Lluís Bonet, arquitecto y sacerdote de la Sagrada Família, heredaron de su padre el amor al templo
  5. Luis Gueilburt. «El patronato de la Sagrada Familia nombra a Jordi Faulí arquitecto director», 09-10-2012. [Consulta: 15 desembre 2012].
  6. JORDI BONET I ARMENGOL, Doctor Arquitecte
  7. Parramon, Meritxell. «L'escoltisme català ha ajudat l'espanyol a progressar». El Correu. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. [Consulta: 15 gener 2014].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Currículum de Jordi Bonet
  9. Diari Avui, 8/11/2010, La litúrgia més clàssica: La tradició més pura a l'estil Ratzinger marca la missa de la dedicació de la Sagrada Família
  10. papabarcelona2010.cat, Benediccions, afecte i paraules valentes del Papa a Barcelona
  11. festacatalunya.cat, Església: SANTA MARIA DE LA FORTESA
  12. 12,0 12,1 Rotary Club de Mataró Maresme, Conferència Dr. Jordi Bonet
  13. Orden Civil de Alfonso X el Sabio. Cruz. 2006
  14. «Espadaler lliura el premi Miquel Coll i Alentorn a Jordi Bonet i Armengol, arquitecte continuador de la Sagrada Família» (en català). UDC, 09-04-2015. [Consulta: 10 abril 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]