Ai Weiwei

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAi Weiwei
Ai Weiwei.jpg
Ai Weiwei a la documenta de 2007 modifica
Nom original(zh) 艾未未 modifica
Biografia
NaixementAi Weiwei
18 maig 1957 modifica (63 anys)
Pequín (RP Xina) modifica
Dades personals
NacionalitatXinesa
FormacióArt Students League of New York (1983–1986)
Parsons The New School for Design (1982–1983)
Universitat de Pennsilvània (1981–)
Universitat de Califòrnia a Berkeley (1981–)
Beijing Film Academy (en) Tradueix (1978–) modifica
Activitat
OcupacióDissenyador modifica
Membre de
GènereEscultura i instal·lació artística modifica
MovimentArt conceptual modifica
Representat perLisson Gallery (en) Tradueix i Mary Boone Gallery (en) Tradueix modifica
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeLu Qing modifica
PareAi Qing (en) Tradueix modifica
Premis

Lloc webaiweiwei.com modifica
IMDB: nm2675885 Allocine: 556754 Rottentomatoes: celebrity/ai_weiwei Allmovie: p729396 Metacritic: person/ai-weiwei
Twitter: aiww Instagram: aiww Souncloud: aiww Spotify: 1bGV0Bh1sH30DOyit7AODi iTunes: 468062259 Musicbrainz: 6386d3db-cdb2-410c-a6c1-64b8cad39f71 Discogs: 3643190 Modifica els identificadors a Wikidata

Ai Weiwei (en xinès: 艾未未; en pinyin: Ài Wèiwèi), nascut a Pequín el 28 d'agost de 1957, és un artista xinès, dissenyador arquitectònic, comentarista i activista social.

Fill del prestigiós poeta xinés Ai Qing, a qui el govern xinés va desterrar a una granja de Manchuria el 1958, un any després del naixement de l'artista, prohibint-li publicar les seves obres. Quan finalment la seva família va tornar a Pequín el 1975, l'artista va entrar de ple en la vida cultural i reivindicativa de la ciudat. El 1978, va entrar a l'Academia de Cinema i va fundar un grup d'art avantguardista, Star, compromès també políticament i amb el que mai va deixar de col·laborar.

Ai Weiwei va ser l'assessor artístic en la construcció del Niu d'Ocell (Estadi Nacional de Pequín) on es van celebrar els Jocs Olímpics de Pequín de 2008. El Niu d'Ocell va ser el resultat d'una aliança d'empreses entre els arquitectes Jacques Herzog i Pierre de Meuron del grup Herzog & de Meuron, l'arquitecte Stefan Marbach i Ai Weiwei.

Una de les últimes creacions va ser la instal·lació Sunflower seeds: 100 milions de pipes de girasol de porcellana van envair la sala de turbines de la Tate Modern de Londres.[1]

Labor activista[modifica]

Ai Weiwei va ser especialment conegut per les seves crítiques sobre la mala qualitat constructives de les escoles destruïdes durant el terratrèmol de Sichuan de 2008. Al novembre de 2010 va ser arrestat al seu domicili després d'anunciar l'organització d'un sopar d'amics per al 7 de novembre a Xangai, amb el qual pretenia denunciar la demolició del seu estudi en aquesta ciutat, acció ordenada i executada per les autoritats xineses que negaven la legalitat de la construcció.[2] Per la seva banda, Ai Weiwei va negar aquest extrem, assenyalant que tenia el beneplàcit de les autoritats de Xangai, i que l'actuació del govern només obeïa a un càstig contra ell pel seu suport a la dissidència al país. Poc després, el govern xinès va ordenar demolir el seu estudi, en què havia invertit un milió d'euros.[3]

Desaparició[modifica]

El 3 d'abril de 2011 la família d'Ai en va denunciar la desaparició.[4] El 7 d'abril el govern de la República Popular de la Xina va afirmar que Ai es trobava detingut en un lloc indeterminat per presumptes "delictes econòmics".[5] El 22 juny de 2011 va ser alliberat sota fiança. Després del seu alliberament ha començat a denunciar casos de tortura en les presons de la Xina a través de Twitter.[6] 

Reunió amb Puigdemont[modifica]

El 21 d'abril de 2018, en el seu estudi de Berlín, es reuneix amb el president de la Generalitat Carles Puigdemont, manifestant el compromís dels dos amb els drets Humans i la llibertat d'expressió.[7][8][9]

Pseudo «Gran Germà»[modifica]

Article principal: WeiweiCam

Cansat de ser espiat pel govern xinès va organitzar un pseudo-Gran Germà, mitjançant una càmera amb la qual el podia veure tothom per internet les 24 hores del dia, encara que el govern li va desbaratar en poques hores.[10]

Incident al PAMM[modifica]

Un pintor de Miami ha fet malbé una gerra d'Ai Weiwei que formava part de les setze del conjunt «Coloured Vases» de l'artista que estaven exposades al Pérez Art Museum de Miami. Aquest acte l'ha justificat el seu autor com a protesta per l'absència d'artistes locals en aquest centre. Les peces eren molt antigues, de la dinastia Han i l'artista xinès les havia cobert amb pintura industrial.[11]

Filmografia[modifica]

Com a director[modifica]

  • 2019: The Rest[12]
  • 2017: Human Flow[13]
  • 2012: Eerduosi 100 (Ordos 100)
  • 2009: Lao ma ti hua (Disturbing the Peace)

Cinema biogràfic[modifica]

  • Ai Weiwei: The Fake Case (Andreas Johnsen, 2013)
  • Ai Weiwei: Never Sorry (Alison Klayman, 2012)

Referències[modifica]

  1. «L'artista xinès Weiwei, 24 hores detingut», 04-04-2011. [Consulta: 6 febrer 2020].
  2. El artista disidente chino Ai Weiwei, bajo arresto domiciliario, El País, 5 de novembre de 2010, consultat el mateix dia.
  3. Las autoridades de Shanghai derriban el estudio del artista y activista Ai Weiwei, El País, 11 de gener de 2010, consultat el mateix dia.
  4. [enllaç sense format] http://www.publico.es/culturas/370374/donde-han-metido-a-ai-weiwei
  5. [enllaç sense format] http://www.elmundo.es/elmundo/2011/04/07/cultura/1302197946.html
  6. Europa Press. L'artista xinès Ai Weiwei queda en llibertat sota fiança. 
  7. «Ai Weiwei on Instagram: “I met the courageous Catalonian leader Carlos Puigdemont, a test case on human rights and democracy in Europe.”» (en anglès).
  8. «El prestigiós artista Ai Wei Wei sobre Puigdemont: ‘És un cas que posa a prova el respecte als drets humans’». [Consulta: 21 abril 2018].
  9. «El disidente Ai Weiwei y Puigdemont se reúnen e intercambian elogios en Berlín» (en es-xl). [Consulta: 22 abril 2018].
  10. Xina desbarata en poques hores el «Gran Germà» organitzat per Ai Weiwei a casa seva
  11. «Florida artist smashes $1m vase by Chinese dissident artist Ai Weiwei». The Guardian.(anglès)
  12. Martínez, Héctor Llanos «“Hemos desechado la humanidad como una de las cualidades del ser humano”». El País [Madrid], 23-03-2019. ISSN: 1134-6582.
  13. Koch, Tommaso «Ai Weiwei divide con su visión de los refugiados». El País [Madrid], 02-09-2017. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ai Weiwei