Fèlix Millet i Maristany

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFèlix Millet i Maristany
Dades biogràfiques
Naixement 1903
Barcelona
Mort 1967 (63/64 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació polític, activista cultural i banquer
Modifica dades a Wikidata

Fèlix Millet i Maristany (Barcelona, 19031967)[1] fou un financer, mecenes i promotor cultural català.

Era fill de l'industrial cotoner Joan Millet i Pagès i nebot del cofundador de l'Orfeó Català Lluís Millet. Treballà sempre al sector de les assegurances. El 1932 fou president de la Federació de Joves Cristians i director del diari democratacristià El Matí.[1][2] Quan esclatà la guerra civil espanyola, veient amenaçada la seva vida, va fugir de Catalunya. Marxà a Burgos i col·laborà amb el bàndol feixista.

El 1943 va fundar la Benèfica Minerva, que es dedicava clandestinament al mecenatge col·lectiu, i en la qual hi col·laborà l'advocat Pere Puig i Quintana, que llavors era la mà dreta de Millet.[3]

El 1947 Millet fou secretari de la Comissió Abat Oliba i president del consell d'administració del Banco Popular Español (fins a 1957)[1] i de la Compañía Hispanoamericana de Seguros y Reaseguros SA. Com accionista i president del Banco Popular, va fer desaparèixer la mentalitat comerciant i botiguera de l'entitat, lligada a la menestralia madrilenya, per convertir-lo en un banc modern.[4] Durant l'època de Millet el Banc passà de 200 milions a 5.000 milions de pessetes i arribà a ser vuitè banc d'Espanya, per la importància dels seus dipòsits.[4] A principis de 1957 la família Millet vengué la majoria de les accions del Banc i Fèlix Millet passà a ser President Honorari.[4]

El 1951 fou elegit president de l'Orfeó Català,[5] des d'on impulsà l'Obra del Ballet Popular. L'any 1961 va ser uns dels fundadors i el primer president de l'Òmnium Cultural.[1]

Fou pare de Fèlix Millet i Tusell, fundador de la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música Catalana el 1990 i president fins a ser-ne destituït el 2009 acusat de corrupció, de Joan Millet i Tusell, conseller de Banca Catalana, i de Xavier Millet i Tusell, candidat de Convergència i Unió a l'alcaldia de Barcelona el 1979.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 266. 
  2. «Federació de Joves Cristians de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. El País, 21/03/2002, Joan de Sagarra: Pere Puig i Quintana
  4. 4,0 4,1 4,2 Francesc Cabana, Els grans bancs espanyols i llur penetració a Catalunya
  5. Roig i Rosich, Josep M. Història de l'Orfeó Català: moments cabdals del seu passat. L'Abadia de Montserrat, 1993, p. 141. ISBN 978-84-7826-405-6. 
  6. «Estos son los ex directivos de Banca Catalana contra los que se ha dirigido la acción del fiscal». La Vanguardia, 10-07-1984, pp. 21-22.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Albert Manent, Fèlix Millet i Maristany: líder cristià, financer, mecenes catalanista Premi Fundació Ramon Trias Fargas, Barcelona, Proa, 2003, 228 pàgines, ISBN 9788484376439
  • Manuel Trallero Música celestial: Del mal anomenat cas Millet o cas Palau, Rosa Vents, 2012, 432 pàgines, ISBN 9788401388378
  • Jesús Ynfante, La prodigiosa aventura del Opus Dei: génesis y desarollo de la santa mafia, España contemporánea, Ruedo ibérico, 1970, 452 pàgines

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Emilio González-Llana Fagoaga
President del Banco Popular
Banco popular esp logo.svg

1945-1956
Succeït per:
Fernando Camacho Baños