José Utrera Molina
José Utrera Molina (Màlaga, 12 d'abril de 1926 - Nerja, 22 d'abril de 2017[1]) va ser un advocat i polític espanyol d'ideologia falangista. Va exercir importants càrrecs durant la Dictadura franquista. Va ser el sogre del polític conservador Alberto Ruiz-Gallardón.[2]
Biografia
[modifica]Va estudiar dret a la Universitat de Granada. Militant falangista procedent del Frente de Juventudes, durant els seus primers anys de carrera política va mantenir la sotsprefectura provincial del Movimiento Nacional a Màlaga; posteriorment va exercir el càrrec de Governador civil a les províncies de Ciudad Real (1956–1962), Burgos (1962) i Sevilla (1962-1969).[3]
El 1969 va ser nomenat sotssecretari del Ministeri de Treball, càrrec que va exercir fins a juny de 1973, i també delegat del Govern espanyol davant l'Organització Internacional del Treball (OIT), amb seu a Ginebra.
En el primer i únic gabinet ministerial de l'almirall Carrero Blanco (juliol-desembre de 1973) va ocupar la cartera d'Habitatge.[4] El gener de 1974, després de l'assassinat de Carrero, va ser nomenat Ministre Secretari General del Moviment al primer govern de Carlos Arias Navarro, càrrec que va exercir fins al seu cessament al març de 1975 i que va suposar la vicepresidència del Consell Nacional del Movimiento. Va ser reconegut com un dels integrants de l'anomenat «Búnker», i netament fidel a la dictadura franquista.[5] No obstant això, al començament de 1975, el president del govern Arias Navarro va fer una sèrie de canvis en el Consell de Ministres i va ser substituït per Fernando Herrero Tejedor, només uns mesos abans de la defunció de Franco.[6] Per la seva banda, Utrera Molina va responsabilitzar al també falangista José Antonio Girón d'haver volgut usar-lo per atacar en un article periodístic al president Arias Navarro.[7]
El 2010 va escriure un article d'opinió en el diari ABC en el qual va criticar la Llei de Memòria Històrica i la retirada del monument al tinent general José Millán-Astray, qualificant-les com a «vandàlica invasió del Govern socialista».[8]
Va ser nomenat Cavaller d'honor de la Fundació Nacional Francisco Franco, al costat d'Augusto Pinochet Molina (net del dictador xilè Augusto Pinochet), en cerimònia celebrada el 18 de juliol de 2012, amb el lema Derecho al Alzamiento.[9] Durant els darrers anysde vida va ser membre del Patronat d'aquesta fundació.[10]
Imputació judicial
[modifica]El 31 d'octubre del 2014, la jutgessa argentina María Servini, instructora de la causa penal contra el franquisme, i basant-se en el principi de justícia universal, va enviar una ordre de detenció internacional contra ell i uns altres divuit dirigents de la dictadura franquista, sol·licitant la seva extradició amb l'objectiu d'interrogar-los.[9][11] La magistrada el va imputar d'«haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort de Salvador Puig Antich i del ciutadà alemany Georg Michael Welzel», tots dos executats a garrot vil el 2 de març de 1974 i va recordar que els fets «són sancionables amb les penes de reclusió o presó perpètua».[12][13] En resposta a l'ordre de detenció, va manifestar a través d'un comunicat[14] publicat a la web oficial de la Fundació Nacional Francisco Franco que estava disposat a querellar-se contra les víctimes del franquisme.[15]
Dret a l'honor
[modifica]El 2 de març de 2018, en ocasió del 44è aniversari de commemoració de l'assassinat de Salvador Puig i Antich, la dirigent d'Adelante Andalucía, Teresa Rodríguez, va fer una publicació a Twitter responsabilitzant-lo a ell del crim, així com també a Manuel Fraga. En resposta, els familiars d'Utrera Molina, ja difunt, la van denunciar per haver comès un atac contra el dret a l'honor. En conseqüència, l'Audiència Provincial de Madrid la va condemnar a pagar una indemnització de 5.000 euros als seus fills com a pena a la condemna del delicte d'intromissió il·legítima al dret de l'honor del dirigent franquista. El 18 de novembre de 2021, i després d'interposar un recurs de cassació, la sala civil del Tribunal Suprem espanyol va dictaminar l'absolució de la política andalusa perquè la conducta assenyalada quedava emparada per la llibertat d’expressió.[16]
Obres
[modifica]Va ser autor, entre altres, del llibre de memòries Sin cambiar de bandera,[17] en el qual relata el seu pas pels diferents governs de Franco. Aquest llibre va ser ampliat i reeditat el 2008.[18] Al final d'aquesta edició va figurar una carta de Jaime Ostos, referida a la proposició, de la qual va ser testimoni, en la qual Enrique Sarasola, amic comú de tots dos, va oferir a Utrera l'ingrés al Partit Socialista (PSOE).[19]
| « | ...Vam canviar de tema i la veritat és que no vaig tornar a donar importància al que havia escoltat. Hauria de passar molt temps perquè comprovés la veracitat de part del seu pronòstic, ja que al grup al que es va referir aquella nit[20] ocuparia realment el poder a Espanya. La seva instal·lació no hauria d'oferir massa dificultats, entre altres coses perquè hauríem de ser molt pocs els que creient en el Sistema al que servíem, mantinguéssim la dignitat de les nostres creences enfront de l'oferta d'un canvi avantatjós o el compromís d'una covarda claudicació...[21] | » |
En aquestes memòries polítiques, l'autor es va centrar en el període del govern d'Arias Navarro, amb el seu discurs sobre l'anomenat esperit del 12 de febrer, del procés 1001, del gironazo, de les aferrissades polèmiques sobre la Llei d'Associacions Polítiques i de les fortes tensions internes en un govern on les diferents tendències polítiques s'enfrontaven buscant situar-se de cara al canvi imminent.
Condecoracions
[modifica]- Gran Creu de Carles III
- Gran Creu del Mèrit Civil
- Gran Creu del Mèrit Militar
- Gran Creu del Mèrit Naval
- Gran Creu del Mèrit Aeronàutic
- Gran Creu de Cisneros
- Orde Imperial del Jou i les Fletxes
- Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi
- Gran Creu del Mèrit Agrícola i de Rubén Darío
- Gran Creu de Nicaragua
- Medalla d'Or de la Joventut
- Cavaller d'Honor de la Fundació Francisco Franco
- Víctor d'argent del SEU
- Aspa Verda al Mèrit Polític
Referències
[modifica]- ↑ «Mor l'exministre de Franco José Utrera Molina». El Periódico de Catalunya, 22-04-2017 [Consulta: 22 abril 2017].
- ↑ Marimon, Sílvia «Puig Antich: 40 anys reivindicant justícia». Ara, 01-03-2014 [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ Suárez Fernández, 2005, p. 695.
- ↑ Sabín, 1997, p. 441.
- ↑ Apezarena, 2013, p. 11.
- ↑ Jorge M. Reverte, «Memoria de la Transición», El País, Madrid, 1995, pàg. 28
- ↑ Rodríguez Jiménez, 1994, p. 170.
- ↑ Utrera Molina, José «¡A mí la Legión!» (en castellà). ABC, 02-02-2010.
- ↑ 9,0 9,1 «¿A qué veinte franquistas ordena detener la Justicia argentina?». publico.es, 01-11-2014.
- ↑ «Estructura orgánica de la Fundación Francisco Franco». Arxivat de l'original el 2014-11-01. [Consulta: 22 novembre 2014].
- ↑ «La jueza Servini ordena detener al exministro Rodolfo Martín Villa». deia.com. Arxivat de l'original el 2014-11-01. [Consulta: 1r novembre 2014].
- ↑ «La matanza de Vitoria, un suceso que aceleró el fin del franquismo». elpais.com, 01-11-2014.
- ↑ Picazo, Belén; Baquero, Juan Miguel «Estos son los 20 españoles acusados de crímenes en el franquismo a los que busca Interpol» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 13 novembre 2014].
- ↑ Utrera Molina, José. «Nota de premsa» (en castellà), 01-11-2014. Arxivat de l'original el 2014-11-22. [Consulta: 26 novembre 2014].
- ↑ «L'exministre franquista Utrera Molina amenaça de denunciar les víctimes de la dictadura des de la web de la Fundación Francisco Franco». 324.cat, 19-11-2014. [Consulta: 25 novembre 2014].
- ↑ «El Suprem anul·la la condemna contra Teresa Rodríguez per haver dit que Utrera Molina fou responsable de l’assassinat de Puig Antich». Vilaweb.cat, 18-11-2021. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ Utrera Molina, 1989.
- ↑ Utrera Molina, 2008.
- ↑ Utrera Molina, 2008, p. 431, XII. Carta de Jaime Ostos Carmona.
- ↑ Volia fer-me saber la seva pertinença a un grup que amb tota seguretat d'aquí a uns anys, hauria de ser el que governés Espanya
- ↑ Utrera Molina 2008, p. 429
Bibliografia
[modifica]- Apezarena, José. Todos los hombres del Rey. BibliotecaOnline SL, 2013. ISBN 9788415599753.
- Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España (en castellà). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1994. ISBN 978-84-00-07442-5.
- Sabín, José Manuel. La dictadura franquista (1936-1975). AKAL, 1997. ISBN 9788446008033.
- Suárez Fernández, Luis. Franco. Barcelona: Ariel, 2005. ISBN 84-344-6781-X.
- Utrera Molina, José. Sin cambiar de bandera (en castellà). 3a edició. Barcelona: Planeta, 1989. ISBN 84-320-5869-6.
- Utrera Molina, José. Sin cambiar de bandera (Edición revisada y aumentada) (en castellà). Barcelona: Planeta, 2008. ISBN 9788408079026.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Article d'opinió al diari ABC de 13-10-2007 Arxivat 2007-10-15 a Wayback Machine. (castellà)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Licinio de la Fuente de la Fuente |
Ministre d'Habitatge 1973 - 1974 |
Succeït per: Luis Rodríguez de Miguel |
| Precedit per: Torcuato Fernández Miranda |
Ministre Secretari General del Moviment 1974 - 1975 |
Succeït per: Fernando Herrero Tejedor |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • | |
| Ministres | Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals) | |
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | José García Hernández (Governació) • Antonio Barrera de Irimo/Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) | |
| Ministres | Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfredo Santos Blanco (Indústria) • Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • Pío Cabanillas Gallas/León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • José Utrera Molina (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals) | |
(← XIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XV FRANCO) | ||
- Falangistes
- Ministres andalusos del Govern d'Espanya
- Polítics malaguenys
- Ministres Secretaris Generals del Moviment
- Governadors civils de Sevilla
- Imputats a la querella argentina contra els crims del franquisme
- Governadors civils de Burgos
- Governadors civils de Ciudad Real
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Alumnes de la Universitat de Granada
- Morts a Andalusia
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Naixements del 1926