Agustí Maria Bassols i Parés

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2010 Honorable Senyor
Agustí Maria Bassols i Parés
Nom original Agustí Bassols
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg  Conseller de Justícia 

4 juliol 1988 - 22 desembre 1992
Joaquim Xicoy i Bassegoda - Antoni Isac i Aguilar

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

16 juny 1988 - novembre 1988 - Jaume Jané i Bel
Circumscripció: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller de Governació 

9 maig 1986 - 4 juliol 1988
Macià Alavedra i Moner - Josep Gomis i Martí

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 - 4 abril 1988
Circumscripció: Barcelona


Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg  Conseller de Justícia 

24 agost 1982 - 9 maig 1986
Ignasi de Gispert i Jordà - Joaquim Xicoy i Bassegoda
Dades biogràfiques
Naixement 17 juny 1924
Barcelona
Mort 25 abril 2018 (93 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona (–1961)
Activitat professional
Ocupació Polític i advocat
Altres dades
Partit polític Demòcrates de Catalunya (2017–2018)
Unió Democràtica de Catalunya (–2017)
Membre de
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Agustí Maria Bassols i Parés (Barcelona, 17 de juny de 1924 - 25 d'abril de 2018[1]) fou un advocat i polític català. Va formar part de diversos governs de Jordi Pujol, dels quals va ser conseller de Justícia en dues ocasions (entre els anys 1982 i 1986, i entre el 1988 i el 1992), i de Governació entre els anys 1986 i 1988. Com a militant històric d'Unió Democràtica es va desmarcar de Josep Antoni Duran i Lleida i va recolzar sempre el sector sobiranista del partit.[2]

Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona, el 1961 fou soci fundador d'Òmnium Cultural i membre de la junta directiva de 1967 a 1977, i també vicepresident del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977). Formà part de la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona del 1978 al 1982, on fou cofundador i president de la secció de dret lingüístic i president de la Comissió de Defensa de la Cultura Catalana.

Militant d'UDC, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 fou elegit diputat de CiU per la província de Barcelona, i ocupà el càrrec de conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya de 1982 a 1986 i de 1988 a 1992, i conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya de 1986 a 1988. Impulsà la modernització del dret civil català, especialment el Codi de Successions de 1991.

Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, del qual el 2000 fou nomenat president. Ha estat president de la comissió executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat. El 1985 fou guardonat amb la Creu de Sant Ramon de Penyafort i ha col·laborat a Revista Jurídica de Catalunya

El 2009 va encapçalar la nova associació independentista Sobirania i Justícia, en defensa de la independència de Catalunya.[3] També presideix la comissió avaluadora de la Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt, l'equivalent de la junta electoral que s'habilita als comicis oficials.[4]

L'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.[5]

Obra[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]