Arata Isozaki
_1.jpg)  | |
| Nom original | (ja) 磯崎新 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 23 juliol 1931 Ōita (Japó) |
| Mort | 28 desembre 2022 (91 anys) Naha (Japó) |
| Causa de mort | causes naturals |
| Nacionalitat |  Japó |
| Formació | Universitat de Tòquio Oita Uenogaoka high school (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arquitectura |
| Lloc de treball | Kyoto Torí Barcelona Cracòvia |
| Ocupació | arquitecte, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Tòquio |
| Membre de | |
| Moviment | Metabolisme (arquitectura) i postmodernitat |
| Participà en | |
| 12 juny 1987 | documenta 8 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Aiko Miyawaki (1972–2014), mort del cònjuge |
| Premis | |
| Obres destacables | |
| Lloc web | isozaki.co.jp |
Arata Isozaki (Oita, 23 de juliol de 1931 - Tòquio, 29 de desembre de 2022)[1] va ser un arquitecte, dissenyador urbà i teòric japonès. Fou guardonat el 1986 amb la Medalla d'Or del RIBA i el 2019 amb el Premi Pritzker d'Arquitectura. A Catalunya és conegut per haver projectat el Palau Sant Jordi de Barcelona.[2]
Biografia
[modifica]Isozaki va néixer a Oita, a l'illa de Kyushu, fill d'una família de classe alta. De ben jove, copsà la devastació causada pels bombardeigs d'Hiroshima i Nagasaki i, en part commogut per aquest fet, va estudiar arquitectura a la Universitat de Tòquio.[3] El 1961 es va doctorar en arquitectura per la mateixa institució. Va treballar amb l'arquitecte Kenzo Tange i, dos anys més tard, engegà la seva empresa: Arata Isozaki & Associates.
Els primers projectes foren fortament influïts per referents europeus, a cavall entre el brutalisme i l'arquitectura metabòlica, com ara l'edifici del Col·legi de Metges d'Oita. Conegut mundialment pel Museu d'Art de la Província de Gumma, a Takasaki, el Museu d'Art Contemporani de Los Angeles i el Palau Sant Jordi, Isozaki ha distingit els seus edificis per les formes i els colors agosarats i els detalls d'inventiva. Els seus dissenys s'han inspirat sovint en conceptes típicament asiàtics, com la filosofia del Yin i Yang aplicada a la definició d'espais complementaris. N'és un exemple, la seu de la corporació Disney i el Team Disney Building, a Orlando.[4]
Isozaki ha exercit com a professor invitat en diverses institucions d'arreu del món, com ara les universitats de Harvard o Yale. Ha escrit nombrosos assaigs sobre arquitectura, entre els quals Japan-ness in Architecture (traducció en anglès, 2006).
- Edifici del Col·legi de Metges (1959-1960, desaparegut, Oita, Japó)
- Biblioteca Municipal (1962-1966, Kitakyushu, Japó)
- Club de Fujimi (1973-74, Fujimi, Japó)
- Museu de Belles Arts (1971-1974, Takasaki, Japó)
- Casa Yano (1973-1975, Kawasaki, Japó)
- Edifici Shuhosha (1974-1975, Fukuoka, Japó)
- Centre Cívic (1979-1983, Tsukuba, Japó)
- Museu d'Art Contemporani de Los Angeles (MOCA) (1981-1986, Los Angeles, Califòrnia, EUA)
- Projecte de Fundació Daniel Templon (1986, Valbonne, França)
- Edifici Arch, Universitat Bond (1987-1989, Gold Coast, Austràlia)
- Palau Sant Jordi (1983-1990, Barcelona, Catalunya)
- Edifici d'Oficines Team Disney (1987-1991, Orlando, Florida, EUA)
- Ampliació del Museu d'Art de Brooklyn (1986-1992, Nova York, EUA)
- Centre d'Art Japonès i d´Història (1990-1994, Cracòvia, Polònia)
- Parc Universitari (1995, Santiago de Compostel·la, Galícia)
- Sala de concerts de Kyoto, (1991-1995, Kyoto, Japó)
- Casa de l'Home (DOMUS) (1993-1995, La Corunya, Galícia)
- Pavelló poliesportiu de Palafolls "El Palauet" (1987-1996, Palafolls, Catalunya)
- Parc de la Muntanyeta de Sant Boi (1994-2000, Barcelona, Catalunya)
- Illa de Blanes (1998-2002, Blanes, Espanya)
- Accés al CaixaForum Barcelona (1999-2002, Barcelona, Catalunya)
- Bahns d'Arties (2004, Arties, Vall d'Aran, Catalunya)
- Ciutat del Motor d'Aragó (2002-2005, Alcanyís, Espanya)
- Planta 10 de l'Hotel Puerta América (2003-2005, Madrid, Espanya)
- Torino Palasport Olimpico, pista de gel dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2006 (2000-2006, Torí, Itàlia)
- Isozaki Atea (1999-2009, Bilbao, País Basc)
- Bodegues La Horra (2008, Burgos, Espanya)
- Museu Nacional de Civilització Egípcia - Disseny de la Exposició (2010, El Caire, Egipte)
- Centre Nacional de Convencions de Qatar (2011, Doha, Qatar)
- D38, seu de l'Agència Tributària de Catalunya (2002-2011, Barcelona, Catalunya)
- Concurs d'Idees per al Centre d'Interpretació de la Múrcia Medieval (2011-2012, Múrcia, Espanya)
- Concurs Museu de la Evolució Humana (2000, Burgos, Espanya)
- Concurs Ordenació de la Estació de Canfranc (2001, Osca, Espanya)
- Concurs Conjunt Arquitectònic dedicat als Sanfermines (2001, Pamplona, Navarra)
Premis i reconeixements
[modifica]- Premi Anual de l'Associació d'Arquitectura del Japó (1967 i 1975)
- Premi d'Art de Mainichi (1983)
- RIBA Gold Medal (1986) [3]
- Guardó Internacional "Arquitectura en pedra" (1987)
- Premi d'Arquitectura de Chicago (1990)
- Guardó d'Honor de l'Institut Americà d'Arquitectes (1992)
- Guardó d'Honor del RIBA (1994)
- Lleó d'Or de la 6a Biennal d'Arquitectura de Venècia (1996)
- Premi Europeu de la Crítica ECC (2012) per la instal·lació Zhongyuan a Venècia[6][7]
- Premi Pritzker (2019) [3]
Referències
[modifica]- ↑ Redacció. «S'ha mort Arata Isozaki, arquitecte del Palau Sant Jordi». Vilaweb, 29-12-2022. [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ Zabalbeascoa, Anatxu. «Muere el arquitecto japonés Arata Isozaki, ganador del premio Pritzker 2019 y autor del Palau Sant Jordi» (en castellà). El País, 29-12-2022. [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Arata Isozaki Enciclopèdia Britànica», 01-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-19. [Consulta: 29 març 2020, 2019].
- ↑ «Spotlight: Arata Isozaki» (en anglès americà). ArchDaily, 23-07-2019. [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ «The Pritzker Architecture Prize». Arxivat de l'original el 2020-03-31. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «ECC AWARD». Arxivat de l'original el 2017-07-17. [Consulta: 11 juliol 2017].
- ↑ «Time-Space-Existence in Venice». Arxivat de l'original el 2018-04-21. [Consulta: 11 juliol 2017].
