Alexandre Soler i March

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlexandre Soler i March
Biografia
Naixement 24 abril 1873
Barcelona
Mort 28 març 1949 (75 anys)
Barcelona
 Director de l'ETSAB 

1931 – 1936
← Francesc de Paula Nebot i TorrensJosep Torres i Clavé →
Activitat
Ocupació Arquitecte
Moviment Modernisme català
Modifica les dades a Wikidata
El convent de Santa Clara de Manresa

Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873[1] - ibídem, 28 de març de 1949) fou un arquitecte català deixeble de Domènech i Montaner, a l'estudi del qual va treballar un temps.[2]

Fou fill de Lluís Gonçaga Soler i Mollet i de Vicenta March i Solernou.[1] Es va titular a Barcelona el 10 d'agost de 1899.[3] Va dirigir l'Escola d'Arquitectura del 1931 al 1936. Fou president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i president de la Junta de Museus de Barcelona.

Durant la primera dècada del segle XX i juntament amb l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, s'establí a Castellbell i el Vilar com a arquitecte de la burgesia industrial i menestral del municipi, liderant el projecte de la torre del Vial o l'església de la Sagrada Família de la Bauma, per exemple.

Fou autor de nombroses obres arquitectòniques, bona part d'elles anteriors al període republicà: a Barcelona destaca la casa Heribert Pons, actualment conselleria de Finances. El 1916 va fer el pedestal del monument a Rafael Casanova, amb Josep Llimona com a escultor. Va realitzar, juntament amb Francesc Guàrdia, una obra modernista cabdal, el mercat de València (1910-28).

A Manresa, va projectar l'ampliació del Convent de Santa Clara i va realitzar l'edifici de l'Institut Lluís de Peguera, d'estil modernista en transició cap al noucentisme. Igualment, és autor de l'agulla piramidal que rematava la torre de la Seu i que fou enderrocada a l'inici de la guerra civil. A Rajadell, realitzà el conjunt arquitectònic modernista de Can Gallifa (masia Noguera) que, durant la guerra, es reconvertí en La Llar de l'Infant, on s'acollia a nens i nenes refugiats o orfes a causa del conflicte bèl·lic.

En Soler i March fou durant un temps arquitecte municipal de Gironella.[4]

Va morir el 28 de març de 1949.[5]

Obra destacada[modifica]

Ca l'Arau, Sallent

A Barcelona:

A València:

A Manresa:

A Sallent:

A Casserres:

A Gironella:

A Rajadell:

  • Can Gallifa (masia Noguera), presenta un conjunt arquitectònic modernista, amb jardins i edificis d'inspiració neogòtica i neoclàssica. Originalment una masia tradicional del segle XVI que va ser convertida en edifici modernista a finals del segle XIX per Soler i March i modificada el 1902 per Ignasi Oms i Prat.[8][9]

A Castellbell i el Vilar:

A Monistrol de Montserrat:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Registre Civil de Barcelona, any 1873, número de registre 2.103.
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 198. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  3. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 313 [Consulta: 8 setembre 2013].
  4. «L'hotel». Fitxes de Patrimoni - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 gener 2015].
  5. «Esquela». La Vanguardia, 31-03-1949, pàg. 9.
  6. «Crist Rei de Manresa». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2015].
  7. 7,0 7,1 7,2 Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594. 
  8. Ajuntament de Rajadell. Catàleg de masies de Rajadell
  9. Fitxa a Conèixer Catalunya

Bibliografia[modifica]