Bruno Zevi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBruno Zevi
Bruno zevi.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1918 Modifica el valor a Wikidata
Roma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 2000 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Roma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
1987 – 1992
Emblem of Italy.svg Diputat de la República d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza
Harvard Graduate School of Design (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquitecte, polític, historiador de l'art, historiador de l'arquitectura, historiador, professor d'universitat i escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza
IUAV University of Venice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit d'Acció
Partit Radical Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTullia Zevi Modifica el valor a Wikidata
Premis

Bruno Zevi (Roma, 22 de gener de 1918 - 9 de gener de 2000) (81 anys), fou un arquitecte, crític d'art i polític italià.

Biografia[modifica]

Va néixer a Roma, d'una família jueva, i va aconseguir la "maturità" (batxillerat) clàssica al Liceo Tasso. El 1938, com a resultat de les lleis racials, va deixar Itàlia, i va viatjar a Londres i després els Estats Units.

Es va doctorar en arquitectura a Harvard amb Walter Gropius i va estudiar l'obra de Frank Lloyd Wright, obra que contribuirà a divulgar a Itàlia amb nombroses proves i articles al llarg de tota la seva vida.

A la seva tornada a Europa, en 1943, participa en la lluita antifeixista al costat del Partito d'Azione. El 1944 funda l'Associazione per l'Architettura Organica (APAO) i l'any següent la revista Metron-architettura, i es converteix en una de les més importants ments teòriques del Racionalisme italià de la postguerra.

El 1948 es converteix en professor d'Història de l'arquitectura de la IUAV de Venècia i el 1964 en la facultat d'Arquitectura de la Universitat de La Sapienza de Roma. Dimitirà dels seus càrrecs acadèmics el 1979, després d'haver denunciat clamorosament l'estat de degradació cultural i l'excessiva burocratització de la universitat.

De 1954 a 2000 escriu setmanalment columnes sobre arquitectura a Cronache i a L'Espresso i el 1955 funda la revista mensual L'architettura-cronache e storia, que dirigirà fins al 2000.

És nomenat doctor honoris causa per les universitats de Buenos Aires, Michigan i per la politècnica de Haifa, membre honorari del Royal Institute of British Architects i de l'American Institute of Architects, secretari general de l'Istitut Nazionale di urbanstica (INU), acadèmic de San Luca, vicepresident de l'Istitut Nazionale di Architettura (In/Arch). L'any 1979 és elegit president emèrit del Comitato Internazinale dei Critici di Architettura(CICA). El 1988 es converteix en President d'Honor del Partit Radical. El 1998 és un dels fundadors principals del Partit d'Acció Liberal Socialista.

Obres Principals[modifica]

  • Verso un'architettura organica, Torí: Einaudi, 1945
  • Saper vedere l'architettura, Torí: Einaudi, 1948
  • Storia dell'architettura moderna, Torí: Einaudi, 1950
  • Poesia dell'architettura neoplastica, Torí: Einaudi, 1953
  • Il linguaggio moderno dell'architettura, Torí: Einaudi, 1973

Enllaços externs[modifica]