Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióDepartament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya
Dades
Tipusdepartament de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaDepartament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Creació19 maig 2018
Data de dissolució o abolició25 maig 2021 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat percap valor Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Format per
Part deGovern de Catalunya 2018-2021 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpolitiquesdigitals.gencat.cat Modifica el valor a Wikidata

El departament de Politiques Digitals i Administració Pública és un dels departaments de la Generalitat de Catalunya, creat pel Govern de Catalunya 2018, i successor del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. El seu conseller és Jordi Puigneró i Ferrer, des del 19 de maig del 2018.

Funcions[modifica]

Li correspon al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública les funcions:[1]

  • L'impuls d'estratègies i avaluació de les administracions públiques i del sector públic, així com la seva estructura i dimensionament, organització, funcionament, coordinació i desenvolupament de l'administració electrònica, la formació del personal al servei de les administracions públiques i la funció pública.
  • Les telecomunicacions i la societat digital.
  • Les polítiques de ciberseguretat i de serveis d'identificació electrònica, i d'identitat i confiança digital.
  • La confecció i la direcció de les polítiques d'innovació del sector de les tecnologies digitals avançades referents a les ciutats intel·ligents, dades massives i tecnologies del mòbil.
  • Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.

Resta adscrit al departament l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.

Llista de Consellers[modifica]

# Legislatura Nom Inici mandat Fi mandat Partit polític
Conselleria de Governació (1931-1999)
1 1931/1932 Joan Casanovas Joan Casanovas i Maristany 28 d'abril de 1931 29 de desembre de 1931 Esquerra Republicana de Catalunya
2 Josep Tarradellas 1931 Josep Tarradellas i Joan[a] 29 de desembre de 1931 24 de gener de 1933
1932/1933
3 Joan Selves Joan Selves i Carner 24 de gener de 1933 4 d'octubre de 1933
4 Pere Mestres i Albet 4 d'octubre de 1933 3 de gener de 1934
- 1934/1939 Joan Selves Joan Selves i Carner 3 de gener de 1934 28 de juny de 1934
5 Josep Dencàs i Puigdollers 28 de juny de 1934 6 d'octubre de 1934[b]
6 Josep Maria Espanya i Sirat 1 de març de 1936[c] 26 de setembre de 1936
7 Artemi Aiguader i Miró[d] 26 de setembre de 1936 5 de maig de 1937
8 Carles Martí i Feced[e] 5 de maig de 1937 29 de juny de 1937
9 Antoni Maria Sbert i Massanet[f] 29 de juny de 1937 5 de febrer de 1939
10 provisional Frederic Rahola i d'Espona 5 de desembre de 1977 19 d'octubre de 1978
11 Manuel Ortínez i Mur 19 d'octubre de 1978 15 de desembre de 1979 Independent
12 Josep Maria Bricall Josep Maria Bricall i Masip 15 de desembre de 1979 28 d'abril 1980
13 I Joan Vidal i Gayolà 8 de maig 1980 24 d'agost 1982 Convergència Democràtica de Catalunya[g]
14 Macià Alavedra i Moner 24 d'agost 1982 9 de maig de 1986
II
15 Agustí Bassols i Parés 9 de maig de 1986 4 de juliol de 1988 Unió Democràtica de Catalunya[g]
16 III Josep Gomis i Martí 4 de juliol de 1988 22 de desembre de 1992 Convergència Democràtica de Catalunya[g]
IV
17 Maria Eugènia Cuenca i Valero 22 de desembre de 1992 1 de febrer de 1995
18 Xavier Pomés Xavier Pomés i Abella 1 de febrer de 1995 28 de novembre de 1999
V
Conselleria de Governació i Relacions Institucionals (1999-2003)
19 VI Josep Antoni Duran Josep Antoni Duran i Lleida 29 de novembre 1999 5 de febrer de 2001 Unió Democràtica de Catalunya[g]
20 Núria de Gispert Núria de Gispert i Català 5 de febrer de 2001 4 de novembre 2002
21 Josep Maria Pelegrí Josep Maria Pelegrí i Aixut 4 de novembre 2002 17 de desembre de 2003
Departament de Relacions Institucionals i Participació (2003-2006)[h]
VII Joan Saura Joan Saura i Laporta 17 de desembre de 2003 29 de novembre de 2006 Iniciativa per Catalunya Verds
Esquerra Unida i Alternativa
Departament de Governació i Administracions Públiques (2003-2010)
VII Joan Carretero i Grau 17 de desembre de 2003 20 d'abril de 2006 Esquerra Republicana de Catalunya
Xavier Vendrell i Segura 20 d'abril de 2006 11 de maig de 2006
Xavier Sabaté i Ibarz 11 de maig de 2006 29 de novembre de 2006 Partit dels Socialistes de Catalunya
VIII Joan Puigcercós i Boixassa 29 de novembre de 2006 10 de març de 2008 Esquerra Republicana de Catalunya
Jordi Ausàs i Coll 10 de març de 2008 29 de desembre de 2010
Departament de Governació i Relacions Institucionals (2010-2016)
IX Joana Ortega i Alemany 29 de desembre de 2010 22 de juny de 2015 Unió Democràtica de Catalunya[g]
X
Meritxell Borràs i Solé 22 de juny 2015 14 de gener de 2016 Convergència Democràtica de Catalunya
Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge (2016-2017)
XI Meritxell Borràs i Solé 14 de gener de 2016 28 d'octubre del 2017[i] Partit Demòcrata Europeu Català[j]
Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública (2018-2021)[1]
XII Jordi Puigneró i Ferrer 29 de maig de 2018 26 de maig de 2021 Junts per Catalunya[k]

Notes[modifica]

  1. Nomenat com a Conseller de Governació i Sanitat entre el 19 de desembre de 1932 i 24 de gener de 1933.
  2. Suspensió del govern arran dels fets del sis d'octubre.
  3. Restitució del govern.
  4. Canvi de nom de Conselleria de Governació a Conselleria de Seguretat Interior
  5. Nomenat com a Conseller de Governació, Finances i Cultura
  6. Canvi de nom de Conselleria de Governació a Conselleria de Seguretat Interior
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 A proposta de Convergència i Unió
  8. El 2003 es va crear el Departament de Relacions Institucionals i Participació, separada de Governació. El 2006 aquest departament es va unir al d'Interior i el 2010 es va tornar a ajuntar amb Governació.
  9. Destituïda pel Govern d'Espanya arran de l'aplicació article 155
  10. A proposta de Junts pel Sí
  11. A proposta de Junts per Catalunya.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «DECRET 1/2018, de 19 de maig, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 21-05-2018. [Consulta: 21 maig 2018].
  2. «Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat». Vilaweb, 19-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018].

Enllaços externs[modifica]