Goteo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióGoteo
Goteo logo.png
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballmicromecenatge i matching funds (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicafundació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2011 Modifica el valor a Wikidata
FundadorOlivier Schulbaum, Susana Noguero i Enric Senabre Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Part deXarxa d'Economia Solidària
European Crowdfunding Network (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webca.goteo.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: goteofunding Twitter: goteofunding Instagram: goteofunding Telegram: goteofunding GitHub: GoteoFoundation Modifica el valor a Wikidata

Goteo és una fundació i una plataforma de micromecenatge,[nota 1] per a iniciatives amb un elevat impacte comunitari,[2] especialitzada en el finançament de projectes socials, culturals, tecnològics i educatius,[3][4] més concretament, projectes que aposten pel procomú, el codi obert o el coneixement lliure, posant l'accent en la missió pública i afavorint la cultura lliure i el desenvolupament social.[5]

La missió de Goteo es materialitza en un lloc web on, qualsevol persona, col·lectiu, organització o empresa que busqui finançament, pot crear una pàgina i explicar el seu projecte, detallar els costos econòmics i humans necessaris per dur-lo a terme i, finalment, animar a possibles mecenes a fer donacions via transferència electrònica.[2][5] Un dels aspectes que diferencia Goteo d'altres plataformes de micromecenatge és que Goteo permet tant la donació com la recompensa i es poden fer aportacions bé sense contraprestació o bé acceptant alguna de les recompenses que ofereixen les persones impulsores dels projectes.[2] Entre els objectius de Goteo també s'hi troba el d'impulsar la participació política a través de plataformes digitals. Així, es va crear el concepte crowdvocacy, segons el qual les iniciatives populars són un mitjà amb el qual la ciutadania pot influir i definir prioritats o necessitats en l'agenda política.[2]

Goteo és la primera plataforma de micromecenatge, a nivell mundial, totalment desenvolupada en codi lliure que ofereix a més dades obertes i accessibles,[5] de manera que qualsevol persona o grup interessat pot descarregar el programari i crear la seva pròpia plataforma de micromecenatge cívic. Aquesta decisió es va prendre partint de la idea que l'estructura de qualsevol organització que vulgui estar compromesa socialment, ha de ser oberta i transparent.[2] Gràcies a la seva filosofia de codi obert i llicències lliures Goteo compta amb rèpliques i aliances en diversos països.[3] Així, per exemple, el seu codi font es va desplegar al Japó, rebatejat com la plataforma Local Good Yokohama, amb el suport de l'Ajuntament de Yokohama i l'empresa Accenture Limited.[6]

El 2009, la plataforma va arrencar com un col·lectiu, per iniciativa de Platoniq,[2] una organització internacional de productors culturals i desenvolupadors de programari, pionera en la producció i distribució de la cultura copyleft.[4] El novembre de 2011, va començar a funcionar, ja amb el nom de Goteo, en forma de xarxa social de micromecenatge i col·laboració distribuïda.[4] Els seus fundadors varen ser Olivier Schulbaum, Enric Senabre i Susana Noguero.[7] El mateix 2011, Goteo es va convertir en la Fundació Goteo.[2][nota 2] El 2019, Goteo comptava amb una comunitat de comunitats[3] de més de 170.000 usuaris, superava els 1.400 projectes —amb una taxa d'èxit del 78,5%— i havia recaptat més de nou milions, impulsant únicament iniciatives amb compromís social.[2]

La seva projecció va més enllà del micromecenatge a l'ésser la primera plataforma a nivell nacional de matchfunding. Aquesta expressió es refereix a la situació en què un projecte rep el suport de la ciutadania i alhora d'una institució.[2] Així, el matchfunding permet a les institucions, públiques o privades, donar suport i impulsar projectes socials multiplicant l'import de les aportacions que, aquests, reben de la ciutadania.[3] El 2018, una primera campanya de matchfunding, impulsada per l'Ajuntament de Barcelona va recaptar 231.336 euros destinats a projectes innovadors i socials, que es van lliurar a 22 iniciatives, finançades mitjançant aquesta convocatòria, i impulsades a través de Barcelona Activa i la plataforma Goteo.[8] Els projectes finançats tractaven sobre matèries ben diverses, com ara, consum agroecològic, feminisme, sobirania tecnològica, habitatge cooperatiu, inserció sociolaboral, producció documental o economia col·laborativa.[8] A Saragossa, el 2018, mitjançant la plataforma de la Fundació Goteo, es va posar en marxa Naturalitzando escuelas, una altra iniciativa similar recolzada per l'Ajuntament de Saragossa i Ibercaja Obra Social, un projecte dirigit a estudiar la qualitat de l'aire que respiren els infants a les aules.[9]

Notes[modifica]

  1. El nom de la plataforma fa referència al degoteig (en castellà: goteo), un mètode d'irrigació usat en zones àrides que permet la utilització òptima l'aigua.[1]
  2. La Fundació Goteo és una organització sense ànim de lucre declarada d'interès públic, la qual cosa, permet als mecenes una deducció fiscal de fins a un 75% de les donacions.[2]

Referències[modifica]

  1. «Más allá del 'crowdfunding'» (en castellà). El Mundo, 07-06-2014. [Consulta: 27 maig 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 «Fundación Goteo para un crowdfunding cívico» (en local). [Consulta: 27 maig 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Goteo – La plataforma de crowdfunding cívico». [Consulta: 27 maig 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Mosaic | Origen y evolución de Goteo, plataforma de crowdfunding para proyectos abiertos» (en castellà). [Consulta: 27 maig 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 «María Perulero: “Goteo.org potencia projectes que aposten pel procomú, el codi obert i el coneixement lliure”», 05-07-2016. [Consulta: 27 maig 2021].
  6. «LOCAL GOOD YOKOHAMAについて – LOCAL GOOD YOKOHAMA» (en japonès). [Consulta: 28 maig 2021].
  7. «Top 15 Crowdfunding Platforms in Europe» (en anglès americà), 30-05-2019. [Consulta: 27 maig 2021].
  8. 8,0 8,1 «Barcelona recauda 230.000 euros para proyectos sociales con una campaña de 'matchfunding'» (en castellà), 11-10-2018. [Consulta: 27 maig 2021].
  9. ZARAGOZA, EL PERIÓDICO eparagon@elperiodico com. «Escuelas más naturales» (en castellà), 01-04-2018. [Consulta: 27 maig 2021].

Enllaços externs[modifica]