Robert Terradas i Via

Robert Terradas i Via
Biografia
Naixement	1916 ; Barcelona
Mort	20 juny 1976 (59/60 anys); Barcelona
Director de l'ETSAB Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
	1960 – 1967 ; ← Amadeu Llopart i Vilalta – Manuel de Solà-Morales i de Rosselló →
Activitat
Ocupació	catedràtic, arquitecte
Ocupador	Universitat Politècnica de Catalunya
Premis
	(1977) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi ;

Robert Terradas i Via (Barcelona, 1 de novembre de 1916 - 20 de juny de 1976) fou un arquitecte racionalista català,^[1] director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona entre 1960 i 1967.^[2]

Biografia

Fill de l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i Illa i de Maria Lluïsa Via Freixas (1887-1977)^{[cal citació]}, l'any 1942 Robert Terradas obtingué el títol a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i inicià la seva activitat com a professor.^[2] Dominà idiomes com l'alemany, el francès i l'anglès, fet que li va permetre ampliar coneixements en els seus viatges, i que posteriorment transmeté als seus alumnes.^[1] L'any 1954 fou nomenat catedràtic de projectes arquitectònics.^[2] Fou director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona entre 1960 i 1967, en l'etapa que ell qualificà com la més feliç de la seva vida.^[1] També va ser vicepresident de l'Institut Politècnic Superior de Barcelona (1969), vicerector de la UPC, director de l'Institut de Ciències de l'Educació^[2] i conseller nacional d'educació entre 1961 i 1967.^[3]

Entre les seves obres hi ha, a Barcelona, els edificis del Reial Club de Polo, l'Escola Suïssa, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (1964), el Col·legi de Metges (1975)^[1] i la Facultat de Filosofia i Lletres.^[2] També fou autor de la torre de control de l'aeroport de Barcelona,^[2] del Reial Club de Golf El Prat i de l'església de Sant Pere i Sant Pau al Prat de Llobregat (1966) i de moltes cases particulars.^[2] A Igualada fou autor de les fàbriques de Punto Blanco i Thoisa,^[1]^[4] de l'Escola Emili Vallès i de l'Escola Sant Jordi (1972), actualment Hospital de Dia Sant Jordi.^[3]

Casat amb Carme Muntañola, tingué dues filles, Glòria i Helena, i dos fills, els arquitectes Robert (1944) i Esteve Terradas i Muntañola (1950).^[5]^[6] Va morir sobtadament el juny de 1976 mentre explicava en què consistia la professió d'arquitecte a uns alumnes de batxillerat de l'IES de Falset.^[3] L'any 2000 el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya li va dedicar una exposició.^[7]