Josep Muntañola i Thornberg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Muntañola i Thornberg
Biografia
Naixement6 juny 1940 (79 anys)
Barcelona
  Director de l'ETSAB 

1980 – 1984
← Oriol Bohigas i GuardiolaFernando Juan Ramos Galino →
Activitat
OcupacióArquitecte, urbanista i catedràtic
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJelena Prokopljevic
Modifica les dades a Wikidata

Josep Muntañola Thornberg (Barcelona, 6 de juny de 1940) és un doctor, arquitecte-urbanista, teòric de l'arquitectura, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, i director del Departament de Projectes Arquitectònics (UPC).

Farà els estudis secundaris a l'Escola Pia de Balmes, on practicarà l'escoltisme i als anys seixanta en serà membre destacat[1] a la Delegació Diocesana d'Escoltisme de Barcelona.

Biografia professional[modifica]

Es llicencià en arquitectura el 1963 i es doctorà el 1968 per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, de la que fou director durant el quadrienni de 1980 i 1984, i, a més, director del Departament de Projectes Arquitectònics (1985-1992) i altre cop des del 2008.

Ha estat president de la International Association of Anthropology of Space (1988), president de la International Association of Semiotics of Space (2000-2006) i de la Action Cost C2 de la Comissió Europea (1988-1999).[2] És membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des de l'any 2003. També ha estat professor convidat en la Universitat de Califòrnia, Berkeley (1970-1973 i 1984-1988).

Actualment dirigeix el grup d'investigació en arquitactura GIRAS, és acadèmic i editor de la revista internacional Arquitectonics: Mind, Land & Society i catedràtic coordinador de l'assignatura de Projectes a l'ETSAB sobre l'estudi dels nuclis urbans medievals catalans, del màster i de la línia de doctorat Aproximacions a l'arquitectura des del medi ambient històric i social.

Publicacions[modifica]

La seva obra publicada és àmplia. Les seves contribucions a la teoria arquitectònica inclouen la teoria de la gènesi del lloc (topogènesi), així com les investigacions sobre el desenvolupament en els nens de les capacitats espacials i arquitectòniques.

Llibres[modifica]

Articles recents (revistes)[modifica]

  • "Arquitectura, educación y dialogía social", Revista Española de Pedagogía, Núm. 228, Madrid, Maig-agost de 2004.
  • "Arquitectura y dialogía", Arquitectonics: Arquitectura y dialogía, Núm. 13, Muntañola, J. (Ed.), Barcelona: Edicions UPC, 2006.
  • "Towards a Dialogic Approach to Contemporary Architecture", Arquitectonics: Arquitectura y dialogía, Núm. 13, Barcelona: Edicions UPC, 2006.

Reconeixements[modifica]

  • Doctorat honorífic per la Universidade Lusíada de Lisboa (2005)

Referències[modifica]

  1. A. Balcells i G. Samper a pàg. 216 de L'escoltisme català (1911-1978)" Editorial Barcanova 1993
  2. https://www.pa.upc.edu/Varis/altres/arqs/curriculum-de-josep-muntanola/
  3. Guillamon, Julià. La ciutat interrompuda ; seguit de El gran novel·lloide sobre Barcelona. 1. ed. Barcelona: Editorial Anagrama, maig 2019. ISBN 9788433915702. 

Enllaços externs[modifica]

Revista Arquitectonics