Rosa Leveroni i Valls

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRosa Leveroni i Valls
Biografia
Naixement1r abril 1910 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1985 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Cadaqués (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Portlligat (Cadaqués), nínxol 1037 
Dades personals
FormacióEscola de Bibliotecàries Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, bibliotecària, escriptora Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresEpigrames i cançons (1938)
Obres destacables
Poesia i Contes.
Localització dels arxius
Premis

Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1 d'abril de 1910 - Cadaqués, 4 d'agost de 1985) fou una escriptora catalana.[1] La seva obra de poesia i prosa es recull en els volums Poesia (1981) i Contes (1985), tot i que també va escriure assaig i va fer crítica literària. L'any 1982, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[2]

La seva poesia s'inspira en la de Carles Riba, i fou una de les fundadores de la revista Ariel. A més de la poesia, conreà l'assaig i la crítica literària sobre Ausiàs March. Els poemes de Rosa Leveroni són senzills i tracten bàsicament els temes de l'amor i la mort.[3] En honor seu, hi ha un premi amb el seu nom el Premi de poesia catalana Rosa Leveroni a Cadaqués.[4]

Biografia[modifica]

Rosa de Lima Olímpia Leveroni i Valls fou filla de Manuel Leveroni, qui va ser gerent d'un magatzem de metalls i Capitani i de Rosa Valls i Torruella, dedicada a l'educació com a mestra. Va néixer al número 47 del Passeig de Gràcia de Barcelona.[5]

Abans d'arribar a l'Escola de Bibliotecàries seguí l'ensenyament primari al col·legi Príncep d'Astúries i, fins als dotze anys, a les Dames Negres. Ja d'adolescent mostrà afició literària. Del seu pas per l'Escola se'n conserven els apunts de classe (a la Biblioteca de Catalunya, que en conserva tot el seu arxiu personal). El 1930 i es titulà com a bibliotecària a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona, on va tenir com a professors Carles Riba, Pere Bohigas, Rafael Campalans, Lluís Nicolau d'Olwer, Marçal Olivar, Joan Petit i Montserrat o Ferran Soldevila.

És de remarcar que el 1933 se li concedí una beca per ampliar a Madrid el seu treball de fi de carrera sobre literatura infantil, durant un mes. Havia fet les pràctiques obligatòries a la biblioteca popular de Figueres. Quan acabà la carrera entrà a treballar a la biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va començar a estudiar la carrera de Filosofia i Lletres, fins que el desenllaç de la guerra civil truncà aquest projecte i també fou apartada de la feina. es llicencià en filosofia i lletres i a la Universitat de Barcelona. Carles Riba li va prologar el seu primer llibre, Epigrames i cançons (1938).

Rosa Leveroni pertany a la generació de Mercè Rodoreda, Pere Calders o Salvador Espriu, escriptors que van viure la Guerra civil quan començaven a publicar llibres madurs. Per aquest motiu, com a poeta, ha estat inclosa dins la generació del 36. Durant la postguerra, va dedicar-se a la resistència cultural, al costat de Carles Riba, de qui feu d'enllaç amb els resistents de l'interior durant els anys d'exili del poeta. Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948). Fins a l'any 1951, no publicà el segon llibre, Presència i record.

El 1982[1] va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat una dels primers membres i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

El 1948, el seu pare li havia comprat una barraca de pescadors a Portlligat (com a regal substitutiu del dot matrimonial),[6] lloc que esdevindria la cambra pròpia de Leveroni fins a la seva mort.

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

  • Epigrames i cançons (1938)
  • Presència i record (1952)
  • Poesia (1981)

Assaig i crítica literària[modifica]

  • Les imatges marines en la poesia d'Ausiàs March (1951)
  • Maria Novell, recordada (1969)
  • Un epistolari de Carles Riba (1940-42)

Narrativa curta[modifica]

  • Contes (1986)
  • L'estranger, L'Horta i Retorn (publicats en diverses antologies)
  • Un home de lletres i altres contes (Horsori Editorial, Barcelona, 2011)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Rosa Leveroni i Valls». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 gener 2023].
  2. «Dones-Poetes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2013].
  3. Exposició sobre Leveroni Arxivat 2013-10-22 a Wayback Machine. coordinada per l'Institut Català de les Dones
  4. Pàgina del Premi Rosa Leveroni al web de l'Editorial Proa.
  5. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1910, número de registre 3559.
  6. «Rosa Leveroni: Cent Anys (+1)». amb. [Consulta: 8 setembre 2011].

Enllaços externs[modifica]