Shigeru Ban

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaShigeru Ban
Shigeru Ban.jpg
Nom original (ja) 坂茂
Biografia
Naixement 5 agost 1957 (62 anys)
Tòquio (Japó)
Formació Cooper Union
Tokyo University of the Arts Tradueix
Activitat
Ocupació Arquitecte i restaurador
Ocupador Kyoto University of Art and Design
Obra
Obres destacables

Lloc web Lloc web
TED: shigeru_ban
Modifica les dades a Wikidata

Shigeru Ban (坂 茂 , Ban Shigeru?) (Tòquio, 1957) és un arquitecte japonés.[1]

Biografia de Shigeru Ban[modifica]

Estudià al Southern Califòrnia Institute of Architecture (SCI-Arc) de Califòrnia entre 1977 i 1980. Després continuà els estudis en la Cooper Union School of Architecture, entre els anys 1980 i 1984 sota la tutela de John Hejduk.[1] Durant aquesta època va treballar un any en l'estudi d'Arata Isozaki entre 1982 i 1983. Fins que l'any 1985 obrí el seu estudi d'arquitectura a Tòquio.[2]

En una visita a sa mare al Japó, ella li va demanar que li construïra una casa. D'aleshores ençà els projectes s'anaren succeint al seu país. Sol considerar-se-li un arquitecte tradicional japonés, malgrat que no estudià al seu país i va créixer en una casa d'estil occidental. El seu interés per l'arquitectura japonesa es va despertar als Estats Units.

La seua obra es caracteritza per l'ús de materials no convencionals, com ara paper o plàstics. Ell mateix diu que intenta evitar els detalls sofisticats.[3] La primera edificació d'aquesta sèrie de construccions fetes de tubs de paper fou el Paper Arbor del 1989. En aquesta construcció els tubs de paper s'usaren estructuralment com a columnes circulars.[4] Quaranta-vuit d'aquests tubs es preparats amb gasoil perquè fossen impermeables; després es col·locaren en una base prefabricada amb entrades per a aquests tubs.[5]

El 1995 el terratrèmol de Kōbe deixà moltes persones sense casa durant alguns mesos.[6] Ban en contribuí a alleujar la situació d'una manera econòmica i ràpida: dissenyà La casa de paper i L'església de paper (temple de Takatori).[7] També ha construït habitatges d'emergència en llocs com l'Índia o Turquia.

La revista Time l'ha definit com un dels personatges del món actual.[8]

El 1994, en veure la situació a Rwanda, proposà a l'ONU la construcció de tendes utilitzant tubs de cartró en comptes d'elements metàl·lics. Segons Shigeru Ban, la motivació de construir en cartró radica en dos motius: l'alt grau de desforestació, que es devia en part a la construcció de refugis, i evitar la utilització d'elements metàl·lics (que poden ser venuts). El projecte es realitzà al 1998 amb la construcció de 50 tendes.

Al costat de Rafael Viñoly formà l'equip Think, que va presentar un projecte per a la construcció de les noves torres del World Trade Center a la ciutat de Nova York.

El març de 2014 Shigeru Ban va ser anunciat com a guanyador del Premi Pritzker, i era el setè arquitecte japonés a rebre el guardó. El jurat va declarar havia triat Ban pel seu ús innovador dels materials i els seus esforços humanitaris arreu del món, citant que era "un professor compromés que no sols representa un model a seguir per a la generació més jove, sinó també una font d'inspiració".[9]

Projecte Nepal[modifica]

Al 2015, Ban començà un projecte per reconstruir llars a les víctimes del terratrèmol del Nepal d'aquell any.[10] Les estructures de les cases són de fusta emmarcada i construïdes completament amb parets de maó. Les cases es construïren ràpidament i fàcil. A més, els nepalesos poden usar-les per a moltes altres finalitats, com escoles.

Projectes com a arquitecte[modifica]

Església catòlica de Takatori: l'estructura és feta amb tubs de cartró. L'església fou inicialment construïda a Kōbe després del terratrèmol de Hanshin-Awaji el 1995. Encara que després fou desmantellada i donada a Taiwan per a la seua reconstrucció el 2008

Situada a Chino, Nagano, Japó. Aquesta casa és formada per tres parets; l'estructura té una teulada inclinada en forma de triangle equilàter.

  • 1992
    • Housing at Shakujii Park

Edifici d'oficines a Nerima-Ku, Tòquio.

  • 1994
    • House of a dentist

Planta rectangular de 26 per 59 peus, situada a Setagaya-Ku, Tòquio.

  • 1995
    • La casa paret cortina
    • Projecte de la casa de paper
    • L'església de paper
  • 2000
    • Naked House (Kawagoe)
    • Pavelló Japonés per a l'Expo 2000 a Hannover
  • 2002
    • Picture Window House, Izu, Shizuoka, Japó.
  • 2003
    • Guanya el concurs per al Centre Pompidou - Metz (França)
  • 2005
    • Museu Nòmada (2005 - 2009)
  • 2010
    • Centre Pompidou-Metz
    • Vil·la Vista, Weligama, Sri Lanka.

Projectes com a dissenyador[modifica]

  • 1998
    • La col·lecció de mobles anomenada "The Carta" es caracteritza per tubs de paper o cartró utilitzats en l'elaboració per Cappellini.
  • 1986
    • Shigeru Ban dissenya un espai d'exhibició semblant a un interior de l'arquitecte Alvar Aalto a la galeria Axis, Tòquio, Japó.
  • 1993
    • Aquest any, Shigeru Ban dissenyà el sistema nomenat "L-Unit System". Aquesta col·lecció és feta en fusta en forma de "L" unida en un patró per formar cadires i taules. L'ús d'un sol tipus d'unitat facilita el transport dels mobles, els quals després s'utilitzarien per a moblar els seus propis projectes.

Curiositats[modifica]

Durant els anys 2008 i 2009 la fundació del Centre Pompidou permeté a Shigeru Ban construir una oficina temporal, realitzada en cartró i plàstic, a la terrassa del Centre Pompidou de París per així facilitar-li l'elaboració de la documentació necessària per al desenvolupament i la direcció d'obres del Centre pompidou-Metz.[11]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Biografía, The Hyatt Foundation, vist el 26 de març de 2014. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Pritzker» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. Jodidio (2010), p. 6.
  3. «Pritzker Prize winner used paper to build cathedral, concert hall and homes for refugees» (en anglés). Art Beat, PBS News Hour, 27-03-2014. [Consulta: 9 desembre 2017].
  4. Eugenia Bell, Shigeru Ban (Princeton Architectural Press 2001), 93–139.
  5. Cf. Natias Neutert: "Shigeru Ban – a gentle revolutionary". En: "Shigeru Ban Architects /Paper Tube Architecture – 10. obra 1990–2000", ed. de Renate Kammer/Sabine Siegfried, Junius Verlag, Hamburg, 2000. ISBN 3-88506-299-2
  6. Belen García. Earthquake Architecture: New construction for earthquake disaster prevention (Loft Publications S.L. & HBI 2000), 173–174.
  7. «Pritzker Architecture Prize Goes to Shigeru Ban». , 24-03-2014.
  8. «He Builds With a Really Tough Material: Paper». TIME. Arxivat de l'original el 30 de setembre de 2009. [Consulta: 23 març 2010].
  9. «Shigeru Ban recibe el Premio Pritzke 2014». Plataforma Arquitectura. [Consulta: 24 març 2014].
  10. «SBA | Nepal Project» (en anglés). www.shigerubanarchitects.com. [Consulta: 9 desembre 2015].
  11. «Espai temporal dissenyat per Shigeru Ban al Centre Pompidou de París». [Consulta: 29 juliol 2009].

Bibliografia[modifica]

  • Jodidio, Philip. Shigeru Ban, Complete Works 1985-2010 (en anglès). Phaidon, 2010. ISBN 978-3-8365-1700-3.  Jodidio, Philip. Shigeru Ban, Complete Works 1985-2010 (en anglès). Phaidon, 2010. ISBN 978-3-8365-1700-3.   |fechaacceso= |url= ()
  • Ban, Shigeru. Shigeru Ban (en anglès). Princeton Architectural Press, 2001. ISBN 1-56898-234-8. 

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Flag of Japan.svg Toyoo Itō
Premi Pritzker d'Arquitectura
2014
Succeït per:
Flag of Germany.svg Frei Otto