José Sanjurjo Sacanell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: José Sanjurjo)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé Sanjurjo Sacanell
General Sanjurjo.jpg
Naixement 28 de març de 1872
Irunberri
Mort 20 de juliol de 1936 (64 anys)
Estoril
Ocupació oficial i militar
Període en actiu 1896-1932
Carrera militar
Rang Tinent general
Modifica dades a Wikidata

José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil Espanyola.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicià la seva carrera com a tinent a Cuba, on pujà fins al grau de capità. Al final de la guerra va tornar a Espanya i participà en diverses campanyes al Marroc (1909) així com la invasió del territori perdut a Melilla després del desastre d'Annual (1921), assolit el grau de general. El 1922, al capdavant de la comandància militar de Larraix, investigà els casos de corrupció a la Intendència i Intervenció militar.

Quan el setembre de 1923 es va produir el cop militar de Primo de Rivera, Sanjurjo era aleshores governador militar de Saragossa i recolzà sense reserves la sublevació i la posterior Dictadura que s'instaurava.

El 1925 va participar en el Desembarcament d'Alhucemas i el 1927, en finalitzar la guerra del Rif, el rei Alfons XIII li atorgà el títol de marquès del Rif.

El 1928 va ser nomenat Director General de la Guàrdia Civil, que combinava amb el d'Alt Comissari d'Espanya al Marroc. El 1931 el rei Alfons XIII li concedí la "Gran Cruz de Carlos III".

Malgrat que les anteriors mostres de confiança per part del rei, després de les eleccions del 12 d'abril del 1931 que comportaren el nomenament de la Segona República Espanyola, Sanjurjo es posà incondicionalment a les ordres del Comitè Revolucionari republicà, consolidant d'aquesta manera l'arribada del nou règim i essent confirmat en el càrrec de Director General de la Guàrdia Civil. Aquest canvi en les fidelitats de Sanjurjo sembla estar motivat pel rancor que li causà l'abandonament de Primo de Rivera per part del rei després de la caiguda de la Dictadura el 1929.

Les reformes militars de Manuel Azaña no li agradaren a Sanjurjo, especialment la reducció dels efectius de l'exèrcit i el nomenament de López Ferrer, un civil, com Alt Comissari al Marroc, pel que mostrà la seva disconformitat.

Sanjurjo amb altres oficials jutjat al tribunal el 1932

A finals del 1931 es produïren els fets de Castilblanco, Província de Badajoz, on van morir quatre guàrdies civils en mans dels manifestants. Poc després, a Arnedo (la Rioja), moren cinc civils al disparar la Guàrdia Civil, contra una concentració de treballadors. En iniciar-se les investigacions dels successos, Sanjurjo mostra la seva disconformitat, juntament amb les seves crítiques a les reformes militars fa que sigui destituït al front de la Guàrdia Civil pel general Miguel Cabanellas Ferrer, passant ell a la Direcció de Carrabiners.

Aquesta confrontació amb el govern per les reformes militars d'Azaña juntament amb el projecte d'estatut d'Autonomia de Catalunya el porten a preparar amb alguns carlistes de Manuel Fal Conde i el comte de Rodezno així com altres oficials militars el cop d'estat, conegut com la Sanjurjada el 10 d'agost del 1932. Aquesta rebel·lió va triomfar a Sevilla però va fracassar a Madrid. Sanjurjo intentà fugir cap a Portugal però fou detingut al costat del seu fill a Ayamonte (província d'Huelva). Fou jutjat i condemnat a pena de mort que és commutada per la de cadena perpètua. Després d'un estira i arronsa durant el segon govern Lerroux (desembre 1933-abril 1934) entre el president del Consell de MInistres i el de la República, Niceto Alcalá-Zamora, entorn de la possibilitat d'aministiar-lo al costat dels altres implicats en l'intent de cop d'estat, Sanjurjo opta per l'exili a Estoril, Portugal, on romandrà fins a la seva mort el 20 de juliol del 1936.

Plans conspiratius contra la República[modifica | modifica el codi]

Ja amb la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936 comencen els plans conspiratius contra la República. Arran del fracàs d'un intent de cop d'estat aprofitant el cinquè aniversari de la proclamació del règim republicà, els conspiradors canvien de plans. Emilio Mola, aleshores destinat a Pamplona perquè del govern desconfiava d'ell, és designat com el "director". Entre els seus plans sempre figurava José Sanjuro, aleshores exiliat a Portugal, com a cap d'un directori militar que s'instauraria un cop triomfés la insurrecció militar.

El 20 de juliol en el seu viatge cap a l'Estat espanyol per assumir la direcció del cop d'estat mor en accident d'aviació, potser com a conseqüència de l'excés d'equipatge. Gràcies o no a la seva mort, Franco fou proclamat cap de l'estat de la zona sollevada l'octubre del mateix any.