Alexandre Soler i March
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 abril 1873  Barcelona |
| Mort | 28 març 1949 (75 anys) Barcelona |
| Director de l'ETSAB | |
| 1931 – 1936 ← Francesc de Paula Nebot i Torrens – Josep Torres i Clavé → | |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
| Família | |
| Germans | Leonci Soler i March |
Alexandre Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873 - Barcelona, 28 de març de 1949)[1]fou un arquitecte català, deixeble de Domènech i Montaner, a l'estudi del qual va treballar un temps.[2] Era germà de l'advocat, bibliòfil i polític Leonci Soler i March.
Biografia
[modifica]Fou fill de Lluís Gonçaga Soler i Mollet i de Vicenta March i Solernou.[1] Es va titular a Barcelona el 10 d'agost de 1899.[3] Va dirigir l'Escola d'Arquitectura del 1931 al 1936. Fou president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i president de la Junta de Museus de Barcelona.
Durant la primera dècada del segle xx i juntament amb l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, s'establí a Castellbell i el Vilar com a arquitecte de la burgesia industrial i menestral del municipi, liderant el projecte de la torre del Vial o l'església de la Sagrada Família de la Bauma, per exemple.
Fou autor de nombroses obres arquitectòniques, bona part d'elles anteriors al període republicà: a Barcelona destaca la casa Heribert Pons, actualment conselleria de Finances. El 1916 va fer el pedestal del monument a Rafael Casanova, amb Josep Llimona com a escultor. Va realitzar, juntament amb Francesc Guàrdia, una obra modernista cabdal, el mercat de València (1910-28).
A Manresa, va projectar l'ampliació del Convent de Santa Clara i va realitzar l'edifici de l'Institut Lluís de Peguera, d'estil modernista en transició cap al noucentisme. Igualment, és autor de l'agulla piramidal que rematava la torre de la Seu i que fou enderrocada a l'inici de la guerra civil. A Rajadell, realitzà el conjunt arquitectònic modernista de Can Gallifa (masia Noguera) que, durant la guerra, es reconvertí en la Llar de l'Infant, on s'acollia nens i nenes refugiats o orfes a causa del conflicte bèl·lic.
En Soler i March fou durant un temps arquitecte municipal de Gironella.[4]
Va morir el 28 de març de 1949.[5]
Obra destacada
[modifica]
A Barcelona:
- Casa Heribert Pons.
- Pedestal del monument a Rafael Casanova per al seu nou emplaçament a Barcelona, amb Josep Llimona com a escultor (1916).
A València:
- Mercat Central, realitzat juntament amb Francesc Guàrdia i Vial (1910-1928).
A Manresa:
- Convent de Santa Clara, la seva ampliació és una de les obres més destacades que va projectar a Manresa (1904).
- Institut Lluís de Peguera, d'estil modernista en transició cap al noucentisme, les obres es van iniciar el 1907 però no es van acabar fins a l'any 1927.
- Farinera Albareda, fàbrica típicament modernista (1909) i farinera la Favorita.
- Façana principal de la Seu (1915).
- Casal Regionalista, d'estil sobri i regular, s'allunya dels postulats modernistes i s'acosta al noucentisme (1918).
- Església de la Parròquia de Crist Rei, iniciada el 1942 i acabada el 1957 per Josep Maria Armengou.[6]
- Casa Sitjes
A Sallent:
A Casserres:
- Església neogòtica de la colònia industrial l'Ametlla de Casserres.
A Gironella:
A Rajadell:
- Can Gallifa (masia Noguera), presenta un conjunt arquitectònic modernista, amb jardins i edificis d'inspiració neogòtica i neoclàssica. Originalment una masia tradicional del segle xvi que va ser convertida en edifici modernista a finals del segle xix per Soler i March i modificada el 1902 per Ignasi Oms i Ponsa.[8][9]
- Església de la Sagrada Família de la Bauma, obra modernista edificada per iniciativa de Joan Vial, propietari de la fàbrica de la Bauma i del veïnat de la Colònia (1905-1908).
- Església de la Colònia Gomis.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 AMCB, Naixements 1873, núm. 2.103.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors: ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 198. ISBN 978-84-96696-02-0.
- ↑ «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 313.
- ↑ «L'hotel». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 31-03-1949, pàg. 9.
- ↑ «Crist Rei de Manresa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2015].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594.
- ↑ «Manso Noguera». [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ Fitxa a Conèixer Catalunya