Josep Recasens i Mercadé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Recasens i Mercadé
Naixement 1883
Reus
Mort 1954 (70/71 anys)
Reus
Ocupació polític
Partit polític socialisme democràtic
Modifica dades a Wikidata

Josep Recasens i Mercadé fou un polític català nascut a Reus el 1883 i que va viure gairebé sempre a Reus,[1] germà dels economistes Eduard i Francesc Recasens i Mercadé.

Ja de jove començà a escriure en revistes satíriques, com La Trompeta o Lo Lliri i en altres més intel·lectuals, com El Pandemonium. Després formà part de l'Associació de dependents de comerç i va lluitar per la festa al diumenge. Va publicar assíduament al diari La Reforma: eco de la Asociación de Dependientes de Comercio del qual en va ser redactor en cap, i va treballar sempre en els estudis socials. El 1905 va ingressar al PSOE, i fundà a Reus l'Agrupació Socialista de Reus, que no tingué mai un alt nivell de militància, però en va ser el cos i l'ànima, fins al punt que en algunes ocasions n'era l'únic militant, arribant a pagar la quota de deu militants imaginaris per poder mantindre l'Agrupació.[2] El 1908 va fundar i dirigir a Reus el setmanari La Justicia Social, portaveu de l'Agrupació Socialista de Reus, i important per veure l'evolució del socialisme a la ciutat. Va escriure una obra teòrica titulada Socialismo (Reus: Impremta Carreras i Vila, 1913) que va tenir transcendència. El 1910 va començar a treballar a la fabrica Art Fabril i fou elegit secretari de la Federació Socialista de Catalunya. A la vaga del 1915 es va oposar al "Tot o res" i fou criticat pels seus. Oposat a les directrius de Madrid va voler una autonomia real del partit català. El 1922 va ser un dels fundadors de l'Associació de la Premsa de Reus. El 1931 va publicar Què és socialisme?, amb pròleg de Serra i Moret. A la guerra Civil va estar al costat republicà i al final fou empresonat en un vaixell a Tarragona, on va escriure unes notes que van conformar el llibre "Pobra Espanya!" on mostrava el seu desencant amb el Front Popular i el seu desacord amb el nou règim. Alliberat aviat, va treballar com a directiu de La Industrial Algodonera i va morir a Reus el 1954 apartat de la política.[1] Pòstumament es van publicar les seves memòries: Vida inquieta: combat per un socialisme català (Barcelona, 1985) i Cartes a un falangista (Reus 2001), que recull una correspondència fictícia escrita entre 1941 i 1947 i que li serveix per reflexionar sobre el règim franquista i el paper del socialisme a nivell nacional.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 554. 
  2. 2,0 2,1 Anguera, Pere; Mèlich, Jordi. Aproximació a la història de Reus. Reus: l'Ajuntament, 1980, p. Vol. II, pàg. 104. ISBN 8450041392. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Homes i dones pels carrers de Reus, Enric Tricaz, Valls 2010.
  • A. Gavaldà Torrents. Josep Recasens i Mercadé: la torxa d'un socialista irreductible. Barcelona: Fundació Rafael Campalans, 2004