Emili Brugalla i Turmo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmili Brugalla i Turmo
Biografia
Naixement4 setembre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 1987 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Sepulturacementiri de Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenquadernador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Emili Brugalla i Turmo (Barcelona, 4 de setembre de 1901 - 1 d'abril de 1987)[1][2]fou un relligador i enquadernador català.[3]

Biografia[modifica]

El 1913 començà com a aprenent als tallers Gibert Reig i Trillas, alhora que estudiava a l'Institut Català de les Arts del Llibre amb Ramon Miquel i Planas i a l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts, on aprèn la dauradura a mà i la relligadura de bibliòfil del mestre Hermenegild Alsina i Munné.[4]

El 1921 marxà a estudiar a París amb el seu mestre. El 1923 va tornar i organitzà una secció d'enquadernació d'art a la llibreria Subirana, especialitzada en llibres religiosos, que li va permetre obtenir el gran premi a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. El 1931 va instal·lar el seu propi taller i es proposà divulgar els valors de la relligadura artística, alhora que feia classes a l'Escola Industrial de Barcelona i a l'Escola de Bibliotecàries.[5] Va fer conferències al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona i també a Madrid. El 1945 va obtenir la medalla de plata del Primer Certamen d'Art Decoratiu celebrat a Palma; posteriorment va intervenir al congrés de relligadors d'Estocolm de 1966 i al d'Ascona (Suïssa) el 1967 amb treballs publicats i glossats per destacades autoritats en revistes especialitzades com La Reliure, Craft Horizon, The Penrose Anual, Allegemeniner zur Buch-Binderein i Bokbinderi Idkaren.

Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1966), acadèmic de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando (1978) i membre d'honor del Designer Bookbinders de Londres el 1937. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.[6]

Obres[modifica]

  • Tres ensayos sobre el arte de la encuadernación (1945)
  • La encuadernación en París en las avanzadas del Arte Moderno (1954)
  • El Arte en el Libro y en la Encuadernación (1977)

Bibliografia[modifica]

  • Emili Brugalla enquadernador: commemoració del centenari del seu naixement. 2001[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Llistat de tots els socis des de la fundació«, Associació de Bilbiòfils de Barcelona [consulta l'1 de febrer de 2014–
  2. ↑ «esquela d'Emili Brugalla i Turmo». La Vanguardia, 02-04-1987, pàg. 26.
  3. ↑ Enciclopedia de la encuadernación. Madrid: Ollero & Ramos Editores, 1998, p. 49-51. ISBN 84-7895-105-9. 
  4. ↑ «Emili Brugalla i Turmo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ "Emili Brugalla i Turmo". Dins: A. Estivill, Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 114-115
  6. ↑ (castellà) Emili de Brugalla, Maestre de Maestros Arxivat 2012-06-16 a Wayback Machine. Biografia PDF
  7. ↑ Aitor Quiney, Vinyet Panyella, Biblioteca de Catalunya, 2001, 361 pàgines, ISBN 9788478451470

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emili_Brugalla_i_Turmo&oldid=31344557»