Micromecenatge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El micromecenatge[1] (de l'anglès crowdfunding) descriu la cooperació, atenció i confiança col·lectiva de persones que treballen conjuntament i inverteixen diners en altres recursos junts, normalment per Internet, per donar suport als esforços iniciats per altra gent o organitzacions. El finançament en massa es du a terme amb diversos objectius, des d'ajuda humanitària, periodisme ciutadà, artistes que busquen suport dels seus admiradors, campanyes electorals o recursos per una start-up.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

El 1997, els admiradors americans van subvencionar completament una gira de Marillion pels Estats Units[3] —en total, uns 60.000 dòlars— amb donacions captades amb una campanya a Internet promoguda pels propis fans. Marillion ha fet servir el mateix sistema posteriorment per recaptar diners per la gravació i edició dels seus àlbums musicals,[3] com Marbles[4][5]

La primera aplicació del crowd funding a la indústria del cinema data del 2004,[6] quan els emprenedors i productors Guillaume Colboc i Benjamin Pommeraud, de la companyia Guyom Corp. van engegar una campanya de donació pública per Internet per finançar la seva pel·lícula Demain la Veille; en tres setmanes van aconseguir prop de 50.000 dòlars, que els van permetre rodar el seu film. Posteriorment, Spanner Films va imitar la idea en el camp dels documentals: van recaptar diners per The Age of Stupid durant cinc anys, començant el 14 de desembre del 2004[7] i acabant el 2009. Van aconseguir més de 900.000 lliures per cobrir tant la producció com la promoció del documental.

A Catalunya, una de les primeres experiències modernes de finançament col·lectiu es va dur a terme el 1920, quan es va adquirir La Vicaria, de Marià Fortuny per subscripció popular.[8]

Funcionament[modifica | modifica el codi]

És un sistema basat en "donacions", que són en realitat inversions, ja que al darrere sol haver-hi una "compensació". Deixant de banda la falta d'acord en la terminologia emprada, es pot discernir entre compensacions econòmiques (en el cas que es puguin generar beneficis o participacions de l'empresa), i, les més habituals, compensacions simbòliques, que atreuen als mecenes que queden satisfets pel canvi proposat.

Un exemple clar d'aquest retorn no monetari és l'ofert sovint per artistes que donen l'opció de posar el nom dels micro-mecenes als agraïments d'un disc, donen entrades o ofereixen privilegis de l'estil d'assistir a l'enregistrament d'una cançó a canvi d'una aportació elevada. En aquesta línia els projectes que recorren a l'emoció solen tenir més èxit.[9]

Enfocaments[modifica | modifica el codi]

L'emprenedor que vulgui usar el finançament en massa normalment fa ús de les comunitats virtuals per sol·licitar donacions de petites quantitats de diners d'individuals que, normalment, no són professionals del sector de les finances. Hi ha moltes opcions, com per exemple:

  • La sol·licitud podria ser feta per recolzar una idea sense esperar res material a canvi. Aquest tipus de finançament en massa té antics precedents com en el patronatge artístic i les activitats normals de recaptació de diners per la caritat.
  • Un altre enfocament és el que mostra una imatge d'esponsorització a canvi dels diners rebuts. Un exemple d'Internet molt famós és The Million Dollar Homepage.
  • Inversió en capital social directa (per exemple, Crowdcube).

Marc legal[modifica | modifica el codi]

La llei espanyola de mecenatge de 1994 modificada l'any 2002 no està feta a la mida d'impulsar el finançament de masses.[11] I és que el panorama cultural està dominat per grans fundacions que fan de lobi entre els diputats, tot negociant-ne la seva pròpia inclusió a una llista de projectes prioritaris gaudidors de la màxima desgravació possible d'IRPF (25%) per part dels seus donants. Per tant, no hi ha avantatges fiscals pels donants -que poden desgravar fins a un 25%- a menys que aquests siguin altres fundacions. D'altra banda no es preveu el micromecenatge, ja que és considerat com una acció de compravenda normal i corrent, pel que l'artista o emprenedor que rep el suport és privat del 21% corresponent a l'IVA. És un context força hostil pel micromecenatge que intenta arribar al màxim de donants possible, persones no adinerades.

Al parlament europeu no s'ha legislat a favor d'aquesta finançament que es mou amb el suport de molta gent sense afany lucratiu. I les facilitats a Espanya queden per darrere de les de països com Regne Unit que sí que la impulsen.[9]

Una legislació favorable impulsaria l'economia de les petites i mitjanes empreses i les iniciatives socials. Tanmateix, la cultura financera del país també influeix a aquest impuls, entre altres aspectes.

Aplicacions contemporànies i tendències[modifica | modifica el codi]

  • El finançament en massa es fa servir en blogs, periodisme,[12] música i cinema independent,[13][14] així com per engegar una start-up.[15][10][16] I s'estudien les possibilitats que ofereix com una font de finançament més degut als èxits aconseguits i les dificultats per trobar finançament de les fonts convencionals. Té un potencial estratègicament lligat a l'entorn web participatiu, a través de plataformes especialitzades.[9]
  • La majoria d'aquestes plataformes de finançament contenen un mecanisme de seguretat que fa que si l'objectiu econòmic del projecte no és assolit en el termini requerit les donacions no són cobrades als inversors; aquest sistema va ser batejat per Kickstarter com pledges. Tanmateix, altres plataformes com Micropatronage utilitzen un sistema en què el públic recolza directament la tasca dels altres fent donacions a través d'Internet. El terme va ser popularitzat pel bloguer Jason Kotke, quan va renunciar al seu treball diari com a dissenyador web i va començar a viure dels seus blogs finançats gràcies a les donacions dels seus lectors.
  • És adequat per PiMES. L'interès pel projecte pot ser elevat i estès, el que en principi atrau a empreses de qualsevol mida, però els micro-mecenes busquen involucrar-s'hi, quelcom més factible en empreses petites, o bé grans la meta de les quals és crear béns comuns.[9]
  • Un valor afegit que té pels emprenedors és que la difusió és anterior al projecte en sí. Tot buscant finançament, ja generés interès i expectativa. Els experts creuen que aquest és el futur en les pràctiques comercials, ja que funcionar segons els encàrrecs dels clients elimina costos indirectes.

Plataformes de micromecenatge[modifica | modifica el codi]

Micromecenatge català[modifica | modifica el codi]

És especialment rellevant el nombre de projectes i plataformes de micromecenatge catalanes. Cal destacar-ne:

  • Verkami: orientada a projectes culturals[17]
  • startVal: plataforma per finançar projectes creatius i culturals[18]
  • Goteo: plataforma destinada a projectes pel bé comú[19]
  • totSuma: plataforma de finançament col·lectiu per a projectes de país[20]
  • WorldCoo: micromecenatge per a projectes solidaris[21]
  • Lemon Fruits: micromecenatge per a empreses joves[22]
  • etc.

Micromecenatge d'arreu[modifica | modifica el codi]

Altres empreses de micromecenatge, dels EUA i d'arreu del món són:

  • Microdonaciones - una plataforma de "Hazlopossible", basat a Madrid.
  • Kifund, film crowdfunding - una plataforma de l'Estat Espanyol pel finançament de pel·lícules i altres projectes audiovisuals.
  • Indiegogo - una plataforma dels EUA per qualsevol projecte.
  • CrowdCube - plataforma estatsunidenca pel finançament de noves empreses.
  • Seedrs - plataforma basada a Londres i Lisboa pel finançament de noves empreses.
  • RocketHub - per projectes culturals i etc.
  • Kickstarter - per projectes creatius
  • etc, etc.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Micromecenatge». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística. [Consulta: 17 juny 2012].
  2. «1st paragraph -- Crowdfunding Pbworks». Michael Sullivan and pbworks consensus group. [Consulta: 2010-01-15].
  3. 3,0 3,1 «Anoraknophobia Pre-Order Press Release».
  4. «Album 13: The Next Big Idea».
  5. «Calling the faithful for Album 15».
  6. [enllaç sense format] http://9.mshcdn.com/wp-content/uploads/2011/01/kickstarter_graphic_v2-1.jpg
  7. «Age of Stupid: Making Of: Crowd-Funding launch, Dec 2004».
  8. Barral i Altet, Xavier. «L'art de col·leccionar». Revista Bonart, 163, Febrer Març 2014, pàg. 18-19 [Consulta: 12 febrer 2014].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 "5 ways the booming crowdfunding ecosystem is changing", Valor Afegit, TV3 data emissió 29/05/2013
  10. 10,0 10,1 TechCrunch 'Grow VC launches, aiming to become the Kiva for tech startups'
  11. Diari Ara, "La llei del mecenatge actual està feta des de la desconfiança", publicació del 14/10/2012
  12. «Crowdfunding journalism», 2009-05-19. [Consulta: 2009-05-15].
  13. Teenagers' credit note approach to fund £1m film of Clovis Dardentor
  14. TIME article on Crowd Funding the 'Age of Stupid'
  15. TechCrunch. "Sponsume lets projects get off the ground with Groupon-style group funding model"
  16. BBC News 'Cash-strapped entrepreneurs get creative'
  17. Sosa, V.. «1.300 proyectos se han financiado a través de Verkami» (en castellà). El Economista, 29 juliol 2013.
  18. «Una alumna de la VIU capta fondos para pagar estudios a otros universitarios» (en castellà). ABC, 26 agost 2013.
  19. Bolaños, Vicky. «Más de un año de Goteo, una plataforma de crowdfunding para el bien común» (en castellà). Radiotelevisión Española, 2 març 2013.
  20. «Neix TotSuma, una plataforma de micromecenatge per a la construcció nacional catalana». Ara, 19 març 2013.
  21. Ortiz, Clara. «Worldcoo, la primera plataforma de cooperació entre empreses i oenagés, fa el salt a la xarxa». El Periódico de Catalunya, 7 novembre 2012.
  22. Armadàs, JR. «Neix Lemon Fruits, una empresa per trobar finançament amb micromecenatge». Tot Sant Cugat, 22 març 2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Micromecenatge Modifica l'enllaç a Wikidata