Joan Viñas i Bona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Viñas i Bona
Biografia
Naixement 21 de gener de 1918
Girona
Mort 30 de gener de 2002(2002-01-30) (als 84 anys)
Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya
29 d'octubre de 1999 – 10 de gener de 2002
← -
Circumscripció Barcelona
Activitat
Ocupació Periodista, polític i presentador de televisió
Partit Independent (a les llistes de CiU)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Joan Viñas i Bona (Girona, 21 de gener de 1918 - Barcelona, 30 de gener de 2002) fou un comunicador. Locutor de ràdio i presentador de televisió, recordat per la Campanya Benèfica de RNE i els programes infantils als anys 1950, 60 i 70.

Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Girona. Des de ben petit declamava poesia i va debutar com a locutor radiofònic a Ràdio Girona l'any 1940. Va guanyar les oposicions a locutor a RNE a Madrid l'any 1943. Dos anys més tard es va traslladar a la Ciutat Comtal per organitzar la posada en marxa de l'emisora a Barcelona, que va iniciar les transmissions el 6 de juny de 1949, on fou un dels pioners de la ràdio en directe durant el franquisme. Era el sotsdirector de l'emissora i el cap de programes. Havia organitzat i dirigit un curs de formació de locutors per integrar la plantilla de la nova emissora que va seleccionar Jordi Arandes, Maria Victòria Lucio, Eduardo Berraondo i Maria Esther Jaumot. Posteriorment, sota el seu mestratge també es van incorporar a RNE Federico Gallo i Lluis Pruneda. Va donar suport al teatre radiofònic que dirigia el seu amic i company Juan Manuel Soriano, va promoure el projecte d'un programa radiofònic Fantasia, dirigit i presentat Jorge Arandes i Federico Gallo, va impulsar les retransmissions esportives que va començar a realitzar amb en Miguel Ángel Valdivieso, i va crear, dirigir i presentar, junt l'actor Emilio Fàbregas (senyor Dalmau), la famosa Campanya Benèfica que va estar en antena fes de 1947 fins al 1974 i que li va donar molta popularitat, sobretot a la dècada del 50 i 60. També s'encarregava de la retransmissió en directe de tota classe d'esdeveniments. Va ser molt celebrada la seva retransmissió per a tot l'estat dels Campionats Mundials de d'hoquei sobre patins celebrats a Barcelona al juny de 1951, i que va guanyar l'equip espanyol.

També va presentar programes als primers anys de TVE des dels estudis de Miramar, com ara el concurs X-0 da dinero (1959) o els infantils Fiesta con nosotros (1962-1965) i Dia de Fiesta (1966-1969), ambdós amb l'artista de marionetes Herta Frankel.

Ha rebut tres cops el Premi Ondas: el 1954, per la seva actuació com a locutor en els campionats d'hoquei, el 1955 per la Campanya Benèfica i el 1999 per la seva llarga dedicació a la ràdio. També rebé la Medalla del President Macià.

Un altre àmbit de la seva activitat professional va ser les relacions públiques, on va ser un dels pioners a Espanya. L'any 1960 va participar en la creació de la primera agència de relacions públiques a Espanya, que dirigia Joaquin Maestre, i va col·laborar en ella molts anys.

Va dirigir durant 25 anys, des del seu inici l'any 1955, la Campanya de Protecció Ocular, avui anomenada Visión y Vida, una genuïna acció de relacions públiques del sector òptic, possiblement la primera d'aquest tipus que es realitzava a Espanya.

Després de la seva jubilació, essent Sots director dels serveis econòmics, administratius i de personal de RTVE a Catalunya, l'any 1983, va dirigir d'associació Àmbit d'investigació i difusió Maria Corral, que promou la investigació i difusió de temes d'interès humanista.

En la darrera etapa de la seva vida, va acceptar la invitació del President de la Generalitat, Jordi Pujol, de presentar-se a la llista de CiU com a independent, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, on va ser elegit diputat. Ha estat membre de la Comissió de Control Parlamentari de l’Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials. Va morir el 30 de gener de 2002, abans d'acabar la legislatura.

Enllaços externs[modifica]