Agustí Colomines i Companys

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Agustí Colomines)
Infotaula de personaAgustí Colomines i Companys

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1957 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Secretari general Moviment 1 d'Octubre
2018 –
Director Escola d'Administració Pública de Catalunya
2 febrer 2016 – 20 abril 2018 (aplicació de l'article 155 a Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - Philosophiæ doctor (1976–1992) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJosep Termes i Ardèvol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Oberta de Catalunya, degà (2010–2011)
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
26 gener 2020Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralPaola Lo Cascio Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJoan Colomines i Puig Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan-Ramon Colomines-Companys Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): AgustiColomines Modifica el valor a Wikidata

Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 11 de desembre de 1957) és un historiador català. És professor titular d'història contemporània a la Universitat de Barcelona. El 2 de febrer de 2016 va ser nomenat director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya per la consellera de Governació Meritxell Borràs.[1] El 20 d'abril de 2018 va ser destituït pel govern espanyol en aplicació de l'article 155.[2]

És fill del metge i polític i poeta Joan Colomines i Puig i de Margarida Companys i Parellada (1917-1972). El seu fill és besnet del general republicà Vicente Rojo.[cal citació][3]

Biografia[modifica]

Especialista en història del nacionalisme i en historiografia. De jove va militar a la Bandera Roja[4] i a la Joventut Comunista de Catalunya del Partit Socialista Unificat de Catalunya.[5][6] El 1979 va participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra i durant la primera legislatura del Parlament de Catalunya va ser secretari parlamentari de Josep Benet.

Ha estat professor visitant a la University of East Anglia (Regne Unit, 1996), a la Boston University (2015) i a la University of Stanford (2018 i 2019), a més de fer estades de recerca en altres universitats nord-americanes i europees. És membre de l'International Advisory Council de l'Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN), vinculada a la London School of Economics i a la University of Edinburg. Pertany al consell assessor internacional de la revista Nations and Nationalism.[7][8] Deixeble de l'historiador Josep Termes i Ardèvol, per bé que també ha treballat amb la sociòloga i professora Liah Greenfeld, Colomines ha desenvolupat la perspectiva historiogràfica de Termes sobre les arrels populars de catalanisme. Seguint la cronologia establerta per Antoni Rovira i Virgili al seu Resum d'història del catalanisme, llibre publicat el 1936,Termes i Colomines van escriure algunes obres conjuntament per fer palès el seu punt de vista sobre la importància de les classes populars en la configuració del moviment catalanista, que va ser anterior al gir catalanesc que van fer les classes dominants del país a principis del segle xx.[9]

Des del mes de gener del 2004 fins al novembre del 2007 va ser director d'Unescocat - Centre UNESCO de Catalunya,[10] i des del 6 de setembre de 2004 fins al setembre del 2008 fou també el president de l'Institut Linguapax.[11] Des del 28 d'octubre de 2008 fins al juliol del 2011 va dirigir l'Àrea d'Estudis Nacionals i Identitaris, adscrita a l'IIP de la Universitat Oberta de Catalunya i el curs 2010-2011 va ser director dels Estudis d'Arts i Humanitats de la mateixa UOC.[12]

Des del desembre del 2007 fins a l'1 d'abril de 2013 fou director de la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem), vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya, des de la qual va pilotar el projecte anomenat Casa Gran del Catalanisme proposat per Artur Mas en la conferència del 20 de novembre del 2007.[13] El final d'aquesta etapa va estar precedida de la publicació d'un editorial al web de la fundació en la qual es criticava el paper d'ERC en el pacte de govern amb CiU per «no estar a l'altura de les circumstàncies i actuar amb un partidisme excessiu», tot i que Colomines va assegurar que Artur Mas sabia la seva decisió des de molt abans.[14][15]

Retornà a la vida acadèmica per dirigir la Càtedra Josep Termes d'Història, Identitats i Humanitats Digitals a la Universitat de Barcelona.[16][17][18] És l'investigador principal del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC),[19] que és un grup de recerca emergent reconegut per la Generalitat de Catalunya. Des del maig del 2023, aquest grup es va fusionar amb el Grup de Recerca en Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània (PICEC) per formar el Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció (GREPIIC) (2021 SGR 00053).[20] Així mateix, els cursos 2011-12 i 2012-13 va impartir classes a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i en els inicis com a investigador va pertànyer al Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República de la UB. Des del novembre de 2013 és secretari de l'EuroMed Permanent University Forum (EPUF), una xarxa de 100 universitats i centres de recerca de l'àrea euromediterrània presidida pel rector de la Universitat de Barcelona.

L'octubre del 2014 va crear, juntament amb Lluís Juste de Nin, Ferran Mascarell, Mònica Sabata, Neus Aranda, Stefano Maria Cingolani, Ricard Domingo, Ada Ferrer-i-Carbonell, Jordi López Camps, Lourdes Mateu i Jordi Sellas, la plataforma Volem. Sobiranistes d'Esquerres.[21][22]

El 2 febrer de 2016 fou nomenat director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.[23] Dirigeix la revista digital European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service.[24] El govern espanyol va destituir-lo el 20 d'abril de 2018 servint-se de l'article 155 amb el qual també van ser destituïts els consellers i consellers del Govern de la Generalitat i va deposar el president Carles Puigdemont.[25]

Va ser un dels impulsors de la proposta de constituir una candidatura unitària independentista per a les eleccions del 21 de desembre de 2017. Un cop refusada la proposta per ERC, va ajudar el president Carles Puigdemont a elaborar les llistes electorals de Junts per Catalunya.[26] Contra tot pronòstic, Junts per Catalunya va obtenir 34 diputats, per davant d'ERC (32) i la CUP (4), el 21-D i va ajudar a mantenir la majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya.

El 22 de maig del 2018 va registrar el partit Moviment 1 d'Octubre davant el Ministeri d'Interior espanyol amb l'objectiu de traslladar la unitat independentista del carrer a les institucions i al Parlament.[27] Va ser un dels ideòlegs darrere el projecte de la Crida Nacional per la República.[28] El 2 de març de 2019 va ser elegit secretari general de Junts per la República, partit polític creat per independents de Junts per Catalunya que el novembre de 2019 es va transformar en Acció per la República.[29][30] El setembre del 2020 va anunciar que deixava l'activitat política i que abandonava qualsevol militància de partit per dedicar-se a escriure i a la docència.[31]

El 2024 es presenta a les eleccions al Parlament de Catalunya com a 9è a la llista per Barcelona de Junts per Catalunya.[32]

Obra[modifica]

Ha publicat els llibres:[33]

  • Catarroja 1936-1939: insurgent i administrada (1987)
  • El catalanisme i l'Estat. La lluita parlamentària per l'autonomia, 1898-1917 (1993)
  • Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme (1992, amb J. Termes)
  • Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals (1998, amb V. S. Olmos)
  • La resposta catalana a la crisi i la pèrdua de Cuba (1998)
  • Testimoni públic (2001)
  • Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme (2003, amb J.Termes)
  • Manual de sensacions (2004)
  • Pensar la contemporaneïtat: divuit entrevistes sobre la història (2005, amb V. S. Olmos)
  • Pàtria i Progrés. La Mancomunitat de Catalunya 1914-1924 (2014, amb Aurora Madaula)
  • Josep Termes. Catalanisme, obrerisme, civisme (2014, amb Teresa Abelló)
  • "Liah Greenfeld. Una vida disidente", introducció, escrita amb Aurora Madaula, del llibre de Liah Greenfeld Pensar con libertad. La humanidad y la nación en todos sus estados (2016).
  • Tot el que el cor s’estima (2022)

I els poemaris:

  • Poemes de la néta del General (1993)
  • De formes i llegendes o la desproporció dels somnis (1997)
  • La ira dels dies (2000).

Columnista de Mirall, El Punt Avui i El Nacional. També escrivia setmanalment a EconomiaDigital, fins que a finals d'agost del 2017 els editors van decidir prescindir de la seva col·laboració.[34] Recull els seus articles i pensaments al blog El passat que no passa. Ha estat col·laborador en diverses televisions i ràdios. Coedita la revista Afers. Fulls de Recerca i Pensament a través de l'Editorial Afers, de la qual és copropietari amb Vicent S. Olmos. El curs 2019-20 va posar en marxa la revista acadèmica, bilingüe català/anglès, Humanitats Digitals / Digital Humanities. El gener del 2015 va crear, conjuntament amb Aurora Madaula, A&A Traficants d'Idees, una empresa de gestió cultural, que va tancar el 2020.[35] Ha estat membre del consell directiu d'Angle Editorial.

Referències[modifica]

  1. ↑ Aguilera, Gemma «Agustí Colomines dirigirà la formació dels funcionaris de la República». Món Diari, 02-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-04-06 [Consulta: 2 febrer 2016]. Arxivat 2016-04-06 a Wayback Machine.
  2. ↑ «BOE, 23 d'abril de 2018» (en espanyol). [Consulta: 27 abril 2018].
  3. ↑ agusticolomines. «Vicente Rojo, punt de sutura», 21-03-2021. [Consulta: 23 juny 2023].
  4. ↑ Álvaro i Vidal, Francesc-Marc «Confessions d'un ex-bandera Roja». Domingo, 12-11-2005, p. 6-7 [Consulta: 14 febrer 2013].
  5. ↑ «Temps d'interseccions: La Joventut Comunista de Catalunya (1970-1980) - Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia». Fundació Ferrer i Guàrdia. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 25 novembre 2017].
  6. ↑ Colomines, Agustí. «El pes de la culpa». [Consulta: 7 desembre 2017].
  7. ↑ «Nations and Nationalism - Editorial Board - Wiley Online Library» (en anglès). Nations and Nationalism. DOI: 10.1111/(issn)1469-8129/homepage/editorialboard.html.
  8. ↑ «ASEN's International Advisory Council». Arxivat de l'original el 2015-12-03. [Consulta: 26 febrer 2018].
  9. ↑ Izquierdo, Santiago. «Fonaments socials i culturals del primer catalanisme». Caràcters, 2003. [Consulta: 7 desembre 2017].
  10. ↑ «El pedagog Miquel Àngel Essomba, nou director d'Unescocat». aldia.cat, 18-02-2008. [Consulta: 16 abril 2015].
  11. ↑ «Agustí Colomines, nou president de l'Institut Linguapax». 324.cat, 22-03-2013. [Consulta: 23 març 2013].
  12. ↑ «Agustí Colomines». El singular digital, 09-05-2011. Arxivat de l'original el 2014-04-03. [Consulta: 9 maig 2011].
  13. ↑ Mas i Gavarró, Artur. «El catalanisme, energia i esperança per a un país millor». CiU. Arxivat de l'original el 6 d’agost 2009. [Consulta: 30 desembre 2015].
  14. ↑ Bou, Lluís «Agustí Colomines: "Tanco una etapa a la CatDem, m'allunyo de l'aspecte partidista"». El Món, 21-03-2013 [Consulta: 30 desembre 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-10-08. [Consulta: 30 desembre 2015].
  15. ↑ agusticolomines. «La CatDem i jo, la veritat», 01-09-2015. [Consulta: 19 desembre 2019].
  16. ↑ «Agustí Colomines abandona la direcció de la fundació CatDem». Vilaweb, 22-03-2013. Arxivat de l'original el 2017-09-05. [Consulta: 23 març 2013].
  17. ↑ «Dimiteix el director de la fundació de CDC». El Punt Avui, 22-03-2013, p.6. B20.249-1976 [Consulta: Març 2013].
  18. ↑ «A reveure. Comiat d'Agustí Colomines». Fundació CatDem. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 30 desembre 2015].
  19. ↑ «Nacionalitats». [Consulta: 26 novembre 2014].
  20. ↑ «Presentació – Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció». [Consulta: 23 juny 2023].
  21. ↑ «Nesix la plataforma Volem». ACN, 24-10-2014. [Consulta: 26 novembre 2014].[Enllaç no actiu]
  22. ↑ «VolemCatalunya.cat». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 novembre 2014].
  23. ↑ Generalitat de Catalunya «Decret de nomenament». DOGC, 02-02-2016.[Enllaç no actiu]
  24. ↑ «European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2017].
  25. ↑ «Millo justifica el cessament de Colomines per “situar-se al marge de la llei”». [Consulta: 27 abril 2018].
  26. ↑ «Los hombres de Puigdemont trazan la estrategia legitimista» (en castellà). Crónica Global, 31-01-2018. [Consulta: 1r desembre 2018].
  27. ↑ «Què és i què defensa el Moviment 1 d'Octubre?». VilaWeb. [Consulta: 11 juny 2018].
  28. ↑ Esculies, Joan «Opinió | La Crida Nacional, el ‘melting pot’ independentista». El País, 21-07-2018.
  29. ↑ «Acció per la República inicia su proceso fundacional» (en castellà), 29-11-2019. [Consulta: 19 desembre 2019].
  30. ↑ «JxRep sólo avalaría una confluencia con PDeCAT si es como la de JxCat el 21D». [Consulta: 2 març 2019].
  31. ↑ agusticolomines. «Autoretrat polític», 02-09-2020. [Consulta: 20 setembre 2020].
  32. ↑ «Llista de Junts i Puigdemont per a les eleccions a Catalunya 2024». Vilaweb, 05-04-2024. [Consulta: 6 abril 2024].
  33. ↑ «Agustí Colomines i Companys». AELC. [Consulta: 15 desembre 2013].
  34. ↑ «'Economia Digital' prescindeix dels seus dos únics columnistes indepes». [Consulta: 5 setembre 2017].
  35. ↑ «Información de A&a-traficants D'idees Sl. | Guía Empresas». [Consulta: 5 setembre 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agustí_Colomines_i_Companys&oldid=33340772»