Maria Matilde Almendros i Carcasona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria Matilde Almendros
Naixement 10 d'octubre de 1922
Manresa, Bages
Mort 14 de setembre de 1995 (als 72 anys)
Barcelona, Barcelonès
Ocupació Locutora de ràdio, Actriu
Guardons

Premi Ondas com a millor locutora de ràdio (1969)

Creu de Sant Jordi (1990)

Maria Matilde Almendros i Carcasona (Manresa, Bages, 10 d'octubre de 1922 - Barcelona, 14 de setembre de 1995)[1] fou una actriu i locutora de ràdio catalana. Va començar a fer teatre, mentre estudiava a l'escola d'Arts i Oficis i treballava en una fàbrica de sabates. El 1940 va fer la primera aparició radiofònica a Ràdio Club Manresa, mentre debutava com a primera actriu del Teatre Apolo de Manresa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Casada de ben jove, abandonà temporalment la seva carrera professional per traslladar-se a viure a Barcelona.[2] A partir de l'any 1943 va tornar als escenaris i tornar a actuar al Teatre Romea, on va participar l'any 1952 a l'obra L'amor viu a dispesa de Josep Maria de Sagarra, juntament amb Maria Vila i Emília Baró. Degut al seu èxit, l'any 1953 ingressà a la companyia titular del teatre. Al costat de Màrius Cabré esdevingué la protagonista dels drames d'Àngel Guimerà, en especial Terra baixa, que es representà arreu de Catalunya. Després formà una companyia pròpia dedicada al repertori tradicional català.

El mateix any, 1943, s'incorporà al grup teatral de Ràdio Barcelona, sota la direcció del mestre Armand Blanch. A finals de la dècada dels quaranta, va conèixer el cap de programes de Radio Nacional de España a Barcelona, Joan Viñas i Bona, que la va convèncer per fer teatre a Radio Nacional i, des de l'any 1954,[1] li va proporcionar col·laboracions com a locutora de Radio Nacional de España a Catalunya. Entre els programes amb més èxit destaquen, el magazine musical Fantasía amb Federico Gallo i Jorge Arande, i el programa diari De España para los Españoles, emès des del 1964 fins al 1978, on presentava peces musicals sol·licitades pels familiars d'emigrants espanyols a l'estranger, sobretot a Europa, i molt sovint acompanyades de missatges o lectures de cartes emotives.[2]

Considerada com una de les precursores de les primeres emissions de ràdio en català després de la Guerra Civil Espanyola,[3] participà en la fundació Ràdio 4 on fou la primera veu que s'escoltà en l'emissió inaugural de la mateixa ràdio, el 13 de desembre de 1976.[4] Va participar en els programes Temps obert, La veu de la sardana, Paraula i pensament o Lliçons de catalá. Per altra banda, gràcies a la seva qualitat de veu, dicció i habilitats interpretatives va desenvolupar una notable carrera com actriu de doblatge en castellà.[5]

Molt coneguda popularment, intervingué a la sèrie de televisió Doctor Caparrós protagonitzada per Joan Capri,[6] emesa Televisió Espanyola en les desconnexions del circuit català. La sèrie tingué gran èxit a Catalunya i rebé un Premi Ondas l'any 1980 com a Millor Programa Nacional de Televisió.[7]

A les eleccions generals espanyoles de 1977 es presentà a la província de Barcelona pel Pacte Democràtic per Catalunya, però no sortí escollida.[8][9]

Durant la seva carrera professional, va rebre nombrosos premis i guardons, entre els quals destaquen el Premi Ondas com a millor de locutora de ràdio l'any 1969[10] i la Creu de Sant Jordi l'any 1990, com a reconeixement a la seva carrera professional.[11]

Després d'una llarga malaltia, va morir a Barcelona el 15 de desembre de 1995.[11] Com a homenatge pòstum, a Barcelona es troben uns jardins a l'interior d'una illa del barri de l'esquerra de l'Eixample anomenats Jardins de Maria Matilde Almendros en honor seu.[12]

Trajectòria teatral[modifica | modifica el codi]

Trajectòria cinematogràfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Maria Matilde Almendros i Carcasona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 gener 2015].
  2. 2,0 2,1 Espinosa, 2014, p. 158.
  3. Manresa, Andreu. «María Matilde Almendros, locutora de Radio Nacional y actriz». El País, 16 de desembre de 1995. [Consulta: 19 gener 2015].
  4. «La voz de Maria Matilde Almendros se apaga a los 73 años». Revista - La Vanguardi, 16 de desembre de 1995. [Consulta: 19 gener 2015].
  5. «María Matilde Almendros - Ficha eldoblaje.com». [Consulta: 16 gener 2015].
  6. «Doctor Caparrós: la primera sèrie d'humor amb Joan Capri de protagonista». Doctor Caparrós. [Sant Joan Despí]: Corporación de Radio y Televisión Española, 2015. [Consulta: 16 gener 2015].
  7. «Premios Ondas 1980». Madrid: Prisa Digital, 2011. [Consulta: 11 març 2012].
  8. «Míting Pacte Democràtic per Catalunya». Barcelona: Gráficas Iberia, 1977. [Consulta: 16 gener 2015].
  9. «Candidatures: circumscripció de Barcelona - Pacte Democràtic per Catalunya». Eleccions generals 1977. [Consulta: 16 gener 2015].
  10. «Palmarés 1969». Premios Ondas. [Consulta: 16 gener 2015].
  11. 11,0 11,1 Espinosa, 2014, p. 160.
  12. «Interior d'Illa Jardins de Maria Matilde Almendros». Guia Barcelona. [Consulta: 17 gener 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Espinosa i Mirabet, Sílvia. Dones de ràdio: les primeres locutores de Catalunya. Barcelona: Albertí, 2014 (Orígens de Albertí ; 14). ISBN 9788472461000. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]