Antonio Checa Godoy

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Checa Godoy
Biografia
Naixement 1946 (72/73 anys)
Jaén
Activitat
Camp de treball Transició democràtica espanyola
Ocupació Historiador i escriptor
Ocupador Universitat de Sevilla
Interessat en Segona República Espanyola i història contemporània d'Espanya
Modifica les dades a Wikidata

Antonio Checa Godoy (Jaén, 1946)[1][2] és un historiador i periodista espanyol, professor en la Universitat de Sevilla.

Biografia[modifica]

Professor en la Universitat de Sevilla,[3][4] on va ser degà de la Facultat de Comunicació[5] des de 2010[6] fins 2014, any en què fou substituït per María del Mar Ramírez.[7] S'ha especialitzat en l'estudi de la premsa espanyola i iberoamericana i la Transició a Andalusia,[8] i ha estat descrit com «un dels més prolífics investigadors espanyols sobre història de la comunicació».[9]

Abans de dedicar-se a la docència en la universitat, va treballar com a periodista en diferents mitjans;[10] dirigint publicacions com El Adelanto, Huelva Información, Diario de Granada,[6][a] Andalucía Actualidad o Andalucía Económica,[12] entre altres.

Obra[modifica]

Ha publicat obres com Las elecciones de 1977 en Andalucía (1978),[13] Historia de la prensa jiennense, 1808-1983 (1986),[13] Prensa y partidos políticos durante la II República (1989),[1] Historia de la prensa andaluza (1991),[5][13] Historia de la prensa en Iberoamérica (1993),[14] La radio en Andalucía durante la Guerra Civil y otros ensayos (1999),[15] Historia de la radio en Andalucía (1917-1978) (2000),[15][16] La radio en Sevilla: (1924-2000) (2000),[13] Historia de la prensa pedagógica en España (2002),[17][18] Fuentes sobre radio: Un siglo de bibliografía internacional (2003),[13] Las rutas de la publicidad en Andalucía (2005),[19] El ejercicio de la libertad. La prensa española en el Sexenio revolucionario (1868-1874) (2006),[8][20][21] Historia de la publicidad (2007),[13] Las coproducciones hispano-italianas: una panorámica (2007),[13] Historia de la comunicación: De la crónica a la disciplina científica (2008),[22] La prensa española durante la Guerra de la Independencia (2009),[23] Historia de la prensa en Córdoba, 1790-2010 (2011),[13] Historia de la comunicación (2014)[13] o El cartel, dos siglos de publicidad y propaganda (2014),[24][13] entre otras.

Notes[modifica]

  1. D'aquest últim, Diario de Granada, fou cessat com a director en 1983.[11]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]