Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
ETSAB.svg Logo upc.svg
ETSAB.JPG
Vista de la façana de la Diagonal
Dades base
Tipus entitat Q8778190
Història
Fundació 1875
Activitat
Alumnat 2.799 (2009-2010)
PDI 276 (2009-2010)
Estudis oferts Vegeu l'apartat corresponent
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció Jordi Ros Ballesteros
Depèn de Universitat Politècnica de Catalunya
Campus Campus Diagonal Sud
Afiliacions Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives
Xifres destacables
Finançament Públic (Generalitat de Catalunya)
Pressupost 280.220,11 (2011)

Web www.etsab.upc.edu

Modifica dades a Wikidata

L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (l'acrònim de la qual és ETSAB) és una de les dues escoles d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (l'altra és l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès al campus de Sant Cugat del Vallès). Prepara i expedeix el títol d'arquitecte, així com doctorats i diversos màsters de postgrau. Aquesta escola es va crear en 1875 sota el nom d'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, sent la més antiga de Catalunya i la segona de l'estat. L'actual edifici es va posar en funcionament en 1961 i està situat en l'Avinguda Diagonal, 649, dintre de la zona universitària de Barcelona.

Història[modifica | modifica el codi]

La fundació de l'escola[modifica | modifica el codi]

Fundada oficialment l'any 1875, l'Escuela Províncial de Arquitectura de Barcelona va ser la continuadora d'un ensenyament que arrencà a principi del segle XIX amb la Classe d'Arquitectura d'Antoni Cellers a l'Escola de Nobles Arts de Llotja, promoguda per la Reial Junta Particular de Comerç. Una tradició docent que tindrà episodis successius en les diferents escoles de Mestres d'Obres. Tenia la seu a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.

De fet, l'Escuela Provincial de Arquitectura ja funcionava des del 1871 amb una clara voluntat de diferenciació qualitativa respecte a les seves antecessores. La nova escola se sustentava sobre dos models pedagògics: d'una banda, el Politècnic, del qual en pren el sistema d'estructurar la carrera en assignatures, amb predomini de les tècniques. De l'altre, el de l'École des Beaux Arts que proporciona el gust per les qualitats pictòriques del dibuix. Bona mostra d'aquest darrer model és l'exercici de revàlida que adopta l'escola per avaluar als estudiants.

Sota la direcció d'Elies Rogent (1871-1889) i el llarg del període de la de Lluís Domènech i Montaner (1900, 1905-1919), a l'Escola es desenvolupa un cicle força coherent. Estilísticament el definiria una actitud eclèctica, propera a una tendència del modernisme. En aquesta via es rebutja la tradició clàssica i s'intenta un apropament a les tradicions locals, com ara les formes de l'edat mitjana. L'escola participa, encara que de manera moderada, de l'efervescència del pensament nacionalista romàntic català; es visiten els monuments del passat, es fan aixecaments i projectes de restauració.

El llarg cicle acadèmic[modifica | modifica el codi]

Vers el 1910 l'hegemonia modernista comença a declinar. Domènech i Montaner encara és director de l'Escola, però el claustre de professors inicia una renovació que en pocs anys esdevindrà profunda. El 1914 entra en vigor un pla d'estudis nou i la carrera es fa llarga i complexa. El llarg cicle acadèmic no és, però, uniforme. A l'interior s'hi van introduint falques que obren l'escola a altres tendències. La crisi de fi de segle també l'afecta, tot i que amb retard i amb poca intensitat. El llenguatge clàssic es depura d'excessos ornamentals i s'aprecia la influència de la Sezession i de la Wagnerschule. I sota l'influx del Noucentisme, els projectes tendeixen a tocar de peus a terra, ocupant-se de bastir l'arquitectura de les institucions públiques, de la indústria i de la societat civil i religiosa catalana.

Malgrat la intenció de mirar a l'exterior, l'horitzó de l'Escola és estret i limitat; ho confirma la timidesa amb què es reben determinades propostes de caràcter més agosarat. Els estudiants dels anys vint es troben davant l'alè d'una incipient onada d'avantguarda i, vers la fi de la dècada, adopten postures més radicals en la crítica a la institució i als models d'ensenyament que promou. Una de les alternatives a la docència oficial fou la que es proposà des de l'Associació d'Estudiants d'Arquitectura, organitzant conferències i exposicions amb la intenció d'omplir el buit de discussió que hi havia tant a l'Escola com a l'àmbit professional.

La interrupció bèl·lica tampoc no va permetre que l'Escola rebés amb més intensitat les propostes de l'anomenada avantguarda ni que aquestes fossin aplicades. El 1936 la guerra civil imposa una nova situació: l'Escola es va buidant d'alumnes i professors. El conflicte polític és el marc en què es replantegen els programes educatius. Amb la redacció d'un programa pedagògic, preparat el 1937 pel Sindicat d'Arquitectes de Catalunya dins del CENU, es planteja la socialització de la professió, que també afecta l'organització de l'ensenyança. El nomenament de Josep Torres Clavé com a Comissari delegat de la Generalitat a l'Escola, l'any 1938, permet convocar una sèrie de reunions per a revisar els plans d'estudi. La referència al model Bauhaus, la liberalització de les proves d'avaluació, la relació de l'ensenyament amb la pràctica directa de la professió, la mobilitat del professorat i la destitució dels catedràtics de l'etapa anterior, són els principals punts de la transformació. El nou pla d'estudis vol donar resposta a les necessitats d'una nova configuració social, però no es portarà a la pràctica a causa del tancament de l'Escola durant aquells anys.

Després del col·lapse de la guerra, la represa de l'activitat docent tindrà un clar caire de continuïtat amb actituds anteriors. La inèrcia, tant del professorat com dels mètodes i sistemes lligats a l'academicisme, reforçarà un ensenyament retòric i poc creatiu. L'Escola, abstreta en una obsoleta monumentalitat i al marge de les exaltacions de l'estètica del franquisme, més aviat viu de les rendes de la gran Barcelona proposada el 1929.

L'Escola Moderna[modifica | modifica el codi]

A la dècada dels cinquanta, l'ensenyament de l'arquitectura s'haurà de capgirar per afrontar una realitat immediata i condicionant. Les onades migratòries, l'augment de la producció industrial i l'acceleració del sector de la construcció, exigeixen una qualificació professional que ja no té res a veure amb els programes inconcrets o d'escala monumental de la primera postguerra. Els joves arquitectes que s'han titulat han anat temptejant i intuint possibles sortides a l'academicisme rebut a les lliçons de l'Escola. El procés de modernització de l'arquitectura s'està produint fora de l'àmbit docent.

A partir de 1961, sota la direcció de Robert Terrades i Via, l'Escola es trasllada a la nova zona universitària de Pedralbes coincidint amb un considerable augment d'estudiants. L'aplicació del pla d'estudis de 1964 -que comporta la supressió dels dos cursos d'Ingrés i Selecció i l'entrada d'una nova generació docent- encetarà el camí cap a la normalització professional i cap a la construcció d'una lògica d'ensenyament més adequada a les exigències de la demanda social. Aquest camí no serà fàcil -recordem la implicació de la Universitat en la situació política d'aquells anys i les llargues interrupcions docents motivades per aquest compromís -. Tampoc no serà immediata la reacció a la demanda d'especialització i de noves qualificacions professionals. L'espectre de les velles estructures trigarà encara bastant temps a desaparèixer de la Diagonal.

Són anys on s'alternen directors-comissaris, situats en el seu càrrec per posar ordre en una Escola rebel, amb d'altres que intenten, dins l'estret marge de les condicions polítiques i educatives de l'època, formar professionals aptes per a treballar en una societat immersa en el procés modernitzador.

Un primer canvi institucional consistirà en el traspàs de l'Escola de la Universitat de Barcelona a la nova Universitat Politècnica l'any 1973, a la qual pertany fins al moment present. Un altre arribà amb Oriol Bohigas, que serà director entre 1977 i 1980. En aquell període s'endega un pla d'estudis nou (1979) i l'ampliació de l'edifici (1978-1985), amb el projecte de José Antonio Coderch. També alguns trets que, en cert sentit, havien caracteritzat l'Escola de Barcelona, com ara la seva vinculació amb la ciutat, prenen un sentit nou. L'Escola i els seus professors continuen atents al context que els envolta, bé sigui el que té per focus esdeveniments puntuals, com els Jocs Olímpics o el Fòrum de les Cultures, bé sigui el que marca la construcció de la ciutat i el territori. Però el fet fonamental de la implicació de l'Escola d'Arquitectura amb el seu entorn es troba en els exercicis proposats als estudiants. Un catàleg de treballs que permet comprovar com l'Escola estudia temes o zones de la ciutat pendents de resolució, constituint una espècie de banc de proves i d'experimentació.

En els darrers anys, el procés d'integració europea obre l'Escola a altres universitats i a un nou marc d'ensenyament que comporten la configuració d'un espai d'estructura complexa i dinàmica, on coincideix la tradició de l'arquitecte generalista amb la voluntat de cercar respostes a la demanda d'especialització, reptes que han de trobar adient resposta amb el nou pla d'estudis que s'inscriurà de ple a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).

Els directors de l'ETSAB[modifica | modifica el codi]

Directors de l'ETSAB
Període Director
1875-1889 Elies Rogent i Amat
1889-1900 Francesc de Paula del Villar Lozano
1900-1901 Lluís Domènech i Muntaner
1901-1905 Joan Torras i Guardiola
1905-1920 Lluís Domènech i Muntaner (*)
1920-1924 Joaquim Bassegoda i Amigó
1924-1932 Francesc de Paula Nebot i Torrens
1932-1938 Alexandre Soler i March
1928-1939 Josep Torres i Clavé
1939-1940 Alexandre Soler i March (*)
1940-1953 Francesc de Paula Nebot i Torrens (*)
1953-1960 Amadeu Llopart i Vilalta
1960-1968 Robert Terradas i Via
1968-1969 Manuel de Solà-Morales i Rosselló
1969-1972 Leopoldo Gil i Nebot
1972-1973 Javier Carvajal Ferrer
1973-1977 Javier de Cárdenas Chavarri
1977-1980 Oriol Bohigas i Guardiola
1980-1984 Josep Muntañola i Thornberg
1984-1991 Fernando Juan Ramos Galino
1991-1994 Santiago Roqueta i Matias
1994-1997 Manuel de Solà-Morales i Rubió
1997-2001 Eduard Bru i Bistuer
2001-2008 Jaume Sanmartí i Verdeguer
2008-2013 Ferran Sagarra Trias
2013-actual Jordi Ros Ballesteros

(*) Repeteix en el càrrec

Titulacions[modifica | modifica el codi]

L'objectiu primordial de l’ETSAB és formar les futures generacions de professionals de l’arquitectura, en els camps disciplinaris que la conformen (projectes, urbanisme, teoria, tecnologia, paisatgisme i disseny), amb la suficient capacitat per aplicar en la seva activitat professional els coneixements i competències adquirits durant els estudis, i que aquesta activitat esdevingui útil i enriquidora per a la societat.

L'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) estableix tant un nivell de formació de grau, de caràcter generalista, com un segon nivell d'especialitat o Postgrau que completarà la primera etapa de formació, amb l’oportunitat de cursar estudis de màster universitari i/o de doctorat.

Grau en Estudis d'Arquitectura (Pla 2014)[modifica | modifica el codi]

El desembre de 2013, la UPC publicà la memòria en la qual s'aprovava el nou pla d'estudis en dos itineraris, l'ETSAB i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès,[1] que s'apliquen des del curs 2014-2015. Suposa un gran canvi en la concepció de la titulació d'arquitecte, ja que, a partir d'aquest pla, la carrera passa a ser de 300 crèdits (en lloc dels 330 del pla anterior) i no és habilitant, és a dir, no es pot firmar projectes. Tanmateix, s'estableix un Màster Habilitant (60 crèdits), que permetrà firmar projectes. D'aquesta manera el grau passa de 330 a 360 crèdits, fet que apuja el preu dels estudis. No obstant, l'estudiantat surt amb una titulació de màster.

Grau en Arquitectura (Pla 2010)[modifica | modifica el codi]

Des del curs 2010-2011 s'imparteixen els estudis de Grau en Arquitectura (Pla 2010) (pla d'estudis verificat per la resolució del Consejo de Universidades en data 30 de juliol de 2010). El grau d'arquitectura ofereix una formació de caràcter generalista, però també amb voluntat de cercar respostes a la demanda d'especialització, que s'ha entès indispensable, pròpia, i específica, per iniciar-se en l'exercici de la professió en les seves diferents variants.

Llicenciatura en Arquitectura (Pla 1994)[modifica | modifica el codi]

La llicenciatura en Arquitectura que ofereix la ETSAB es regeix pel Pla d'Estudis aprovat per la resolució de 8 de setembre de 1994 (BOE núm. 238 de 5 d'octubre de 1994. El Pla d'Estudis divideix la carrera en cinc cursos (tres de primer cicle i dos de segon cicle), el primer dels quals és de caràcter selectiu: cal aprovar-lo íntegrament en un termini màxim de dos anys per poder passar a segon. Així mateix, i com a culminació dels estudis s'ha de realitzar un Projecte Final de Carrera (PFC) que és avaluat per un tribunal en una exposició pública.

Amb l'inici del pla d’estudis del Grau en Arquitectura (pla 2010), s’extingeixen els ensenyaments corresponents al Pla d’Estudis d’Arquitectura, homologat pel Consell d’Universitats amb data 12 d’abril de 1994 (BOE núm. 238 de 5 d’octubre de 1994).

Màster Oficial Arquitectura, Energia i Medi Ambient[modifica | modifica el codi]

El màster té un ampli àmbit temàtic i línies d'especialitat que s'orientaran preferentment cap a la recerca en l'energia i/o el medi ambient a l'arquitectura i l'urbanisme. Existeix una demanda important de coneixements sobre la temàtica del màster en tot el món, i la nostra Universitat ha de seguir essent un punt de referència sobre el coneixement científic en l'àmbit de l'arquitectura. Aquest màster aporta el tractament científic i seriós d'uns temes que actualment s'estan considerant d'una manera superficial atès que, tant l'energia com el medi ambient, són qüestions que han agafat una importància estratègica en l'entorn social en els darrers anys. Per tot això es pretén desenvolupar la capacitat i habilitat investigadora en l'avaluació energètica de l'arquitectura i de les estructures urbanes, la valoració medi ambiental de projectes arquitectònics i urbanístics, el coneixement i les aplicacions de les tècniques naturals i artificials de condicionament ambiental (climàtic, acústic i lumínic).

Màster Oficial Gestió i Valoració Urbana[modifica | modifica el codi]

Aquest màster pretén fomentar la investigació en el camp de la planificació i la gestió de la ciutat i del territori és l'objectiu fonamental d'aquest Màster, que vol desenvolupar la capacitat i l'habilitat investigadora entorn de la problemàtica territorial, urbana i immobiliària des d'una perspectiva transdisciplinària, tècnica i alhora jurídica, econòmica i social.

Màster Oficial Paisatgisme[modifica | modifica el codi]

Donar una resposta actualitzada a les problemàtiques del paisatgisme, en la línia que ha desenvolupat fins ara el títol propi de segon cicle de Graduat Superior en Paisatgisme. Els postgraduats i postgraduades, amb coneixements i competències en anàlisi, planificació, projecció i gestió del paisatge, seran capaços d'assumir els nous reptes que planteja la transposició de les directives europees, lleis i normatives diverses, referides directament o indirectament al paisatge.

Màster Oficial Tecnologia a l'Arquitectura[modifica | modifica el codi]

L'objectiu d'aquest màster és aprofundir en els coneixements adquirits en els estudis de grau que condueixen a les titulacions relacionades amb el món de l'edificació, per tal de formar especialistes en els àmbits temàtics que demanda amb més força en aquests moments el sector, com són l'àmbit de la construcció i les noves tecnologies, el de les estructures arquitectòniques, el de les instal·lacions i eficiència energètica, i el de la restauració i rehabilitació d'edificis. Es pretén, de fet, aconseguir professionals amb coneixements tecnològics avançats i capacitat per a formar part d'equips de recerca i innovació tecnològica en el seu camp d'especialitat.

Màster Oficial Teoria i Història de l'Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Màster orientat a la reflexió i l'aprofundiment en el camp de l'arquitectura de la ciutat i de les arts plàstiques, s'adreça als arquitectes interessats en la pràctica professional entesa des d'una voluntat crítica i experimental; als universitaris interessats en la professionalització en l'àmbit de la història i la crítica i als qui, amb la voluntat d'ocupar-se dels aspectes relacionats amb la ciutat i l'arquitectura en el camp de la gestió i l'economia cultural, cerquen en les humanitats una manera professionalitzada d'incidir en el paisatge urbà i en les manifestacions culturals referides a la ciutat.

Màster Oficial Teoria i Pràctica del Projecte[modifica | modifica el codi]

El màster té com a objectiu dotar d'instruments per aprofundir en les tècniques d'investigació sobre la teoria i la pràctica del projecte; donar els elements bàsics per a una recerca sobre la poètica, l'ètica i l'epistemologia del disseny arquitectònic; aprofundir en l'estudi de l'obra d'autors de referència en aquest camp i recuperar la idea de funció en el sentit més ambiciós possible, per restaurar-la al centre del projecte, són alguns dels objectius d'aquest Màster.

Màster Oficial Urbanisme[modifica | modifica el codi]

El camp de l'urbanisme no pot ser aliè a les ràpides transformacions de la nostra societat en la nova era de la informació i a la complexitat creixent dels fenòmens urbans i de les seves interaccions. L'urbanista ha de desenvolupar els mètodes i instruments d'intervenció més adequats per actuar en aquest context i l'objectiu d'aquest màster és dotar-lo de recursos per afrontar els reptes de l'urbanisme contemporani i de noves eines per a una intervenció crítica en contextos diversos.

Departaments i Seccions[modifica | modifica el codi]

  • Departament de Composició Arquitectònica
  • Departament de Construccións Arquitectòniques I
  • Departament d'Estructures a l'Arquitectura
  • Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I
  • Departament de Projectes Arquitectònics
  • Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori
  • Departament de Física Aplicada - Secció ETSAB
  • Departament d'Organització d'Empreses - Delegació ETSAB

Laboratoris[modifica | modifica el codi]

Centres Específics de Recerca (CER):

  • Centre de Documentació de Projectes d'Arquitectura de Catalunya - CDPAC
  • Centre de Política de Sòl i Valoracions - CPSV

Amb seu a l'escola:

  • Càtedra Gaudí - CG
  • Laboratori de Modelització Virtual de la Ciutat Web - LMVC
  • Laboratori d'Urbanisme de Barcelona - LUB
  • Portal Història en Obres - HO
  • Taller d'Estudis Lumínics - TEL
  • Taller Obert de Concursos - TOC

Laboratori d'Urbanisme de Barcelona[modifica | modifica el codi]

El Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB) és un centre de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) adscrit al Departament d'Urbanisme de l'ETSAB.

La fundació del LUB el 1968 va reunir, sota la iniciativa de Manuel de Solà-Morales, als professors Joan Busquets, Antonio Font, Miquel Domingo i José Luís Gómez Ordóñez a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Des d'aleshores, diverses promocions d'estudiants han participat en les iniciatives pròpies del Laboratori i molts professors hi ha realitzat recerques pròpies. Un conjunt de tesis doctorals hi tenen el seu origen. Professors vinculats en un moment o altre imparteixen docència en diverses universitats europees i americanes.

Des del 2004 és un Grup de Recerca Consolidat de la UPC finançat per l'AGAUR 2009/2013 amb el programa "Observatori de l'urbanisme de les ciutats". Les seves àrees principals d'estudi són les formes de creixement i de la morfologia urbana, el desenvolupament de la Barcelona moderna, la teoria i la pràctica del projecte urbà i l'ensenyament de l'urbanisme al món.

Inicia el 2010 l'edició de la revista digital D'UR que dóna continuïtat a UR - Urbanismo Revista (1985-1992). Entre les diverses publicacions destaca la col·lecció d'A - Laboratori d'Urbanisme, que recull els principals treballs monogràfics que s'han elaborat els darrers anys.

Serveis[modifica | modifica el codi]

  • Aula Impressió 3D - Des del curs 2014-2015 hi ha disponible un servei d'impressió 3D facilitat per la fundació CIM · Barcelona Tech
  • Cafeteria
  • Copisteria - Reprografia - Autogestionada per la delegació d'estudiants
  • Taller de maquetes - Gestionat per Espai Model, SL


Associacions[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata