Ludwig Mies van der Rohe
_1986,_MiNr_753.jpg) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
(de) Ludwig Mies 27 març 1886 Aquisgrà |
| Mort |
17 agost 1969 (83 anys) Chicago |
| Lloc d'enterrament |
Graceland Cemetery  |
| Educació |
Unterrichtsanstalt des Kunstgewerbemuseums Berlin Universitat de les Arts de Berlín |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arquitectura |
| Ocupació | Arquitecte i dissenyador |
| Ocupador |
Bauhaus (1930–1933) Institut de Tecnologia d'Illinois |
| Gènere artístic | Estil Internacional |
| Moviment | Moviment modern |
| Professors | Peter Behrens |
| Influències | De Stijl |
| Representat per | Artists Rights Society |
| Participà en | |
| documenta 3 | |
| Obra | |
| Obres destacables |
Toronto-Dominion Centre Vila Tugendhat Westmount Square Seagram Building |
| Família | |
| Cònjuge | Ada Mies (1913–1921) |
| Fills | Georgia van der Rohe |
| Premis | |
 | |
Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 27 de març de 1886 – Chicago, 17 d'agost de 1969) va ser un arquitecte alemany, considerat com un dels més destacats del segle XX. Les característiques de la seva obra queden resumides pel seu lema: "Less is more" (Menys és més), que tantes vegades va repetir. Va ser el creador de l'anomenat Estil Internacional.
Contingut
Vida[modifica]
Fou el fill d'un negociant de marbres. L'any 1913 es traslladà a Berlín per completar els seus estudis d'arquitectura. Allà prengué contacte amb Peter Behrens, Walter Gropius i Le Corbusier. L'any 1912 obrí el seu primer estudi d'arquitectura a la capital alemanya.
Després de la Primera Guerra Mundial, on Mies van der Rohe va participar activament, la seva família es trencà. Va ser aleshores quan entrà en contacte amb l'avantguarda del moment. El 1918 va conjugar-se al Novembergruppe. Cap a l'any 1919 començà a desenvolupar projectes on es començaven a mostrar aquells trets que posteriorment caracteritzarien la seva obra, com els gratacels de vidre i acer, o els edificis residencials de planta única amb espai interior continu. Durant aquesta etapa, Mies començà a elaborar les seves primeres obres significatives. L'any 1929 construí el Pavelló d'Alemanya per a l'Exposició Internacional de Barcelona, considerat per a molts la seva gran obra mestra. També destaca la Casa Tugendhat a Brno (República Txeca), aixecada l'any 1930.
Va ser aquell mateix any, quan van der Rohe es va posar a càrrec de la Bauhaus, la prestigiosa escola fundada per Walter Gropius), on va substituir Hannes Mayer. L'any següent, l'escola es veu obligada a abandonar Dessau i es va traslladar a Berlín, sota l'amenaça nazi. Finalment, l'any 1933 la Bauhaus tancà. El 18 d'agost del 1934, subscriu amb un grup d'artistes una crida al diari nazi Völkischer Beobachter per donar suport al Referèndum sobre el cap d'estat del Reich que reunia tot el poder en mans de Hitler. Malgrat que va provar adaptar-se a l'estètica del règim, per als nazis quedava persona non grata i ja no va rebre cap encàrrec oficial.[1] Tant el seu projecte per a la nova banca nacional com el per al pavelló de l'exposició universal de Brussel·les del 1935 malgrat un decorat amb àguiles i esvàstica, van ser refusats.[1]
Van der Rohe es va traslladar als Estats Units, on va ésser nomenat l'any 1938 director de la facultat d'arquitectura de l'Illinois Institute of Technology de Chicago. L'arquitecte alemany va desenvolupar durant el període comprès entre els anys 1940 i 1956 nombrosos projectes en aquesta ciutat, desls quals destaquen el nou campus de la universitat que dirigia, on van der Rohe fa ús dels materials més característics de la seva obra, l'acer i el vidre. També va ésser durant aquest període, quan va projectar una de les seves obres més emblemàtiques, la Casa Farnsworth, situada a un prat d'Illinois. Aquest edifici, amb façana de vidre i amb planta totalment diàfana i aixecada del terra, destaca per la seva simplicitat i la seva harmonia amb l'entorn natural que l'envolta.
Entre els anys 1948 i 1951, va aconseguir aixecar els seus primers gratacels. Aquests van ser uns edificis residencials construïts a Chicago, on l'arquitecte va usar el mètode del mur cortina, que consisteix a centrar les càrregues estructurals al nucli de l'edifici i poder crear, d'aquesta forma, una façana íntegrament de vidre. Uns anys més tard, va construir el seu gratacel més emblemàtic, el Seagram Building de Nova York, on va perfeccionar el mètode del mur cortina. Aquest edifici es considera el precursor de tot un sistema constructiu.
Anys més tard, Mies va tornar a construir a Alemanya. L'any 1968, va aixecar la Galeria Nacional de Berlín, on va emprar novament el vidre i l'acer com a principals material
El 17 d'agost de 1969, Ludwig Mies van der Rohe va morir a Chicago, i deixa com a llegat tota una extensa i reconeguda trajectòria com a arquitecte i una àmplia obra que comprèn tant el continent europeu, com l'Amèrica del Nord.
Obres representatives[modifica]
Canadà[modifica]
- Toronto-Dominion Centre - Complex de torres d'oficines, Toronto.
- Westmount Square - Complex de torres d'oficines i residencials, Westmount.
- Nuns' Island - Tres torres residencials i una estació de servei Esso(tancada), Nuns' Island, Montreal (c.1969).
República Txeca[modifica]
- Casa Tugendhat - Edifici residencial, Brno.
Alemanya[modifica]
- Riehl House - Casa residencial, Potsdam (1907).
- Peris House - Casa residencial, Zehlendorf (1911).
- Werner House - Casa residencial, Zehlendorf (1913).
- Urbig House - Casa residencial, Potsdam (1917).
- Kempner House - Casa residencial, Charlottenburg (1922).
- Eichstaedt House - Casa residencial, Wannsee (1922).
- Feldmann House - Casa residencial, Wilmersdorf (1922).
- Mosler House - Casa residencial, Babelsberg (1926).
- Weissenhof Estate - Exposició d'habitatges coordinada per Mies i amb una contribució seua, Stuttgart (1927).
- Haus Lange/Haus Ester - Casa residencial i museu d'art, Krefeld.
- Neue Nationalgalerie - Museu d'art modern, Berlín.
- Auf dem Hügel - Essen
Mèxic[modifica]
- Edifici d'oficines de Bacardi - Edifici d'oficines, Ciutat de Mèxic.
Espanya[modifica]
Estats Units[modifica]
- The Promontory Apartments - Complex d'apartaments residencials, Chicago
- Martin Luther King, Jr. Memorial Library - Biblioteca pública del Districte de Columbia, Washington, DC
- Richard King Mellon Hall of Science - Universitat de Duquesne, Pittsburgh, PA (1968)
- IBM Plaza - Torre d'oficines, Chicago
- Lake Shore Drive Apartments - Edificis d'apartaments residencials, Chicago.
- Seagram Building - Torre d'Oficines, Nova York.
- Crown Hall - Col·legi d'Arquitectura, i altres edificis, a l'Illinois Institute of Technology.
- School of Social Services Administration, University of Chicago (1965)
- Casa Farnsworth - Edifici residencial, Plano, Illinois.
- Chicago Federal Center:
- Dirksen Federal Building - Torre d'oficines, Chicago
- Kluczynski Federal Building - Torre d'oficines, Chicago
- United States Post Office Loop Station - Oficina General de Correus, Chicago
- One Illinois Center - Torre d'oficines, Chicago.
- One Charles Center - Torre d'oficines, Baltimore, Maryland.
- Highfield House Condominium | 4000 North Charles - Condominium Apartments, Baltimore, Maryland.
- Colonnade and Pavilion Apartments - Complex d'edificis residencials, Newark, Nova Jersey.
- Lafayette Park - Complex d'edificis residencials, Detroit, Michigan (1963).
- Commonwealth Promenade Apartments - Complex d'edificis residencials, Chicago (1956).
- Caroline Weiss Law Building, Cullinan Hall (1958) i Brown Pavilion (1974) afegits, Museum of Fine Art, Houston
- American Life Building - Louisville, Kentucky (1973; acabat desprñes de la mort de Mies per Bruno Conterato).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Langer Abschied» (en alemany). Der Spiegel, 23, 5 juny del 1989.
