Lluís Carulla i Canals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Carulla i Canals Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
L'Espluga-Casal.JPG
Monument de l'escultor Andreu Alfaro dedicat a Lluís Carulla i Canals, fundador del Casal de l'Espluga de Francolí.
Naixement 21 de febrer de 1904
l'Espluga de Francolí
Mort 3 de novembre de 1990(1990-11-03) (als 86 anys)
Barcelona
Ocupació Escriptor, empresari i mecenes
Cònjuge Maria Font i Bernaus
Premis

Lloc web www.fundaciolluiscarulla.cat/cat/index.cfm
Modifica dades a Wikidata

Lluís Carulla i Canals (l'Espluga de Francolí, 21 de febrer de 1904 - Barcelona, 3 de novembre de 1990) va ser un empresari i mecenes català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut en una família d'apotecaris, el 1923 es muda amb la seva família a Barcelona, on comença estudis de Dret. Mentre estudiava, començà a participar en el negoci familiar. Es va casar amb Maria Font i Bernaus, amb qui va tenir sis fills.

Com a escriptor, ja molt jove va mostrar una gran sensibilitat per a la cultura catalana que expressava en la revista il·lustrada El Francolí, que va fundar. Hi va publicar més de 200 contribucions: articles, fotos i dibuixos.

Com a empresari va desenvolupar els cubs de brou concentrat de la marca Gallina Blanca el 1937 (abans conegut com a Gallina d'Or)[2][3] que van conèixer un gran èxit i van ser la base d'un futur imperi comercial. Lluís Carulla i la seva esposa, Maria Font, iniciaren la producció en una fàbrica situada al passeig de Gràcia de Barcelona. El mateix any, l'empresa adoptà el nom de Gallina Blanca i de bon principi ja destacà per un concepte innovador de la publicitat.[2] Tres anys després, l'empresa havia de mudar-se a una fàbrica més àmplia. Lluís Carulla era un dels primers a utilitzar la publicitat radiofònica. Un altre producte molt conegut serà l'Avecrem. El 1995, obre una fàbrica nova a Sant Joan Despí. En 1965 l'empresa canvia el nom i esdevé Agrolimen, un grup d'indústria alimentària familiar amb vocació internacional. El 2004, el grup era actiu en 100 països, tenia trenta fàbriques i ocupava uns deu mil treballadors.

Com a mecenes, sempre va voler defensar la llengua i la cultura catalanes. El 1961 va fundar l'Òmnium Cultural amb Joan Baptiste Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Creus i Pau Riera i Sala.[4] També va revitalitzar l'Orfeó Català i va fundar la Fundació Jaume I,[4] actualment anomenada Fundació Lluís Carulla, l'editorial Barcino i finalment el Museu de la Vida Rural ubicat a la seva casa pairal a l'Espluga de Francolí.

Pel seu mèrits va obtenir la Creu de Sant Jordi el 1982 i el govern de Felipe González li va atorgar la primera Medalla del Treball el 1986.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Lluís Carulla i Canals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 28 i 38. ISBN 978-84-7246088-1. 
  3. «El grup Agrolimen es compromet a catalanitzar les webs», a Racó Català, 2 de març de 2004
  4. 4,0 4,1 Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 266.