Manuel de Solà-Morales i de Rosselló

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel de Solà-Morales i de Rosselló
Residencia Oficiales.JPG
Residència d'Oficials (1939-1940)
Biografia
Naixement 1910
Olot
Mort 2003
Barcelona
  Director de l'ETSAB 

1967 – 1969
← Robert Terradas i ViaLeopoldo Gil Nebot →
Nacionalitat Espanyola
Educació Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat
Ocupació Arquitecte
Ocupador Universitat Politècnica de Catalunya
Família
Fills

Manuel de Solà-Morales i Rubió Ignasi de Solà-Morales i Rubió

Joan de Solà-Morales i Rubió
Modifica les dades a Wikidata

Manuel de Solà-Morales i de Rosselló (Olot, 1910 - Barcelona, 2003) va ser un arquitecte català.[1]

Biografia[modifica]

Era fill del diputat Joaquim de Solà-Morales i Mir, i germà de l'advocat i historiador Josep Maria de Solà-Morales i de Rosselló i del diplomàtic Francesc Xavier de Solà-Morales i de Rosselló. Va ser pare dels també arquitectes Manuel de Solà-Morales i Rubió i Ignasi de Solà-Morales i Rubió, i del matemàtic Joan de Solà-Morales i Rubió. Es va llicenciar a l'ETSAB el 1932.

El 1945 va ser triat secretari del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears, del que va ser degà entre 1954 i 1964. Des d'aquest lloc va incentivar el procés de modernització de l'arquitectura catalana, va programar diverses conferències d'arquitectes de rellevància internacional com Alvar Aalto o Bruno Zevi i va organitzar el concurs per a la construcció de la nova seu del Col·legi a la plaça Nova (1958), guanyat per Xavier Busquets.[2]

Va ser professor de l'ETSAB, on va ser catedràtic de Construcció (1955) i director (1967-1969). Va ser també vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya (1972-1974), arquitecte municipal de Barcelona des del 1945. Va ocupar diversos càrrecs a l'Ajuntament fins a 1976.

Obra[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Lecea et al., 2009, p. 526.
  2. Montaner, Josep Maria «Manuel de Solà Morales de Rosellò, arquitecto». , 23-12-2003 [Consulta: 21 febrer 2015].
  3. Gausa; Cervelló; Pla, 2002, p. i13.
  4. Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Joan Francesc Ainaud. «Als Caiguts del Fossat de Santa Elena». [Consulta: 20 setembre 2015].
  5. Lacuesta; González, 1999, p. 84.

Bibliografia[modifica]

  • Gausa, Manuel; Cervelló, Marta; Pla, Maurici. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002. Barcelona: ACTAR, 2002. ISBN 84-89698-47-3. 
  • Lacuesta, Raquel; González, Antoni. Barcelona, guía de arquitectura 1929-2000. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-1801-2. 
  • Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.