Jordi Porta i Ribalta
![]() Jordi Porta (2019) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r juliol 1936 ![]() Barcelona ![]() |
President Fundació Enciclopèdia Catalana | |
19 gener 2011 – 20 gener 2016 ← Agustí Montal i Costa – Antoni Subirà i Claus → | |
President Centre UNESCO de Catalunya | |
juliol 2010 – juliol 2014 – Eduard Vallory i Subirà → | |
![]() | |
18 novembre 2002 – 20 març 2010 ← Miquel Bes i Calzadilla – Muriel Casals i Couturier → ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, activista cultural ![]() |
Membre de | |
Premis
|
Jordi Porta i Ribalta (Barcelona, 1936) és un filòsof i activista cultural català, president del Centre UNESCO de Catalunya i expresident d'Òmnium Cultural.[1]
Biografia[modifica]
Després de fer els estudis elementals es posa a treballar el 1950 i cursa el batxillerat superior nocturn en tornar del servei militar el 1959. Es llicencia en filosofia per la Universitat de Barcelona del 1963 al 1967. Mercès a una beca, amplia estudis a Nanterre (França) del 1967 al 1970. Director de la Fundació Jaume Bofill del 1971 al 2001. El 2002 va guanyar les eleccions a Òmnium Cultural, entitat que presidí fins a juliol de 2010, quan el va rellevar en el càrrec Muriel Casals i Couturier.[2] Ha estat també dirigent[3] de l'escoltisme català, en concret de la Delegació Diocesana d'Escoltisme, de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya de Catalunya, i de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge.
Ha estat president de l'Opinió Catalana, president de la Coordinadora Catalana de Fundacions, membre de Patronat del Consell de la Informació de Catalunya, membre del Consell Assessor del Patronat Català Pro Europa i coordinador d'activitats de l'associació Cristianisme Segle XXI. També va ser síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona, membre del patronat de la Fundació Enciclopèdia Catalana, membre del consell editorial del diari Avui del Consell Editorial d'Edicions 62 i és membre de consell consultatiu de le Plataforma per la Llengua. L'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.[4] Aquell mateix any rebria el Premi Memorial Francesc Macià.[5] Fou membre del consell assessor de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol, i des del 18 de gener de 2011 presideix la Fundació Enciclopèdia Catalana, on havia sigut vicepresident primer.[6] El febrer 2013, la Universitat Autònoma de Barcelona li va atorgar el doctorat honoris causa. La laudatio va ser pronunciada per Josep Maria Vallès i Casadevall.[7]
Obres[modifica]
- Anys de referència (Columna 1997) amb el qual va guanyar el premi d'assaig de la Fundació Ramon Trias Fargas. ISBN 8483004054
- El català, o ara o mai (Angle Editorial 2005).
- He tingut sort amb la gent que he conegut. Una petita crònica personal (Fundació Jaume Bofill/Òmnium/Grup Enciclopèdia 2009).
Referències[modifica]
- ↑ «Jordi Porta i Ribalta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ MIRÓ, David, Del BEI a JxSí, una pre(història) del Procés, Diari Ara, 23/04/2017, pàgina 26
- ↑ Carla Liébana, «Jordi Porta: “No critiquis, compromet-te”», Entrevista a la revista El Correu núm. 78 de Minyons Escoltes i Guies, 2011
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 32 personalitats i 13 entitats». Arxivat de l'original el 2010-04-18. [Consulta: 13 abril 2010].
- ↑ http://www.irla.cat/activitat/
- ↑ «Resum d'activitats 2011». Fundació Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 31 juliol 2014].
- ↑ Laudatio de Josep Maria Vallès i Casadevall & lliçó inaugural de Jordi Porta i Ribalta, Jordi Porta i Ribalta, doctor honoris causa, Barcelona, Universitat Autònoma de Bardelona, Februari 2013, 43 pàgines
- Persones vives
- Presidents d'Òmnium Cultural
- Catalanistes
- Filòsofs barcelonins contemporanis
- Creus de Sant Jordi 2010
- Escoltes barcelonins
- Medalles d'Honor de Barcelona
- Fundació Enciclopèdia Catalana
- Doctors honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona
- Fundació Jaume Bofill
- Polítics barcelonins contemporanis