Ferran Soldevila i Zubiburu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ferran Soldevila)
Infotaula de personaFerran Soldevila i Zubiburu
Biografia
Naixement24 octubre 1894 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1971 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Liceu Poliglot
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRamón Menéndez Pidal Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, historiador, arxiver Modifica el valor a Wikidata
OcupadorArxiu de la Corona d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJosep Fontana i Làzaro Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
GermansCarles Soldevila i Zubiburu Modifica el valor a Wikidata

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Biografia[modifica]

Fou fill de Carles Soldevila i Boixader i de Mercè Zubiburu i Betancourt, ambdós de Barcelona.[1] Fou germà de l'escriptor Carles Soldevila, a diferència del qual Ferran es va dedicar fonamentalment a la historiografia, tot i que també va escriure obres de teatre, de poesia i una novel·la inèdita. Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Deixeble d'Antoni Rubió i Lluch, es doctorà a Madrid el 1922 (amb Menéndez Pidal), i el mateix any entrà al cos de bibliotecaris i arxivers. Va exercir la seva professió primer a Maó i més tard a Logronyo. Entre 1924 i 1928 va ser un assidu col·laborador de la Revista de Catalunya. El 1926 es va traslladar a Liverpool com a lector de literatures hispàniques. El 1928, ja de tornada, va ser nomenat professor d'història de Catalunya a l'Escola de Bibliotecàries. Va tenir relacions amoroses amb Rosa Leveroni quan ella era la seva aprenent.[2]

De la seva Història de Catalunya, escrita entre 1934 i 1935 amb l'encàrrec de Francesc Cambó de sintetitzar els episodis més destacats de la història del país, Joan Fuster va afirmar-ne que era la millor visió de conjunt del passat català que s'hagi escrit.[3] L'obra va ser publicada en tres volums entre 1934 i 1935. Va ser reeditada i actualitzada el 1962.

El 1931 va treballar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i més tard a la Biblioteca Universitària. Durant la Guerra civil espanyola va seguir impartint classes a la Universitat, on era professor d'història. En acabar la guerra es va exiliar i va residir a França del 1939 fins al 1943. Al seu retorn, es va fer càrrec de la càtedra d'història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans. El 1952 va publicar la Història d'Espanya, obra en vuit volums. Va escriure un important conjunt d'obres, especialment sobre l'Edat mitjana de Catalunya. Va dirigir les col·leccions Un segle de vida catalana i Episodis de la Història.

Publicacions destacades[modifica]

Fons personal[modifica]

Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, on resta dipositat el fons personal de Ferran Soldevila

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Ferran Soldevila; documentació personal i familiar, documentació produïda en funció de la seva activitat professional com a historiador i com a escriptor, correspondència i documentació sobre el productor del fons. Del conjunt de documentació, destaquen, especialment, els manuscrits originals, els esborranys, els textos mecanoscrits, els articles periodístics, el material de treball i les llibretes d'anotacions de l'autor, que testimonien la seva obra literària i històrica. També cal destacar la correspondència rebuda per Ferran Soldevila, tant pel seu volum com per l'interès de les cartes originals procedents de nombrosos corresponsals destacats del moment.[5]

Referències[modifica]

  1. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1894, número de registre 5950.
  2. Bonaventura, Daniel «“Cartes d'amor i d'exili” destapa la relació entre Rosa Leveroni i Soldevila». Diari de Girona, 28-02-2010 [Consulta: 19 maig 2021].
  3. Fuster i Ortells, Joan. «La plenitud del nou-cents (1911-1931)». A: Literatura catalana contemporània. 3a ed.. Curial, 1982, p.318. ISBN 84-7256-001-5. 
  4. Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  5. «Ferran Soldevila». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Frederic Camp i Llopis
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla II

1958-1971
Succeït per:
Josep Maria Madurell i Marimon