Francesc Recasens i Mercadé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Recasens i Mercadé
Naixement 1893
Reus
Mort 1965 (71/72 anys)
Barcelona
Ocupació empresari i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Francesc Recasens i Mercadé (Reus 1893 - Barcelona 1965)[1] fou un escriptor i banquer català. Era el germà petit del polític socialista Josep i del banquer soci seu Eduard Recasens i Mercadé.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

De jove participà en algunes revistes reusenques, com ara El Rossinyol, la Revista del Centre de Lectura i Foment. Dramaturg innovador, va tenir molt d'èxit amb les seves obres principals d'estil modernista: Maria Agna (representada el 1907) i El Cego Simó (Barcelona 1913).[3] Les seves obres descriuen temes socials, amb una prosa dura i desenllaços dramàtics.[4]

També es va dedicar a la banca, essent el subdirector de l'exitós Banc de Catalunya entre 1920 i 1931,[3] juntament amb el seu germà van protagonitzar l'important ascens financer de l'entitat gràcies a la bona relació que mantenien amb el ministre d'Hisenda de la dictadura José Calvo Sotelo.[2] Un dels èxits de Recasens fou la creació des del banc de l'empresa privada petroliera CEPSA (amb el suport del ministre), que va construir la primera refineria de l'estat, motiu pel qual va residir a Madrid durant uns anys, ja que era conscient de la necessitat de tenir el poder de l'estat al costat per aquestes empreses de gran envergadura.[2] Precisament fou l'estreta col·laboració amb el règim el que va generar una forta animadversió tant de la banca madrilenya i basca com dels polítics republicans que vindrien després de la dictadura, els quals acabaren provocant la fallida de l'entitat bancària.[2] El 1928 havia fundat a Madrid, amb Calvo Sotelo i altres, el Banc Exterior d'Espanya, que a la postguerra va tenir gran influència.

Molts anys després Recasens va publicar una sèrie d'articles al Diario de Barcelona en què explicava la complicada relació entre política i economia, textos que el 1956 va recopilar en el llibre Escritos.[3]

Durant la postguerra Francesc Recasens va actuar com a mecenes de la cultura en uns moments difícils creant una beca anual que subvencionava l'estada a Catalunya d'un estudiós de la ciutat catalanoparlant sarda de l'Alguer.[3] Amb Domingo Valls i Taberner i Agustí Pedro Pons van comprar el vell Teatre Romea i en van sufragar la restauració. Va regalar al Centre de Lectura de Reus la construcció i equipament del refugi de muntanya Musté-Recasens al poble de Mont-ral.[5]

Obres[modifica | modifica el codi]

Dramàtiques

  • Maria-Agna: quadro dramátic. Reus: Biblioteca Foc Nou, 1910
  • El cego Simó: tragédia en un acte. Barcelona: A. Artís, 1913
  • Fins a la mort, estrenada al Teatre Romea, l'11 de maig de 1918.

Economia i política

  • Escritos: 1927 - 1955, (Barcelona, 1956). Recull d'articles d'economia i política

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 897, entrada: "Recasens i Mercadé, Eduard". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Cabana, Francesc. «La suspensió de pagaments del Banc de Catalunya». A: Madrid i el centralisme. Un fre a l'economia catalana. Pòrtic, 2003. ISBN 8498091047. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Francesc Recasens i Mercadé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [darrera consulta el 21 d'octubre de 2012]
  4. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 554. 
  5. Amorós, Xavier. Temps estranys: vol. II, 1951-1960. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 325. ISBN 8493232408. 

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • CABANA, Francesc. Eduard i Francesc Recasens: dos empresaris de Reus. Reus: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, 2003