Universität der Künste Berlin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUniversität der Künste Berlin
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUdK Berlin Modifica el valor a Wikidata
Tipusescola de música
art college (en) Tradueix
universitat pública (2001–) Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicacorporació de dret públic Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaHochschule für Bildende Künste Modifica el valor a Wikidata
Creació1696
Activitat
Membre deAssociació per a la Promoció d'una Xarxa de Recerca d'Alemanya
Informationsdienst Wissenschaft
Kommunaler Arbeitgeberverband Berlin
Rektorenkonferenz der deutschen Musikhochschulen (en) Tradueix
Hochschulrektorenkonferenz
Infraestructura nacional de dades de recerca Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants4.201 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
RectorNorbert Palz (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats2.178 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Denominació anterior
Hochschule der Künste Berlin (1975–2001)
Universität der Künste Berlin (2001–) Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Pressupost105 M€ (2022) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webudk-berlin.de Modifica el valor a Wikidata
Facebook: udkberlin Twitter (X): UdK_Berlin_ Instagram: udkberlin LinkedIn: universität-der-künste-berlin Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Universitat de les Arts de Berlín (UdK Berlin, Universitat de les Arts de Berlín fins al 2001) és una universitat d'art alemanya a Berlín. Es remunta a l'Acadèmia Electoral de Mahler, Escultura i Arquitectura, que va ser fundada el 1696.[1] Durant els últims 150 anys, es va crear gràcies a la fusió gradual de diverses institucions educatives de música, arquitectura, belles arts, teatre i disseny.

La UdK està dividida en quatre facultats: Belles Arts, Disseny, Música i Arts Escèniques. Dirigeix l'Institut de Jazz de Berlín juntament amb la "Universitat de Música Hanns Eisler" i el Centre de Dansa Interuniversitari juntament amb la "Universitat d'Art Dramàtic Ernst Busch".[2]

Història[modifica]

Universitat de Belles Arts a Hardenbergstrasse, cap al 1928
Institucions predecessores des de 1696

La història de la universitat fins al 1975 és complexa. Les institucions predecessores en els camps de les belles arts i el disseny inclouen les fundades per Friedrich III. va donar l'Acadèmia Electoral de Mahler, Escultura i Art Arquitectònic (1696), l'institut d'ensenyament del Museu d'Arts Aplicades de Berlín (1867), la Reial Escola d'Art de Berlín (1869), l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis (1861) i la "Master School for Graphics and Books" (1892),[3] al costat dels departaments de música i arts escèniques, el Royal Music Institute de Berlín (1822), el Stern'sche Municipal Conservatory for Music (1850), la Royal Academic University for Arts Escèniques fundada sota la direcció de Joseph Joachim Tonkunst (1869, des de 1918: Universitat Acadèmica Estatal de Música) i l'Escola de Teatre Hebbel (fundada el 1946, tancada el 1951). El curs d'actuació va sorgir de la "Max Reinhardt School for Drama", fundada per Hilde Körber el 1951, que es va integrar a l'aleshores Universitat de Música i Arts Escèniques el 1964 i es va fusionar amb l'aleshores Universitat de Belles Arts a la Universitat de les Arts el 1975. (des de després de 1990: Universitat de les Arts).

Universitat de les Arts de Berlín, 1975–2001[modifica]

El 30 de setembre de 1975 es va crear la Universitat de les Arts de Berlín (HdK) a través de la fusió de la Universitat Estatal de Belles Arts i la Universitat Estatal de Música i Arts Escèniques.[4]

El semestre d'hivern de 1976/1977 hi va haver una vaga de prohibició professional a la Universitat Lliure de Berlín, que immediatament es va estendre a totes les universitats i col·legis tècnics de la part occidental de la ciutat. Nombrosos departaments de l'HdK també van fer vaga des del 6 de desembre de 1976.[5]

Durant el mandat del president Ulrich Roloff (1977 a 1991), la universitat es va consolidar com a universitat de reforma i la universitat es va ampliar significativament. Després de la dissolució de la Universitat d'Educació de Berlín el 1980, es va fer càrrec de la formació de professors d'art i música. Després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, la universitat es va convertir en una institució a tot Berlín, cosa que va donar lloc tant a noves oportunitats de desenvolupament com, a causa de la situació financera de l'estat de Berlín, a profundes mesures d'estalvi estructural. Per exemple, es van haver d'abandonar els departaments d'impressió i de ciències de l'educació i socials. A més, van sorgir diverses assignatures d'estudi i enfocaments de treball nous, per exemple en els camps de la nova música, musicoteràpia, cinema experimental i escriptura dramàtica.

Amb el temps, es va construir una àmplia xarxa de relacions internacionals. Una reforma estructural l'any 1996 va donar lloc a l'estructura actual de la universitat amb quatre facultats: Belles Arts, Disseny, Música i Arts Escèniques.

Universitat de les Arts de Berlín des de 2001[modifica]

L'1 de novembre de 2001, l'HdK va rebre el títol d'universitat.[4] L'HdK ja era l'única institució d'educació artística de Berlín amb dret a doctorar i va ser tractada com les altres tres universitats pel que fa al dret pressupostari. El motiu del canvi de nom a la Universitat de les Arts de Berlín (UdK Berlin per abreujar) va ser el desig de la direcció de la universitat de descriure la gamma d'ofertes amb un nom comú internacionalment.[4] La UdK té dret a donar habilitacions i doctorats.

El 13 de novembre de 2023, un mes després de l'atac terrorista de Hamàs a Israel el 2023, va tenir lloc al vestíbul d'entrada de la UdK una "actuació política" qualificada d'anti israeliana i antisemita, en la qual van participar fins a 100 estudiants.[6][7][8] Segons informes dels mitjans de comunicació, l'estat d'ànim era agressiu i odiós, i el president de la UdK, Palz, va ser criticat a crits.[6] La NZZ va veure un augment dels incidents anti-Israel a les universitats d'Alemanya, amb la UdK especialment destacada.[8] Segons el Süddeutsche Zeitung, l'acció del 13 de novembre de 2023 va ser expressament protestada contra el president Palz, ja que havia condemnat el terror de Hamàs i es va declarar solidari amb Israel en un comunicat oficial. A més, el Süddeutsche Zeitung va ser crític amb el nivell de discurs a la UdK.[9] Una "vaga de solidaritat per Palestina" al vestíbul d'entrada de l'UDK va ser prohibida per la direcció de la universitat.[10]

Ubicacions[modifica]

La universitat s'estén al voltant de 15 ubicacions, principalment al districte de "Charlottenburg-Wilmersdorf", i no té un campus tradicional. L'edifici principal de la universitat es troba a Hardenbergstrasse 33, a prop de l'estació de tren "Zoological Garden". També hi ha altres edificis a "Hardenbergstrasse", com l'antic Institut Reial de Música de l'Església al número 41 i un edifici universitari al número 9. Altres edificis i instal·lacions universitaris es troben a Bundesallee 1–12 (antic "Joachimsthalsches Gymnasium"), a Einsteinufer 43-53. (antiga Escola Tècnica Estatal d'Òptica i Tecnologia Fotogràfica), a Fasanenstrasse 1b i 88, on es troba la Biblioteca de la Universitat de Volkswagen, a Grainauer Strasse 12, a Grunewaldstrasse 2-5 (Berlin-Schöneberg), a Karlsruher Strasse 7a, a Lietzenburger Straße 45, a Mierendorffstraße 30 i Straße des 17. Juni 118. Els Uferstudios es troben a Uferstraße 23 a Berlín-Gesundbrunnen.

Cursos[modifica]

A la UdK Berlin s'ofereixen més de 70 programes de grau. Com a resultat del Procés de Bolonya, els títols que s'han d'adquirir són, en gran part, el Grau en Arts i el Màster en Arts. Al mateix temps, la UdK Berlin no ha introduït cap programa de grau en cap de les arts liberals. També s'ofereixen cursos relacionats amb la docència i avançats, com ara cursos de doctorat.

A petició, la UdK Berlin emetrà una confirmació segons la qual l'examen de concert aprovat a la UdK Berlin i l'estudiant de màster en belles arts equivalen a un doctorat. La facultat no només forma artistes, sinó també professors d'art per a diferents nivells escolars. A més, s'ofereix el programa de màster avançat Art in Context. Amb l'excepció d'aquest últim, tots els estudis de grau comencen amb un curs bàsic de dos semestres com a base per als estudis posteriors en una classe d'especialistes.

Facultat de Disseny[modifica]

Facultat de Disseny

Facultat de Música[modifica]

Edifici de la Facultat de Música

Facultat d'Arts Escèniques[modifica]

Rebedor de l'edifici principal

Facultat de Belles Arts[modifica]

  • Pintura
  • Gràfics gratuïts
  • Escultura
  • Nous mitjans
Centre de Dansa

Centre de Dansa[modifica]

Al Zentrum Tanz interuniversitari, la dansa, el context, la coreografia es poden estudiar al grau, així com la dansa/autoria en solitari i la coreografia al màster.

Institut de Jazz de Berlín[modifica]

Al "Jazz Institute Berlin" ofereix jazz com a grau, màster i màster internacional.

Formació continua[modifica]

A l'UdK Berlin Career College, que es va establir el 2007, els cursos de formació contínua "Music Therapy", Lideratge en Comunicació digital i Estudis sonors i "Sonic Arts" poden ser estudiats. També s'ofereixen cursos de certificat com comissariat, musicoteràpia en un context pal·liatiu, narració artística i Creació de la dansa en l'art i l'educació.

Cooperació[modifica]

La UdK treballa amb la Universitat Tècnica de Berlín des del 2020 en el programa de màster orientat a la investigació Disseny i computació. És el primer curs d'estudis transversal que ofereixen conjuntament la UdK Berlin i la TU Berlin.

Com a part del projecte Vitalització sostenible del barri creatiu al campus de Charlottenburg i als voltants (NAVI BC), la plataforma híbrida per posar en xarxa la ciència i l'art es va llançar el 2008. Des del 2011, es troba a la UdK Berlin i la Universitat Tècnica (TU).

Instal·lacions universitàries[modifica]

Seu de l'Institut de Negocis Electrònics a Kreuzberg

Hi ha altres institucions vinculades a la universitat. L'An-Institut Institut de Negocis Electrònics es troba a Kreuzberg.

El "Career & Transfer Service Center" de la UdK Berlin és el primer centre de carrera d'una universitat artística de la República Federal d'Alemanya. Des de l'any 2001, assessora i informa estudiants i graduats de totes les disciplines artístiques sobre les seves perspectives sobre els mercats de l'art, la cultura i els mitjans de comunicació. Des del 2004, el CTC també està obert a estudiants de les altres tres universitats artístiques de Berlín.

Biblioteca i arxiu[modifica]

Biblioteca central de la TU Berlín i la UdK de Berlín

La biblioteca central es troba en dues ubicacions. La Biblioteca central de la TU i la UdK Berlin és la Biblioteca universitària conjunta de la "Technische Universität Berlin" i la Universitat de les Arts des de 2004.

L'arxiu Vilém Flusser de la UdK es troba a Schöneberg.[11]

Acadèmia d'estiu[modifica]

KlangKunstBühne és el nom d'una acadèmia d'estiu per als estudiants després d'acabar els seus estudis i s'ha realitzat cada dos anys durant tres setmanes des del 2003. És una oferta de la Facultat de Música i Arts Escèniques en col·laboració amb la Institut Central d'Educació Continuada/UdK Berlin Career College.[12] També es troba a la UdK Berlin Career College la Universitat d'Estiu de les Arts de Berlín, que des del 2012 ofereix cursos anuals per a artistes internacionals de totes les disciplines i estudiants avançats.

Esdeveniments

La UdK organitza més de 500 festivals culturals cada any. Aquests inclouen exposicions, concerts, lectures, produccions de teatre musical, representacions teatrals, esdeveniments de dansa, vetllades d'humor i festes. Per tant, la universitat és un dels organitzadors culturals més grans de la metròpoli de Berlín. La majoria de les actuacions són gratuïtes per als visitants.

El Concurs Internacional Max Rostal és un concurs musical per a joves músics de la UdK des de 1997. El Premi d'Art UdK Berlin s'atorga a la Facultat de Belles Arts i al programa de grau Art and Media des del 2023. Nombrosos altres premis, com el Premi Taut, tenen lloc cada any per a una gran varietat de disciplines.

La universitat a la pel·lícula

La història sobre un col·lectiu d'artistes de la Universitat de les Arts que s'enfronta a una disputa legal amb una empresa informàtica estrangera es va filmar a la mini sèrie The Billion Dollar Code el 2021.[13][14][15]

Personalitats[modifica]

Article principal : Llista de personalitats de la Universitat de les Arts de Berlín.

President des de 1975[modifica]

  • 1975–1977: Detlef Michael Noack
  • 1977–1991: Ulrich Roloff-Momin (des de 1985: Roloff-Momin)
  • 1992–1996: Olaf Schwencke
  • 1996–2005: Lothar Romain
  • 2006–2020: Martin Rennert
  • des de 2020: Norbert Palz

Senadors honoraris[modifica]

Professors[modifica]

Entre els conferenciants hi havia artistes coneguts internacionalment com Aribert Reimann, Monica Bonvicini, Heinz Emigholz, Friedrich Goldmann, Steven Sloane, François Benda, Hito Steyerl, Ai Weiwei, Olafur Eliasson, Josephine Pryde i l'Artemis Quartet.

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] https://www.udk-berlin.de/universitaet/die-geschichte-der-universitaet-der-kuenste-berlin//In: Universität der Künste Berlin. Abgerufen am 2. Februar 2023.
  2. [enllaç sense format] https://www.berlin.de/sen/wissenschaft/einrichtungen/hochschulen/kunsthochschulen//Berlin.de; abgerufen am 1. Oktober 2021.
  3. Universität der Künste, archiviert vom Original am 29. März 2019; abgerufen am 16. April 2018./Universität der Künste, archiviert vom Original am 29. März 2019; abgerufen am 16. April 2018.
  4. 4,0 4,1 4,2 [enllaç sense format] https://www.udk-berlin.de/universitaet/die-geschichte-der-universitaet-der-kuenste-berlin/hdk-und-udk-berlin//Universität der Künste, abgerufen am 16. April 2018.
  5. Streikkurier, Nr. 9, 12. Januar 1977 und Nr. 11, 21. Januar 1977.
  6. 6,0 6,1 Claudius Seidl: Antisemitismus an UdK Berlin: Israelhass tritt offen hervor. In: FAZ.NET. 27. November 2023, ISSN 0174-4909 (faz.net [abgerufen am 29. November 2023]).
  7. Annabel Wahba, Carlotta Wald: Universität der Künste: "Sie sagten uns, Israel sei doch selbst schuld am Angriff der Hamas". In: Die Zeit. 28. November 2023, ISSN 0044-2070 (zeit.de [abgerufen am 29. November 2023]).
  8. 8,0 8,1 Marco Seliger: Antisemitismus und Israelfeindlichkeit an der Universität der Künste Berlin. In: Neue Zürcher Zeitung. 29. November 2023, ISSN 0376-6829 (nzz.ch [abgerufen am 29. November 2023]).
  9. Peter Richter:/https://www.sueddeutsche.de/kultur/streit-um-antisemitismus-udk-berlin-protest-pro-palaestina-1.6311755?reduced=true/In: Online-Angebot der Süddeutschen Zeitung. 30. November 2023, abgerufen am 30. November 2023.
  10. Susanne Lenz:/https://www.berliner-zeitung.de/kultur-vergnuegen/udk-berlin-untersagt-solidaritaetsstreik-fuer-palaestina-in-ihrer-eingangshalle-li.2163629/In: Berliner Zeitung. 29. November 2023, abgerufen am 30. November 2023.
  11. L'arxiu de the media prophet, Tagesspiegel, consultat el 13 d'octubre de 2023.
  12. [https: //www.ziw.udk-berlin.de/weiterbildungsangebote/sommerakademie-klangkunstbuehne KlangKunstBühne.] ziw.udk-berlin.de; consultat el 25 de juliol de 2018.
  13. Joachim Huber: „The Billion Dollar Code“. In:/https://de.wikipedia.org/wiki/Tagesspiegel#Online/5. Oktober 2021, ISSN 1865-2263 (tagesspiegel.de [abgerufen am 7. Oktober 2021]).
  14. heise online:/https://www.heise.de/hintergrund/Zahlen-bitte-Blick-auf-die-Erde-mit-einer-Aufloesung-von-30-Metern-6208832.html/Abgerufen am 12. Oktober 2021.
  15. Claudia Gerdes:/https://page-online.de/branche-karriere/art-com-verklagt-google/24. Februar 2014, abgerufen am 12. Oktober 2021.

Bibliografia[modifica]

  • Christine Fischer-Defoy: Kunst, im Aufbau ein Stein. Die Westberliner Kunst- und Musikhochschulen im Spannungsfeld der Nachkriegszeit. Hochschule der Künste Berlin, Berlin 1991, ISBN 3-89462-078-1.
  • Monika Hingst, Marita Gleiss (Red.): "Die Kunst hat nie ein Mensch allein besessen." Eine Ausstellung der Akademie der Künste und Hochschule der Künste, 9. Juni bis 15. September 1996. 1696–1996, dreihundert Jahre Akademie der Künste, Hochschule der Künste. Henschel, Berlin 1996, ISBN 3-89487-255-1.
  • Dietmar Schenk: Die Hochschule für Musik zu Berlin. Preußens Konservatorium zwischen romantischem Klassizismus und neuer Musik, 1869–1932/33 (= Pallas Athene, Beitrage zur Universitats- und Wissenschaftsgeschichte, Band 8). Franz Steiner, Wiesbaden 2004, ISBN 3-515-08328-6 (Voransicht in der Google-Buchsuche)
  • Albert Römer: Die neuen akademischen Hochschulen für die bildenden Künste und für Musik zu Berlin-Charlottenburg. In: Moderne Kunst, [cap 1903], Band XVII, S. 93–96; Volltext (Wikisource).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universität der Künste Berlin
  • Web oficial-[1](alemany)
  • Arbre genealògic de les institucions predecessores de la UdK Berlín (PDF; 393 kB)-[2](alemany)
  • Imatge de la Universitat de Música, catàleg de teulades de Ludowici, 1912-[3](alemany)
  • Reglaments de l'Acadèmia de Berlín de 1776 (Bibliotheca Augustana)-[4](alemany)