Eduard Vallory i Subirà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEduard Vallory i Subirà
Dades biogràfiques
Naixement 1971 (45/46 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista i politòleg
Modifica dades a Wikidata

Eduard Vallory i Subirà (Barcelona, 1971)[1] és un analista social i gestor del canvi català, especialitzat en educació. És doctor en Ciències Polítiques i Socials (UPF), màster en Ciències Socials (Universitat de Chicago), diplomat en Alta Direcció d'Empreses (AMP-PADE) per l'IESE, i llicenciat en Filosofia (UB) i en Periodisme (UPF).

La tardor de 2014 va rebre l'encàrrec de la Generalitat d'impulsar amb la UVic i la UOC un programa universitari de formació permanent per al desenvolupament professional dels mestres. És president del Centre UNESCO de Catalunya, patró del Barcelona Institute of Science and Technology, i patró de l'Institut d'Humanitats de Barcelona. Ha estat Visiting Scholar del Departament de Sociologia de la New York University del gener de 2013 al juliol de 2014, després d'haver estat director general de la Barcelona Graduate School of Economics des del seu inici, la tardor de 2006, fins al desembre de 2012. Anteriorment havia estat durant dos anys Batista i Roca Fellow del Fitzwilliam College (Universitat de Cambridge), on va fer una recerca sobre l'educació en la ciutadania global analitzant el cas del moviment escolta, que va ser la seva tesi doctoral[2] i va esdevenir la primera recerca sobre l'escoltisme a escala mundial.[3] Entre març de 2000 i setembre de 2003 va ser cap del Gabinet del Conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat, amb el conseller Andreu Mas-Colell. És membre del Consell Assessor de la Fundació Catalunya-Europa, que presideix Pasqual Maragall, i del Consell Consultiu de la Universitat de Vic. Ha estat articulista del diari Avui i de l'edició catalana del diari Expansión. La seva implicació en l'àmbit associatiu va començar a l'escoltisme, passant per totes les etapes, i més tard esdevenint membre dels equips directius d'Escoltes Catalans, d'on va ser escollit cap de Relacions Exteriors (1995-2000), així com vicepresident i comissari Internacional de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (1996-2000) i president de la Fundació Escolta Josep Carol (2001-07). Ha estat president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (1997-2000).

L'abril del 2016 es presenta la iniciativa Escola Nova 21, de la qual ell n'és un dels impulsors i també el director. La iniciativa neix per promoure un sistema educatiu avançat.[4]

Obra[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]