Emili Brugalla i Turmo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEmili Brugalla i Turmo Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Dades biogràfiques
Naixement 4 de setembre de 1901
Barcelona
Mort 25 de maig de 1987(1987-05-25) (als 85 anys)[1]
Sepultura Cementiri de Montjuïc
Activitat professional
Ocupació Enquarnador
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Emili Brugalla i Turmo (Barcelona 1901 - 1987) fou un relligador i enquadernador català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1913 començà com a aprenent als tallers Gibert Reig i Trillas, alhora que estudiava a l'Institut Català de les Arts del Llibre amb Ramon Miquel i Planas i a l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts, on aprèn la dauradura a mà i la relligadura de bibliòfil del mestre Hermenegild Alsina i Munné.[2]

El 1921 marxà a estudiar a París amb el seu mestre. El 1923 va tornar i organitzà una secció d'enquadernació d'art a la llibreria Subirana, especialitzada en llibres religiosos, que li va permetre obtenir el gran premi a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. El 1931 va instal·lar el seu propi taller i es proposà divulgar els valors de la relligadura artística, alhora que feia classes a l'Escola Industrial de Barcelona i a l'Escola de Bibliotecàries. Va fer conferències al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona i també a Madrid. El 1945 va obtenir la medalla de plata del Primer Certamen d'Art Decoratiu celebrat a Palma de Mallorca; posteriorment va intervenir al congrés de relligadors d'Estocolm de 1966 i al d'Ascona (Suïssa) el 1967 amb treballs publicats i glossats per destacades autoritats en revistes especialitzades com La Reliure, Craft Horizon, The Penrose Anual, Allegemeniner zur Buch-Binderein i Bokbinderi Idkaren.

Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1966), acadèmic de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando (1978) i membre d'honor del Designer Bookbinders de Londres el 1937. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Tres ensayos sobre el arte de la encuadernación (1945)
  • La encuadernación en París en las avanzadas del Arte Moderno (1954)
  • El Arte en el Libro y en la Encuadernación (1977)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Emili Brugalla enquadernador: commemoració del centenari del seu naixement. 2001[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Llistat de tots els socis des de la fundació«, Associació de Bilbiòfils de Barcelona [consulta l'1 de febrer de 2014–
  2. «Emili Brugalla i Turmo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. (castellà) Emili de Brugalla, Maestre de Maestros Biografia Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  4. Aitor Quiney, Vinyet Panyella, Biblioteca de Catalunya, 2001, 361 pàgines, ISBN 9788478451470