Zaha Hadid

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaZaha Hadid
Zaha Hadid 2015.jpg
Dades biogràfiques
Naixement زها محمد حديد
31 d'octubre de 1950
Bagdad
Mort 31 de març de 2016 (65 anys)
Miami
Causa de mort Infart miocardíac
Religió Islam
Alma mater Architectural Association School of Architecture (1972–1977)
American University of Beirut
American University of Beirut . matemàtiques
Activitat professional
Ocupació Arquitecta
Ocupador Universitat Harvard
Moviment Deconstructivisme
Obra
Obres destacades Sheikh Zayed Bridge
CMA CGM Tower
Phaeno
Bergiselschanze
Riverside Museum
One-north
MAXXI – National Museum of the 21st Century Arts
CityLife
Contemporary Arts Center
Lilium Tower
BMW Central Building
Heydar Aliyev Cultural Center
London Aquatics Centre
Bridge Pavilion
Guangzhou Opera House
Dubai Opera House
Rosenthal Center for Contemporary Art
Port House
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Edifici de bombers per a la fàbrica de Vitra a Weil am Rhein (Alemanya), 1993.
Edifici central de la fàbrica de BMW a Leipzig.

Zaha Hadid CBE (en àrab زها حديد, Zahā Ḥadīd) (Bagdad, 31 d'octubre de 1950 - Miami, 31 de març de 2016)[1] fou una prominent arquitecta iraquiana, del corrent del desconstructivisme. Tot i ser de nacionalitat iraquiana, la major part de la seva vida la va passar a Londres, on tenia el seu estudi d'arquitectura. L'obra arquitectònica de Zaha Hadid ha estat reconeguda en diverses ocasions amb premis de rang internacional, entre els quals hi ha el Premi Pritzker.

L'any 2013, va rebre crítiques per la forma del seu estadi d'Al Wakrah (Qatar), que ha de ser l'escenari de la Copa del Món de Futbol del 2022.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Bagdad. Va obtenir un grau acadèmic en matemàtiques per la Universitat Americana de Beirut abans d'estudiar en l'Architectural Association de Londres. Després de graduar-se, es va convertir en sòcia de l'oficina de Rem Koolhaas, i treballà amb aquest (qui havia estat professor seu). El 1979, estableix la seva pròpia oficina, amb base a Londres. Durant els anys 80, va fer classes en l'Architectural Association. El 2004, va ser la primera dona a rebre el Premi Pritzker. Anteriorment, havia obtingut l'Orde de l'Imperi britànic pels serveis a l'arquitectura. És membre del grup editorial de l'Encyclopædia Britannica. Va morir de cop, fruit d'un atac de cor, a Miami on estava recuperant-se d'una bronquitis.[3]

El 31 de maig de 2017, Google li dedicà el Doodle per celebrar les seves contribucions al llarg de la seva vida, al món de l'arquitectura.[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Estació de Bombers Vitra (1993), Weil am Rhein, Alemanya.
  • Centre d'Art Contemporani Rosenthal (1998), Cincinnati, Ohio.
  • Hoenheim-North Terminus & Parqueo (2001), Estrasburg, França.
  • Plataforma de salts d'esquí Bergisel (2002), Innsbruck, Àustria.
  • Annex Ordrupgård (2005), Copenhaguen, Dinamarca.
  • Centre de Ciència Phäno (2005), Wolfsburg, Alemanya.
  • Telefèric Nordkettenbahn, Innsbruck, Àustria.
  • Centre BMW (2005), Leipzig, Alemanya.
  • Pla General de Zorrozaurre (2006), Bilbao.
  • Edifici sobre l'Ebre (2008), Saragossa.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zaha Hadid Modifica l'enllaç a Wikidata