Manuel Fal Conde

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaManuel Fal Conde
Naixement 10 d'agost de 1894
Higuera de la Sierra
Mort 20 de maig de 1975 (80 anys)
Sevilla
Ocupació autor, advocat, polític i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Manuel Fal Conde (Higuera de la Sierra, 10 d'agost de 1894 - Sevilla, 20 de maig de 1975) fou un advocat i polític carlí espanyol.

Va estudiar Dret a Sevilla i Madrid. Va ingressar en 1930 en el Partit Integrista. Quan aquest es va integrar en Comunió Tradicionalista, Fal Conde va organitzar el moviment a Andalusia Occidental, donant prioritat a les joventuts i a les milícies (el requetè). Va participar en la revolta de Sanjurjo, a l'agost de 1932, i va ser empresonat durant tres mesos. En les eleccions de 1933 el carlisme va aconseguir 4 diputats a Andalusia i Fal Conde es va convertir en el cap del carlisme andalús al novembre.

En 1934 el pretendent carlí Alfons Carles el va nomenar secretari reial i secretari general de la Comunión Tradicionalista, centralitzant l'organització en el seu equip.[1] Va participar en els preparatius de la revolta militar de juliol de 1936, comprometent la participació del carlisme, que pretenia executar una revolta independent, després de llargues i complicades negociacions amb el general Mola. No obstant això, durant la Guerra Civil va haver d'exiliar-se a Portugal després de pretendre crear una Real Acadèmia Militar carlista, en la qual formar política i militarment als oficials del requeté. Des del seu exili portuguès es va oposar al Decret d'Unificació, sense resultats. Després de tornar a Espanya va prohibir l'allistament de carlins en la División Azul, cosa que va provocar que les autoritats el confinessin a Ferreries (Menorca) durant uns mesos. Durant la postguerra els seus partidaris tindran forts xocs amb els franquistes com són els casos de Begoña a 1942 o de Pamplona en 1945.[2] L'any 1955 va renunciar com a Cap Delegat del carlisme a Espanya i abandonà la política activa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Clemente, Josep Carles «Ultima entrevista con Fal Conde. Secretario General del Partido Carlista entre 1934 y 1955». Tiempo de historia, 39, 01-02-1978, pàg. 13-23.
  2. Intxusta, Aritz «Un libro desvela conspiraciones carlistas para derrocar a Franco en la posguerra». Gara, 22-12-2010.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]