Zaha Hadid

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaZaha Hadid
Zaha Hadid in Heydar Aliyev Cultural center in Baku nov 2013.jpg
Nom original (ar) زها حديد
Biografia
Naixement (ar) زها محمد حديد
31 d'octubre de 1950
Bagdad
Mort 31 març 2016 (65 anys)
Miami
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament cementiri de Brookwood
Religió Islam
Educació Architectural Association School of Architecture (1972–1977)
Universitat Americana de Beirut . matemàtiques
Universitat Americana de Beirut
Activitat
Camp de treball Arquitectura
Ocupació Arquitecta
Ocupador Universitat Harvard
Moviment Deconstructivisme
Obra
Obres destacables
Família
Pare Mohammed Salah Tradueix
Germans Foulath Hadid Tradueix
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Edifici de bombers per a la fàbrica de Vitra a Weil am Rhein (Alemanya), 1993.
Edifici central de la fàbrica de BMW a Leipzig.

Zaha Hadid CBE —en àrab زها حديد, Zahā Ḥadīd— (Bagdad, 31 d'octubre de 1950 - Miami, 31 de març de 2016)[1] fou una prominent arquitecta iraquiana, del corrent del desconstructivisme. Tot i ser de nacionalitat iraquiana, la major part de la seva vida la va passar a Londres, on tenia el seu estudi d'arquitectura. L'obra arquitectònica de Zaha Hadid ha estat reconeguda en diverses ocasions amb premis de rang internacional, entre els quals hi ha el Premi Pritzker.[2]

El 2012, va ser nomenada Dame d'Isabel II pels seus serveis a l'arquitectura, i el 2015 es va convertir en la primera i única dona a obtenir la Royal Gold Medal del Royal Institute of British Architects.[3][4]

Va ser descrita per The Guardian de Londres com la "Reina de la corba", que "alliberava la geometria arquitectònica, donant-li una nova identitat expressiva".[5][1] Entre els seus principals treballs cal destacar el centre aquàtic dels Jocs Olímpics de Londres 2012, el Broad Art Museum de la Universitat Estatal de Michigan, als Estats Units i l'Òpera de Guangzhou a la Xina.[4]Alguns dels seus dissenys han estat presentats pòstumament, incloent-hi l'estatueta dels Premis Brit-2017, i alguns dels seus edificis encara estaven en construcció al moment de la seva mort, inclòs l'Estadi d'Al Wakrah (Qatar), que ha de ser l'escenari de la Copa del Món de Futbol del 2022.[6][7][8]

Biografia[modifica]

Zaha Hadid va néixer el 31 d'octubre de 1950 a Bagdad, Iraq, en una família iraquiana de classe alta.[9] El seu pare, Muhammad al-Hajj Husayn Hadid, era un ric industrial de Mossul. Va ser cofundador del Partit Democràtic Nacional a l'Iraq i va ser ministre de finances després del derrocament del monarca després del cop d'Estat iraquià del 1958 pel govern del general Abd al-Karim Qasim. La seva mare, Wajiha al-Sabunji, era un artista de Mosul, mentre que el seu germà, Foulath Hadid, era un escriptor i expert en assumptes àrabs. Als anys seixanta, Hadid va assistir a internats a Anglaterra i Suïssa.[10][11][12][13]

Va obtenir un grau acadèmic en matemàtiques per la Universitat Americana de Beirut abans de traslladar-se, el 1972 a Londres per estudiar a l'Architectural Association School of Architecture de Londres. Allà va estudiar amb Rem Koolhaas, Elia Zenghelis i Bernard Tschumi. El seu antic professor, Koolhaas, la va descriure en el moment de la graduació com "un planeta en la seva pròpia òrbita" i com l'alumna més destacada, entre tots els alumnes nois i noies, que havia ensenyat. "L'anomenem l'inventor dels 89 graus. Res va ser mai a 90 graus. Tenia visió espectacular. Tots els edificis estaven explotant en trossos petits ". Va recordar que estava menys interessada en els detalls, com ara escales." El seu projecte d'estudis de quart any va ser una pintura d'un hotel en forma de pont, inspirat en les obres de l'artista suprematista rus Kazimir Malevich.[9][14]

Després de graduar-se el 1977 es va convertir en sòcia de l'oficina de Rem Koolhaas, i treballà amb aquest a l'Oficina d'Arquitectura Metropolitana de Rotterdam (Holanda).[10] A través de la seva associació amb Koolhaas, es va trobar amb l'enginyer arquitectònic Peter Rice, que li va donar el seu suport i ànim. Hadid es va convertir en ciutadana naturalitzada del Regne Unit. El 1980 va obrir la seva pròpia firma arquitectònica, Zaha Hadid Architects, a Londres el 1980.[9][15][10]

Després va començar la seva carrera d'ensenyament d'arquitectura, primer a l'Architectural Association, després, amb els anys a la Harvard Graduate School of Design, la Universitat de Cambridge, la Universitat de Chicago, la Hochschule für bildende Künste a Hamburg, la Universitat d'Illinois a Chicago i Universitat de Colúmbia. Es va guanyar la seva reputació precoç amb els seus primers dissenys i projectes, colorits i radicals, que van ser àmpliament publicats en revistes d'arquitectura, però molts d'ells no es van construir. Els seus projectes ambiciosos però no construits inclouen un pla per a Peak in Hong Kong (1983) i un pla per a una òpera a Cardiff, Wales (1994). L'experiència de Cardiff va ser particularment desencoratjadora; el seu disseny va ser triat com el millor pel jurat de la competència, però el govern gal·lès es va negar a pagar-ho, i l'encàrrec comissió va ser lliurat a un arquitecte diferent i menys ambiciós.[16] La seva reputació en aquest període recau sobretot en les seves activitats de docència i en les pintures imaginatives i acolorides que feia dels seus edificis proposats. La seva reputació internacional es va veure molt millorada el 1988 quan va ser escollida per mostrar els seus dibuixos i pintures com un dels set arquitectes escollits per participar a l'exposició "Deconstructivisme en arquitectura" comissariada per Philip Johnson i Mark Wigley al Museu d'Art Modern de Nova York.[17]

El 31 de març de 2016, Hadid va morir d'un atac de cor en un hospital de Miami, on va ser tractada de bronquitis.[18][19]

La nota emesa pel seu estudi de disseny de Londres anunciant la seva mort deia: "Zaha Hadid va ser àmpliament considerada com la més gran artista dona del món actual".[20] Està sepultada entre el seu pare Mohammed Hadid i el germà Foulath Hadid al Cementiri de Brookwood a Brookwoood, Surrey, Anglaterra.

En el seu testament va deixar 67millions de £ m, a més d'altres quantitats a seu soci i a familiars. Era soltera i no tenia fills.[21][22]

Obres[modifica]

Gran part de la seva obra va ser de caràcter conceptual, però d'entre tots els projectes construïts es poden mencionar aquests:

Hadid també va idear i va portar a terme altres projectes, alguns realitzats i d'altres no:

  • Museu del Segle XIX (1977-1978), Londres, Regne Unit. (Projecte no realitzat)
  • Ampliació del Parlament Holandès (1978-1979), La Haia, Països Baixos. (Projecte no realitzat)
  • Residència del primer ministre irlandès (1979-1980), Dublín, Irlanda. (Projecte no realitzat)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Kimmelman, Michael «Zaha Hadid, Groundbreaking Architect, Dies at 65» (en en). The New York Times, 31-03-2016.
  2. Niesewand, Nonie «Through the Glass Ceiling». Architectural Digest, Març-abril, 2015.
  3. «Zaha Hadid wins architecture medal» (en en-gb). BBC News, 24-09-2015.
  4. 4,0 4,1 «Zaha Hadid: The only woman who won the Royal Gold Medal». [Consulta: 31 octubre 2018].
  5. Davies, Caroline; Booth, Robert; Brown, Mark. «'Queen of the curve' Zaha Hadid dies aged 65 from heart attack» (en en), 31-03-2016. [Consulta: 31 octubre 2018].
  6. «Dame Zaha Hadid's Brits statue unveiled» (en en-gb). BBC News, 01-12-2016.
  7. Architect Zaha Hadid Fires Back at Critics of Her So-Called “Vagina Stadium” a Time, per Noah Rayman, 22/11/2013 (anglès)
  8. Walters, Joanna. «New York Review of Books critic 'regrets error' in Zaha Hadid article» (en en), 26-08-2014. [Consulta: 31 octubre 2018].
  9. 9,0 9,1 9,2 «A warped perspective» (en en-gb). The Telegraph, 15-08-2005. ISSN: 0307-1235.
  10. 10,0 10,1 10,2 «Zaha Hadid Biography - family, children, school, mother, born, movie, house, time» (en en). [Consulta: 31 octubre 2018].
  11. «Foulath Hadid: Writer and expert on Arab affairs» (en en-gb). The Independent.
  12. Qureshi, Huma. «Zaha Hadid: 'Being an Arab and a woman is a double-edged sword'» (en en), 14-11-2012. [Consulta: 31 octubre 2018].
  13. «Iraqi-British Architect Zaha Hadid Dies Of Heart Attack At 65». NDTV.com.
  14. Jodidio, Philip. Zaha Hadid, 1950-2016 : faire exploser l'espace pour le remettre en forme (en fr). Köln: Taschen, 2016. ISBN 9783836536264. 
  15. «Zaha Hadid» (en en-gb). The Design Museum. [Consulta: 31 octubre 2018].
  16. Ouroussoff, Nicolai «Guangzhou Opera House, Designed by Zaha Hadid - Review» (en en). The New York Times, 05-07-2011.
  17. Aurelia and Balthazar, Taschen. L'architecture moderne de A à Z (en fr). Köln: Taschen, 2016. ISBN 9783836556309. 
  18. «Mor l'arquitecta Zaha Hadid» (en ca-es). [Consulta: 31 octubre 2018].
  19. «Architect Hadid dies after heart attack» (en en-gb). BBC News, 31-03-2016.
  20. «Iraqi-British architect Zaha Hadid dies at 65». [Consulta: 31 octubre 2018].
  21. Booth, Robert. «Zaha Hadid leaves £67m fortune, architect's will reveals» (en en), 16-01-2017. [Consulta: 31 octubre 2018].
  22. Foster, Patrick «Architect Zaha Hadid leaves more than £70 million in newly-published will» (en en-gb). The Telegraph, 2017. ISSN: 0307-1235.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zaha Hadid Modifica l'enllaç a Wikidata