José Utrera Molina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé Utrera Molina
 Ministeri d'Habitatge
COA Spain 1945 1977.svg
11 de juny de 1973 – 31 de desembre de 1973
 Ministre Secretari General del Moviment
Bandera FE JONS.svg
3 de gener de 1974 – 11 de març de 1975
Dades biogràfiques
Naixement 12 d'abril de 1926 (1926-04-12) (90 anys)
Màlaga, Espanya
Nacionalitat Espanya Espanya
Alma mater Universitat de Granada
Ocupació Advocat
Partit polític FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Premis
Modifica dades a Wikidata

José Utrera Molina (Màlaga, 12 d'abril de 1926) és un advocat i polític espanyol d'ideologia falangista. Ocupà importants càrrecs durant la Dictadura franquista. És sogre del polític conservador Alberto Ruiz-Gallardón.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va fer estudis de dret en la Universitat de Granada. Militant falangista procedent del Frente de Juventudes, durant els seus primers anys de carrera política va mantenir la subjefatura provincial del "Movimiento" a Màlaga; posteriorment va exercir el càrrec de Governador civil a les províncies de Ciudad Real (1956–1962), Burgos (1962) i Sevilla (1962-1969).[2]

En 1969 va ser nomenat Sotssecretari del Ministeri de Treball, càrrec que exerceix fins a juny de 1973, i també Delegat del Govern espanyol davant l'Organització Internacional del Treball (OIT), amb seu a Ginebra.

En el primer i únic gabinet ministerial de l'almirall Carrero Blanco (juliol-desembre de 1973) ocupa la cartera d'Habitatge.[3] Després de l'assassinat de Carrero, és nomenat al gener de 1974 Ministre Secretari General del Moviment al primer govern de Carlos Arias Navarro, càrrec que exerciria fins al seu cessament al març de 1975 i que suposa la vicepresidència del Consell Nacional del Movimiento. Va ser reconegut com un dels integrants de l'anomenat "Búnker", i netament fidel a la Dictadura franquista.[4] No obstant això, al començament de 1975 el President de govern Arias Navarro va fer una sèrie de canvis en el Consell de Ministres i Utrera Molina va ser substituït per Fernando Herrero Tejedor, només uns mesos abans de la defunció de Franco.[5] Per la seva banda, Utrera Molina va responsabilitzar al també falangista José Antonio Girón d'haver volgut usar-lo per atacar en un article periodístic al president Arias Navarro.[6]

En 2010, va escriure un article d'opinió en el diari ABC en el qual va criticar la Llei de Memòria Històrica i la retirada del monument al tinent general José Millán-Astray, qualificant-les com a "vandàlica invasió del Govern socialista".[7]

Va ser nomenat Caballero d'Honor de la Fundació Nacional Francisco Franco, al costat d'Augusto Pinochet Molina (nét del dictador xilè Augusto Pinochet), en cerimònia celebrada el 18 de juliol de 2012, sota el lema "Derecho al Alzamiento".[8] Actualment és membre del Patronat d'aquesta fundació.[9]

Imputació judicial[modifica | modifica el codi]

El 31 d'octubre del 2014, la jutgessa argentina María de Servini, instructora de la causa penal contra el franquisme, i basant-se en el principi de justícia universal, envia una ordre de detenció internacional contra José Utrera Molina i uns altres divuit dirigents de la dictadura franquista, sol·licitant la seva extradició amb l'objectiu d'interrogar-los.[10][8] La magistrada imputa a Utrera Molina «haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort de Salvador Puig Antich i del ciutadà alemany Georg Michael Welzel», tots dos executats a garrot vil el 2 de març de 1974 i recorda que els fets «són sancionables amb les penes de reclusió o presó perpètua».[11][12] En resposta a l'ordre de detenció, Utrera Molina manifestà a través d'un comunicat[13] publicat a la web oficial de la Fundació Nacional Francisco Franco que estava disposat a querellar-se contra les víctimes del franquisme.[14]

Obres[modifica | modifica el codi]

És autor, entre altres, del llibre de memòries Sin cambiar de bandera,[15] en el qual relata el seu pas pels diferents governs de Franco. Aquest llibre ha estat ampliat i reeditat en 2008.[16] Al final d'aquesta edició figura una carta de Jaime Ostos Carmona, en què fa referència a la proposició, de la qual va ser testimoni, en la qual Enrique Sarasola, amic comú de tots dos, havia ofert a Utrera l'ingrés en el Partit Socialista,[17]

« ...Vam canviar de tema i la veritat és que no vaig tornar a donar importància al que havia escoltat. Hauria de passar molt temps perquè comprovés la veracitat de part del seu pronòstic, ja que al grup al que es va referir aquella nit[18] ocuparia realment el poder a Espanya. La seva instal·lació no hauria d'oferir massa dificultats, entre altres coses perquè hauríem de ser molt pocs els que creient en el Sistema al que servíem, mantinguéssim la dignitat de les nostres creences enfront de l'oferta d'un canvi avantatjós o el compromís d'una covarda claudicació...[19] »

En aquestes memòries polítiques, l'autor se centra en el període quan va formar part en el govern d'Arias Navarro, amb el seu discurs sobre l'anomenat esperit del 12 de febrer, del procés 1001, del gironazo, de les aferrissades polèmiques sobre la Llei d'Associacions Polítiques i de les fortes tensions internes en un govern on les diferents tendències polítiques s'enfrontaven buscant situar-se de cara al canvi imminent.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marimon, Sílvia «Puig Antich: 40 anys reivindicant justícia». Ara, 01-03-2014 [Consulta: 1 març 2014].
  2. Suárez Fernández, 2005, p. 695.
  3. Sabín, 1997, p. 441.
  4. Apezarena, 2013, p. 11.
  5. Jorge M. Reverte, «Memoria de la Transición», El País, Madrid, 1995, pág. 28
  6. Rodríguez Jiménez, 1994, p. 170.
  7. Utrera Molina, José «¡A mí la Legión!» (en castellà). [[ABC (diari)|]], 02-02-2010.
  8. 8,0 8,1 «¿A qué veinte franquistas ordena detener la Justicia argentina?». publico.es, 01-11-2014.
  9. Estructura orgánica de la Fundación Francisco Franco
  10. «La jueza Servini ordena detener al exministro Rodolfo Martín Villa». deia.com. [Consulta: 1 novembre 2014].
  11. «La matanza de Vitoria, un suceso que aceleró el fin del franquismo». elpais.com, 01-11-2014.
  12. Picazo, Belén; Baquero, Juan Miguel «Estos son los 20 españoles acusados de crímenes en el franquismo a los que busca Interpol» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 13 novembre 2014].
  13. Utrera Molina, José. «Nota de premsa» (en castellà), novembre 2014. [Consulta: 26 novembre 2014].
  14. «L'exministre franquista Utrera Molina amenaça de denunciar les víctimes de la dictadura des de la web de la Fundación Francisco Franco». 324.cat, 19-11-2014. [Consulta: 25 novembre 2014].
  15. Utrera Molina, 1989.
  16. Utrera Molina, 2008.
  17. Utrera Molina, 2008, p. 431, XII. Carta de Jaime Ostos Carmona.
  18. Volia fer-me saber la seva pertinença a un grup que amb tota seguretat d'aquí a uns anys, hauria de ser el que governés Espanya
  19. Utrera Molina 2008, p. 429

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Licinio de la Fuente de la Fuente
Ministre d'Habitatge
Espanya

1973 - 1974
Succeït per:
Luis Rodríguez de Miguel
Precedit per:
Torcuato Fernández Miranda
Ministre Secretari General del Moviment
Falange Espanyola

1974 - 1975
Succeït per:
Fernando Herrero Tejedor