Pere Bohigas i Balaguer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pere Bohigas)
Infotaula de personaPere Bohigas i Balaguer
Biografia
Naixement1901 Modifica el valor a Wikidata
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 febrer 2003 Modifica el valor a Wikidata (101/102 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de les Corts (Barcelona) 
Logotip IEC.png President de l'Institut d'Estudis Catalans
1961 – 1968
← Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau – Joaquim Carreras i Artau → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
Ocupaciófilòleg i bibliòfil
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Premis

Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès 20 de febrer de 1901 — Barcelona, 27 de febrer de 2003) fou un filòleg i bibliòfil català.[1] Pare d'Oriol Bohigas i Martí.

Biografia[modifica]

Participà en els Estudis Universitaris Catalans i el 1924 es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on fou professor de paleografia fins al 1939. El 1926 marxà a París i el 1929 a Anglaterra, on completà la seva formació. També fou professor a l'Escola de Bibliotecàries.[2] El 1941 va obtenir per oposició una plaça al Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, que li va permetre treballar com a conservador de la secció de manuscrits i reserva de la Biblioteca de Catalunya fins al 1971.De 1967 a 1973, va dirigir els cursos de català de la Diputació de Barcelona.[cal citació] Col·laborà en l'aplec de materials per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya d'Higini Anglès i Pàmies i publicà un repertori de manuscrits conservats tant als Països Catalans com a l'estranger. Ha estat membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i del Comitè Internacional de Paleografia. El 1953 participà en el VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica de Barcelona, i el 1956 dirigí la Biblioteca Catalana d'Obres Antigues, on edità uns Miracles de la Verge Maria. Ha col·laborat a diverses publicacions, com Revista de Catalunya. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1942, serà màxim responsable de 1961-1968. Ha estat president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans de 1962 a 1989, amb el qual ha publicat nombrosos estudis i texts de literatura catalana medieval, com els d'Ausiàs March, Profecies catalanes dels s. XIV-XV, Tractats de cavalleria en la col·lecció Els Nostres Clàssics, Ramon Llull, Francesc Eiximenis, la matèria de Bretanya i la Bíblia a Catalunya.[cal citació]

També ha fet estudis i edicions d'obres de literatura castellana com La Celestina, l'edició del Baladro del Sabio Merlín, i una tesi doctoral sobre els texts hispànics de la Demanda del Sant Graal.

També ha estat membre honorífic de la Societat Verdaguer. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. Morí als 102 anys i fou enterrat al Cementiri de les Corts (Barcelona).

Obres[modifica]

  • La ilustración y la decoración del libro en Cataluña (1960-1967)
  • Aportació a l'estudi de la literatura catalana (1982)
  • Sobre manuscrits i biblioteques (1985)
  • Folklore del Penedès (1993)
  • Curial e Güelfa (1993)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Pere Bohigas i Balaguer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ "Pere Bohigas i Balaguer". Dins: A. Estivill, Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 112-114

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Apel·les Mestres i Oñós 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XVIII
1958-2003 		Succeït per:
Josep Maria Espinàs i Massip
(electe)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Bohigas_i_Balaguer&oldid=30115630»