Agustí Maria Bassols i Parés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2010 Agustí Maria Bassols i Parés
 Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
24 d'agost de 1982 – 9 de maig de 1986
 Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
4 de juliol de 1988 – 22 de desembre de 1992
 Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
9 de maig de 1986 – 4 de juliol de 1988
Dades biogràfiques
Naixement 17 de juny de 1924 (1924-06-17) (93 anys)
Barcelona, Barcelonès
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació polític i advocat
Partit polític UDC
Premis
Modifica dades a Wikidata

Agustí Maria Bassols i Parés (Barcelona, 17 de juny de 1924) és un advocat i polític català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona, el 1967 fou soci fundador d'Òmnium Cultural i membre de la junta directiva fins al 1977, i també vicepresident del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977). Formà part de la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona del 1978 al 1982, on fou cofundador i president de la secció de dret lingüístic i president de la Comissió de Defensa de la Cultura Catalana.

Militant d'UDC, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 fou elegit diputat de CiU per la província de Barcelona, i ocupà el càrrec de conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya de 1982 a 1986 i de 1988 a 1991, i conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya de 1986 a 1988. Impulsà la modernització del dret civil català, especialment el Codi de Successions de 1991.

És membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, del qual el 2000 fou nomenat president. Ha estat president de la comissió executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat. El 1985 fou guardonat amb la Creu de Sant Ramon de Penyafort i ha col·laborat a Revista Jurídica de Catalunya

El 2009 encapçala la nova associació independentista Sobirania i Justícia, en defensa de la independència de Catalunya.[1] També presideix la comissió avaluadora de la Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt, l'equivalent de la junta electoral que s'habilita als comicis oficials.[2]

L'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Ignasi de Gispert i Jordà
Conseller de Justícia
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1982–- 1986
Succeït per:
Joaquim Xicoy i Bassegoda
Precedit per:
Macià Alavedra i Moner
Conseller de Governació
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1986–- 1988
Succeït per:
Josep Gomis i Martí
Precedit per:
Joaquim Xicoy i Bassegoda
Conseller de Justícia
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1988–- 1992
Succeït per:
Antoni Isac i Aguilar