Lluís Carulla i Canals

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Carulla i Canals
L'Espluga-Casal.JPG
Monument de l'escultor Andreu Alfaro dedicat a Lluís Carulla i Canals, fundador del Casal de l'Espluga de Francolí. modifica
Biografia
Naixement21 febrer 1904 modifica
l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) modifica
Mort3 novembre 1980 modifica (76 anys)
Barcelona modifica
Activitat
OcupacióEscriptor, empresari i mecenes
Família
CònjugeMaria Font i Bernaus
Premis

Lloc webfundaciolluiscarulla.cat… modifica

Lluís Carulla i Canals (l'Espluga de Francolí, 21 de febrer de 1904 - Barcelona, 3 de novembre de 1990) va ser un empresari i mecenes català.[1]

Biografia[modifica]

Nascut en una família d'apotecaris, el 1923 es muda amb la seva família a Barcelona, on comença estudis de Dret. Mentre estudiava, començà a participar en el negoci familiar. Es va casar amb Maria Font i Bernaus, amb qui va tenir sis fills.

Com a escriptor, ja molt jove va mostrar una gran sensibilitat per a la cultura catalana que expressava en la revista il·lustrada El Francolí, que va fundar. Hi va publicar més de 200 contribucions: articles, fotos i dibuixos.

Com a empresari va desenvolupar els cubs de brou concentrat de la marca Gallina Blanca el 1937 (abans conegut com a Gallina d'Or)[2][3] que van conèixer un gran èxit i van ser la base d'un futur imperi comercial. Lluís Carulla i la seva esposa, Maria Font, iniciaren la producció en una fàbrica situada al passeig de Gràcia de Barcelona. El mateix any, l'empresa adoptà el nom de Gallina Blanca i de bon principi ja destacà per un concepte innovador de la publicitat.[2] Tres anys després, l'empresa havia de mudar-se a una fàbrica més àmplia. Lluís Carulla era un dels primers a utilitzar la publicitat radiofònica. Un altre producte molt conegut serà l'Avecrem. El 1995, obre una fàbrica nova a Sant Joan Despí. En 1965 l'empresa canvia el nom i esdevé Agrolimen, un grup d'indústria alimentària familiar amb vocació internacional. El 2004, el grup era actiu en 100 països, tenia trenta fàbriques i ocupava uns deu mil treballadors.

Com a mecenes, sempre va voler defensar la llengua i la cultura catalanes. El 1961 va fundar l'Òmnium Cultural amb Joan Baptiste Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Creus i Pau Riera i Sala.[4] També va revitalitzar l'Orfeó Català i va fundar la Fundació Jaume I,[4] actualment anomenada Fundació Carulla, l'editorial Barcino i finalment el Museu de la Vida Rural ubicat a la seva casa pairal a l'Espluga de Francolí.

Pel seu mèrits va obtenir la Creu de Sant Jordi el 1982 i el govern de Felipe González li va atorgar la primera Medalla del Treball el 1986.

Referències[modifica]

  1. «Lluís Carulla i Canals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 28 i 38. ISBN 978-84-7246088-1. 
  3. «El grup Agrolimen es compromet a catalanitzar les webs», a Racó Català, 2 de març de 2004
  4. 4,0 4,1 Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 266.