Institut Lluís de Peguera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Institut Lluís de Peguera
215 Institut Lluís de Peguera, pl. Espanya 2 (Manresa).jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Alexandre Soler i March
Característiques
Estil arquitectònic Eclecticisme, modernisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBages
MunicipiManresa
Localització Plaça d'Espanya
41° 43′ 52″ N, 1° 49′ 33″ E / 41.731015°N,1.825810°E / 41.731015; 1.825810Coord.: 41° 43′ 52″ N, 1° 49′ 33″ E / 41.731015°N,1.825810°E / 41.731015; 1.825810
Bé cultural d'interès local
Data 23 gener 1985
Identificador 16588
Modifica les dades a Wikidata

Institut Lluís de Peguera és una obra del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

Edifici de pedra d'estructura irregular molt decorat en la seva façana. A la part inferior presenta unes arcades (en la part central) i un porxo que en els seus espais laterals comunica amb el pati posterior. Té dues ales de construcció molt més recent que el prolonguen i amplien i espatllen la construcció, ja que aquests dos annexos són d'un estil racionalista degenerat que degraden força l'estructura antiga. Així mentre aquesta és totalment de pedra, la nova és d'alumini i vidre blau.[1] A la planta baixa hi ha ubicada la Biblioteca Popular Joaquim Sarret i Arbós.[1]

Història[modifica]

Aquest edifici té caràcter commemoratiu de les gestes manresanes en la Guerra del Francès. L'any 1811 les Corts de Cadis acordaren erigir un obelisc quan fos possible. Però al cap d'un segle, el diputat Soler i March (germà de l'arquitecte) ho recordà al parlament tot presentant la proposta de canviar l'obelisc per un edifici cultural.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institut Lluís de Peguera Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 «Institut Lluís de Peguera». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2015].