Ferran Soldevila i Zubiburu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ferran Soldevila)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFerran Soldevila i Zubiburu
Dades biogràfiques
Naixement 24 d'octubre de 1894
Barcelona
Mort 19 de maig de 1971 (76 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Es coneix per membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptor i historiador
Influències de Antoni Rubió i Lluch
Dades familiars
Germans
Modifica dades a Wikidata

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Germà de l'escriptor Carles Soldevila, es va dedicar fonamentalment a la historiografia, tot i que també va escriure obres de teatre, de poesia i una novel·la inèdita. Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Deixeble d'Antoni Rubió i Lluch, es doctorà a Madrid el 1922 (amb Menéndez Pidal), i el mateix any entrà al cos de bibliotecaris i arxivers. Va exercir la seva professió primer a Maó i més tard a Logroño. Entre 1924 i 1928 va ser un assidu col·laborador de la Revista de Catalunya. El 1926 es va traslladar a Liverpool com a lector de literatures hispàniques. El 1928, ja de tornada, va ser nomenat professor d'història de Catalunya a l'escola de bibliotecaris.

La seva Història de Catalunya escrita entre 1934 i 1935 amb l'encàrrec de Francesc Cambó de sintetitzar els episodis més destacats de la història del país, Joan Fuster va afirmar-ne que era la millor visió de conjunt del passat català que s'hagi escrit.[1] L'obra va ser publicada en tres volums entre 1934 i 1935. Va ser reeditada i actualitzada el 1962.

El 1931 va treballar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i més tard a la Biblioteca Universitària. Durant la Guerra civil espanyola va seguir impartint classes a la Universitat, on era professor d'història. En acabar la guerra es va exiliar i va residir a França del 1939 fins al 1943. Al seu retorn, es va fer càrrec de la càtedra d'història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans. El 1952 va publicar la Història d'Espanya, obra en vuit volums. Va escriure un important conjunt d'obres, especialment sobre l'Edat mitjana de Catalunya. Va dirigir les col·leccions Un segle de vida catalana i Episodis de la Història.

Publicacions destacades[modifica | modifica el codi]

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Ferran Soldevila; documentació personal i familiar, documentació produïda en funció de la seva activitat professional com a historiador i com a escriptor, correspondència i documentació sobre el productor del fons. Del conjunt de documentació, destaquen, especialment, els manuscrits originals, els esborranys, els textos mecanoscrits, els articles periodístics, el material de treball i les llibretes d'anotacions de l'autor, que testimonien la seva obra literària i històrica. També cal destacar, la correspondència rebuda per Ferran Soldevila, tant pel seu volum com per l'interès de les cartes originals procedents de nombrosos corresponsals destacats del moment.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fuster i Ortells, Joan. «La plenitud del nou-cents (1911-1931)». A: Literatura catalana contemporània. 3a ed.. Curial, 1982, p.318. ISBN 84-7256-001-5. 
  2. Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  3. «Ferran Soldevila». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Premis i fites
Precedit per:
Frederic Camp i Llopis
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla II

1958-1971
Succeït per:
Josep Maria Madurell i Marimon