Escola Superior d'Agricultura de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióEscola Superior d'Agricultura de Barcelona
Logotip ESAB.png Logo upc.svg
Història
Fundació 1911
Activitat
Alumnat 461 (2008-2009)
PDI 81 (2008-2009)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció Lourdes Reig Puig
Depèn de Universitat Politècnica de Catalunya
Campus Campus del Baix Llobregat
Xifres destacables
Finançament Públic (Generalitat de Catalunya)
Pressupost 135.592,00 (2010)

Web www.esab.upc.edu

Modifica dades a Wikidata

L'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) és un centre universitari fundat el 1912, actualment és una de les escoles d'enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya en la qual s'imparteixen estudis de grau i màster dins l'àmbit de l'enginyeria de biosistemes i agroalimentària.

Marc històric[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

L'ensenyament de l'agricultura a Catalunya començà l'any 1784 quan el Marquès de Ciutadilla va promoure la creació d'un jardí botànic, situat fora muralla als voltants de l'església barcelonina de Sant Pau, destinat a l'ensenyament gratuït de la botànica.

Passats 70 anys, l'any 1854, i per iniciativa del Marquès de Sentmenat, el Jardí Botànic es traslladà a la finca de la Torre del Pla, de la vila de Gràcia i s'hi va crear la Granja Model Experimental. La Diputació Provincial, així com l'Ajuntament de Barcelona, van participar molt activament en l'establiment d'aquesta granja i, a partir de llavors, la Diputació de Barcelona es va convertir en la institució responsable de l'ensenyament de l'agricultura a Catalunya.

El 1870 el Govern d'Espanya va cedir a la Diputació tots els drets i facultats per a la millor realització de les finalitats a les quals la Granja havia estat destinada.

Des del 1888 al 1911 es van anar succeint diverses experiències docents: "Escuela Oficial de Peritos Agrícolas", "Escuela Libre de Peritos y Capataces Agrícolas" i "Escuela Provincial de Agricultura".

Inicis de l'Escola[modifica | modifica el codi]

L'any 1911 el President de la Diputació Provincial de Barcelona, el gran patrici Enric Prat de la Riba, va promoure la creació de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona i l'onze de juliol d'aquell any es va aprovar el dictamen corresponent. El 25 d'octubre següent s'establí el Patronat que havia de regir l'Escola. El Sr. Manuel Raventós i Domènech, hereu de la finca Can Codorniu i director de l'Institut Agrari Català de Sant Isidre, fou el primer director de l'Escola. L'ESAB es va instal·lar en un nou edifici de la fàbrica Batlló (actualment, el recinte de l'Escola Industrial de Barcelona) on disposava de 10 hectàrees de camps d'experimentació en els terrenys que l'envoltaven. El primer curs lectiu fou el de 1912 a 1913 amb set alumnes ingressats.

Pel que fa als objectius, l'Escola tenia una doble finalitat: per una banda, formar bons agricultors d'una manera científica i pràctica i, per l'altra, ser un centre d'investigació per solucionar els problemes que les necessitats agrícoles nacionals presentaven.

Per al compliment del primer objectiu, l'escola oferia als alumnes una instrucció basada en la familiarització immediata i personal en els diversos principis, elements i tècnica de la producció agrària. Aquesta instrucció anirà encaminada principalment a desenvolupar la iniciativa i l'activitat individuals. Amb els coneixements que van adquirint i el foment de la seva posada en pràctica, l'Escola espera que els seus graduats es vagin obrint pas pertot arreu i puguin competir ventatjosament amb graduats d'escoles similars, encara que el seu títol no sigui reconegut estatalment.

A l'ESAB es van impartir tres graus: Grau Elemental de Tècnic Agrícola (4 semestres), Grau Superior d'Enginyer Agrícola (8 semestres) i un Grau Complementari de Professor d'Agricultura (amb un mínim d'un any d'investigació experimental).

Els plans d'estudis de l'ESAB el 1912 es caracteritzaven per la seva modernitat, pel que fa a les necessitats reals de l'agricultura catalana, i per la seva eficiència en relació a l'elevada qualificació del professorat i a la programació temporal de les activitats formatives. L'any escolar estava dividit en semestres. Per accedir a l'Escola calia haver complert els 16 anys i aprovar un examen d'admissió, que es podia cursar durant dos semestres a la mateixa Escola.

El Consell de la Mancomunitat de Catalunya dóna especial rellevància a aquesta formació, ja que els tècnics han de dirigir l’evolució progressiva de l’agricultura catalana. Els ensenyaments es donen en dos graus diferents: l’un, superior (enginyer agrícola, cinc cursos) i, l’altre, preferentment pràctic (tècnic agrícola, dos anys obligatoris i un de voluntari).

Grau d’Enginyer Agrícola Comprèn l’estudi integral dels problemes de l’agricultura des de la iniciació de les ciències bàsiques fins a les darreres aplicacions pràctiques. Aquests estudis es divideixen en cinc cursos i, per accedir-hi, s’ha d’haver complert els 15 anys d’edat i aprovar un examen d’ingrés.Com a prova final de carrera, els alumnes han de presentar una memòria que desenvolupi un tema agrícola que escullen ells mateixos.

Grau de Tècnic Agrícola Està destinat a donar coneixements sobre com aplicar raonadament les lleis generals. Té una durada obligatòria de dos anys, ampliable a un més de forma voluntària.

Cursets breus extraordinaris Aquests cursos es caracteritzen per la seva doble vessant. Uns tracten monogràficament temes científics, i, els altres, tenen per estudi matèries especialitzades, preferentment d’aplicació pràctica.

Secció d’ensenyament postal Dóna una possibilitat d’aprendre als agricultors desitjosos de saber i que no poden traslladar-se a la ciutat. De forma anual, però, s’organitzen uns cursets breus.[1]

Evolució històrica[modifica | modifica el codi]

L'any 1922 la Mancomunitat adquireix Torre Marimon a Caldes de Montbui, per a les pràctiques de l'Escola, que ja tenia en aquells temps 16 professors, 5 preparadors i professors encarregats, i encara utilitzaven els camps experimentals de Barcelona.

A partir de l'any 1939 comença una etapa de marginació per a l'ESAB. El 1940 es va crear la "Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura" i es va donar validesa oficial als estudis però amb el títol de Perit Agrícola. El 1957 es van establir les primeres especialitats amb programes fixats per la "Escuela Central" de Madrid.

En 1964 es va produir el canvi estatal de titularitat pel de "Ingeniero Técnico Agrícola" amb quatre especialitats i apareix la possibilitat d'accés a les Escoles Tècniques Superiors, cursant l'anomenat "curs pont" entrant en el quart curs.

El 1966 l'Escola torna a canviar de nom i s'anomena "Escuela de Ingeniería Técnica Agrícola y de Especialidades Agropecuarias" de Barcelona.

En 1976 l'Escola s'adscriu a la Universitat Politècnica de Catalunya, queda així dins l'àmbit universitari català i resta deslligada, doncs, de la "Escuela Central" de Madrid.

El 1980 retorna la situació legal inicials, és a dir, de fundació pública regida per un Patronat. I el 1987 la Diputació de Barcelona aprova, a instàncies de la direcció de l'Escola, la recuperació del seu nom fundacional, Escola Superior d'Agricultura de Barcelona.

El 7 de novembre del 1989 se signa el Conveni d'adscripció i de col·laboració acadèmica entre la Universitat Politècnica de Catalunya i l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona.

El 20 d'abril de 1994 (BOE de 2 de juny de 1994) per resolució de la Universitat Politècnica de Catalunya, s'ordena la publicació dels plans d'estudis d'Enginyer Tècnic Agrícola de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, amb les especialitats d'Indústries Agràries i Alimentàries, Explotacions Agropecuàries i Hortofructicultura i Jardineria.

El 28 de novembre de 1996 el Ple de la Diputació de Barcelona aprova els nous Estatuts de l'Organisme Autònom "Escola Superior d'Agricultura de Barcelona".

Al cap de tres anys, l'1 de juliol de 1999 l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona va entrar a formar part del Consorci Escola Industrial de Barcelona, amb l'objectiu de vetllar la seva integració a la Universitat Politècnica de Catalunya. Amb aquesta integració al CEIB, s'inicia un procés per a la definició d'un projecte de futur, amb l'acord d'ubicar l'Escola en el campus de Castelldefels de la UPC.

Després d'anys de feina, el febrer de l'any 2002, es va celebrar la posada de la primera pedra del que havia de ser el nou edifici de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, en el Campus del Baix Llobregat de la UPC, dins el recinte del Parc Mediterrani de la Tecnologia, a la localitat de Castelldefels.

El mes de gener del 2005, el nou edifici va entrar en ple funcionament iniciant, així, un camí cap a la plena incorporació a tots els nivells a la Universitat Politècnica de Catalunya, que s'ha fet efectiva l'1 de gener de 2008, passant a formar part de la UPC com a un centre docent més, amb la històrica denominació d'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona de manera oficial.

A partir de 2009 l'ESAB posa en marxa les nous graus en enginyeria de biosistemes i agroalimentària dins el marc de l'espai europeu d'educació superior (EEES).

Estudis de Grau[modifica | modifica el codi]

L'ESAB ofereix 4 titulacions oficials de Grau pròpies i un Grau privat en col·laboració amb la UB i la Fundació Alícia. Totes elles tenen una durada de 240 ECTS i es poden cursar en 4 anys acadèmics de 60 ECTS cadascun. Cada titulació permet assolir un aspecte concret de l’Enginyeria de Biosistemes:

Enginyeria Agrícola[modifica | modifica el codi]

L’agricultura moderna, eficient i tecnològicament avançada basada en el respecte pel medi ambient i el benestar animal.

Enginyeria Agroambiental i del Paisatge[modifica | modifica el codi]

La gestió mediambiental i paisatgística dels recursos naturals i dels espais verds per a un món millor.

Enginyeria Alimentària[modifica | modifica el codi]

Indústria agroalimentària, transformació d’aliments i begudes, control i seguretat alimentària, probiòtics, aliments d'alt valor afegit, ...

Enginyeria de Sistemes Biològics[modifica | modifica el codi]

Biotecnologia aplicada a la indústria agroalimentària i de bioprocessos, a la gestió de residus i al medi ambient.

Ciències Culinàries i Gastronòmiques[modifica | modifica el codi]

Ciència i tecnologia aplicada a la bona cuina

Estudis de Màster[modifica | modifica el codi]

L'ESAB participa en diversos Màsters universitaris en diversos àmbits:

KET 4 Food+Bio[modifica | modifica el codi]

Tecnologies facilitadores (robòtica, nanotecnologia, fotònica,..) aplicada a la Indústria Alimentària i de Bioprocessos.

Paisatgisme[modifica | modifica el codi]

Analitzar, planificar, projectar i gestionar els Espais verds i el Paisatge.

Enginyeria Biotecnològica[modifica | modifica el codi]

Biologia molecular, microbiologia, bioquímica i enzimologia aplicada al disseny de nous processos.

Aqüicultura[modifica | modifica el codi]

L'aqüicultura estudiada des de tècniques multidisciplinàries, de direcció i de gestió de les indústries associades.

Millora genètica[modifica | modifica el codi]

Desenvolupament de noves varietats amb mètodes d'hibridació i selecció i les noves biotecnologies

Erasmus Mundus AFEPA[modifica | modifica el codi]

Màster Europeu per a l'Anàlisi de Polítiques Agràries, Alimentàries i Mediambientals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Industrialitzant l'agricultura, Mancomunitat de Catalunya.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Girona i Trius, Pere Joan. La Escuela Provincial de Agricultura de Barcelona : Objeto, organización, funcionamiento. Barcelona: Impr. Francisco J. Altés Alabart, 1909. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]