Walter Gropius
 Walter Gropius al 1920 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Walter Adolf Georg Gropius  18 maig 1883 Berlín (Imperi Alemany) |
| Mort | 5 juliol 1969 (86 anys) Boston (Massachusetts) |
| Sepultura | Südwestkirchhof Stahnsdorf |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arquitectura |
| Ocupació | arquitecte, dissenyador, urbanista, pedagog, professor |
| Ocupador | Universitat Harvard Black Mountain College |
| Membre de | |
| Moviment | Bauhaus i Estil Internacional |
| Professors | Karl Ernst Osthaus i Peter Behrens |
| Alumnes | Anne Tyng, Erik Schmidt-Schaller, William J Conklin (en)  i James Rossant |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial |
| Participà en | |
| 1932 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 |
| Família | |
| Cònjuge | Ise Gropius Alma Mahler (1915–1920) |
| Fills | Manon Gropius (  Alma Mahler) |
| Pare | Walter Gropius |
| Parents | Martin Gropius (besoncle) |
Premis | |
   | |
Walter Adolph Gropius (Berlín, 18 de maig del 1883 - Boston, Massachusetts, 5 de juliol del 1969), fou un arquitecte, urbanista i dissenyador alemany.
Va néixer a Berlín, fill i net d'arquitectes. Estudià arquitectura a Múnic i a Berlín. Després dels seus estudis va treballar durant tres anys al despatx de Peter Behrens i a més tard es va independitzar. Entre 1910 i 1915 es va dedicar principalment a la reforma i ampliació de la fàbrica de Fagus a Alfeld. Amb les seves fines estructures metàl·liques, les grans superfícies envidrades, les seves cobertes planes, i les formes octogonals, aquesta obra es convertí en pionera de l'arquitectura moderna.
Gropius fou el fundador de la famosa escola de disseny Bauhaus, en la qual s'ensenyava els estudiants a emprar materials moderns i innovadors per a crear edificis, mobles i objectes originals i funcionals. Ocupà el càrrec de l'escola, primer a Weimar i més tard a Dessau, on va ser traslladada, des de 1919 fins al 1928. Un dels principis de l'escola fou el del lema "la forma segueix la funció", que caracteritzà la seva filosofia, cercant la unió entre l'ús i l'estètica. S'ha considerat que la Bauhaus posà les bases del que avui es coneix com a disseny industrial i disseny gràfic.
A partir de 1926 Gropius es dedicà intensament als grans blocs d'habitatges, en els quals veia la solució als problemes urbanístics i socials. També fou partidari de la racionalització de la indústria de la construcció, per tal que permetés construir de forma més ràpida i econòmica. Va dissenyar nombrosos complexos d'habitatges en els quals aplicà les seves idees.
L'any 1934 Gropius va abandonar Alemanya després de patir agressions tant a la seva feina com a l'escola Bauhaus per part dels Nazis, que l'acusaven de pro-comunista. Visqué i treballà tres anys a Anglaterra i després es traslladà als Estats Units, on fou professor d'arquitectura a l'escola de disseny de Harvard. L'any 1946 fundà un grup de joves arquitectes anomenat The Architects Collaborative, Inc., més conegut com a TAC. Durant anys s'ocupà personalment de dirigir i formar el grup.
Els edificis de Gropius reflecteixen el més pur estil de la Bauhaus, ja que estan construïts amb materials nous, que els confereixen un aspecte modern, desconegut en aquella època. Les seves façanes són llises i de línies clares, i manquen d'elements ornamentals innecessaris. Amb això, Gropius ha estat un dels creadors de l'anomenat "estil internacional" en l'arquitectura.
Gropius va morir a Boston als 86 anys.
Obres importants[modifica]
- 1910–1911 Fàbrica Fagus, Alfeld an der Leine, Alemanya.
- 1914 Edificis d'oficines i fàbriques a l'Exhibició del Werkbund, 1914, Colònia, Alemanya.
- 1921 Casa Sommerfeld, Berlín, Alemanya. Dissenyada per a Adolf Sommerfeld.
- 1920-1922 Monument en memòria de les víctimes del colp d'Estat de Kapp, cementeri municipal, Weimar, Alemanya.
- 1922 competició per a l'edifici Chicago Tribune Tower a la ciutat de Chicago.
- 1924 Casa Auerbach, Jena, Alemanya.
- 1925–1932 Edifici de la Bauhaus, Dessau, Alemanya.
- 1925-1926 Cases per als mestres de la Bauhaus, Dessau, Alemanya.
- 1926-1928 Colònia Törten, Dessau, Alemanya.
- 1927-1929 Oficina de Treball, Dessau, Alemanya.
- 1928-1929 Colònia Dammerstock, Karlsruhe, Alemanya.
- 1929-1930 Colònia Siemesstadt, Berlín, Alemanya.
- 1936 Village College, Impington, Cambridge, Anglaterra.
- 1937 Casa Gropius, Lincoln, Massachusetts, EUA.
- 1942–1944 Aluminum City Terrace (projecte d'habitatge), New Kensington, Pennsilvània, EUA.
- 1949–1950 Harvard Graduate Center, Cambridge, Massachusetts, EUA.
- 1957–1960 Universitat de Bagdad, Bagdad, Iraq.
- 1963–1966 John F. Kennedy Federal Office Building, Boston, Massachusetts, EUA.
- 1948 Peter Thacher Junior High School.
- 1958-1963 Edifici de la Pan Am Airways (actualment conegut com el MetLife Building), New York, amb Pietro Belluschi i els arquitectes Emery Roth & Sons
- 1955-1957 Interbau Bloc d'habitatges, Hansaviertel, Berlín, Alemanya, amb The Architects' Collaborative i Wils Ebert
- 1961 Wayland High School, Wayland (Massachusetts), EUA.
- 1959-1961 Ambaixada dels Estats Units a Atenes, Atenes, Grècia. Amb The Architects' Collaborative i l'arquitecte ajudant Pericles A. Sakellarios
- 1967-1969 Tower East, Shaker Heights, Ohio, EUA.
- 1967-1970 Fàbrica de vidre Thomas, Amberg, Alemanya.
- 1976-1979 Arxius de la Bauhaus, Berlín, Alemanya.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walter Gropius |
- Biografia Arxivat 2004-07-12 a Wayback Machine. (alemany)
- Biografia i projectes (castellà)
- Obres de Walter Gropius en Urbipedia