Eduard Recasens i Mercadé

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eduard Recasens i Mercader)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEduard Recasens i Mercadé
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
14 de maig de 1923 – 15 de setembre de 1923
Circumscripció Tarragona
Dades biogràfiques
Naixement 1884
Barcelona
Mort 1940
París
Ocupació Financer
Partit polític Lliga Regionalista
Modifica dades a Wikidata

Eduard Recasens i Mercadé (Barcelona 1884 - París 1940)[1] va ser un polític, empresari i important banquer català que va dirigir el Banc de Catalunya.[2] Era germà del polític socialista Josep i del banquer soci seu Francesc Recasens i Mercadé.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut accidentalment a Barcelona, de petit passà a residir a Reus, d'on era la seva família. El 1901, amb només 17 anys, era redactor de la publicació anarquista reusenca La Alarma,[2] però el 1906 va passar a ser-ho del setmanari republicà i catalanista Foment, ja que va ser un dels fundadors del Foment Nacionalista Republicà.[1] Pocs anys després, a Barcelona, va ser també un dels fundadors del partit polític Unió Federal Nacionalista Republicana,[1] pel qual va ser regidor a Barcelona entre el 1912 i el 1915.[2]

El 1917 ell i el seu germà petit Francesc Recasens iniciaren l'empresa Fàbregas i Recasens SRC[2] juntament amb el també polític Evarist Fàbregas. Es dedicaren tant al petroli i productes derivats com al comerç de diversos productes tropicals d'ultramar.[2] El juny de 1920 reconvertiren la societat en el Banc de Catalunya erigint-se'n el seu vicepresident,[1] una de les entitats financeres catalanes més exitoses de la nostra història tot i la seva curta durada. De fet Recasens va advocar sempre per construir un sector bancari català que fos hegemònic a Espanya, arribant al punt de proposar la creació d'un banc central específic per a l'economia catalana.[1]

Amb el temps la ideologia política de Recasens s'havia moderat una mica: va entrar a militar a la Lliga Regionalista i a les eleccions a Corts del 1923[4] va guanyar l'escó del districte Reus - Gandesa amb el suport també de la resta de partits catalanistes.[3] Però com la resta de diputats va perdre'l a causa del cop d'estat de Primo de Rivera pocs mesos després, fet pel qual va passar a dedicar-se totalment al banc.[3]

En els anys següents, ell i el seu germà van protagonitzar l'important ascens financer de l'entitat gràcies a la bona relació que mantenien amb el ministre d'Hisenda de la dictadura José Calvo Sotelo.[3] Entre altres empreses mixtes público-privades van fundar el Banco de Crédito Local el 1925, la petroliera monopolística CAMPSA el 1927, i el Banco Exterior de España el 1929.[2] Sense la participació de l'estat però amb el suport del ministre també van crear l'empresa privada CEPSA, que va construir la primera refineria de l'estat.[3] Aquesta estreta col·laboració amb el règim va generar una forta animadversió tant de la banca madrilenya i basca com dels polítics republicans que vindrien després.[3] Per aquest motiu, el 1931 l'entitat va fer fallida a causa de la retirada sobtada dels fons que hi tenia la petroliera CAMPSA.[2][3]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Petites notes sobre la banca en el present i en l'avenir, Barcelona 1918
  • La llei d'ordenació bancària, Barcelona 1922

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Eduard Recasens i Mercadé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [darrera consulta el 21 d'octubre de 2012]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 897, entrada: "Recasens i Mercadé, Eduard". ISBN 84-297-3521-6. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Cabana, Francesc. «La suspensió de pagaments del Banc de Catalunya». A: Madrid i el centralisme. Un fre a l'economia catalana. Pòrtic, 2003. ISBN 8498091047. 
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]