Fernando Gasset Lacasaña

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFernando Gasset Lacasaña
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
5 d'abril de 1898 – 30 de març de 1907

28 de maig de 1919 – 15 de setembre de 1923
Districte Castelló de la Plana
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931 – 7 d'octubre de 1933
Circumscripció Castelló
 Alcalde de Castelló de la Plana
Escut de Castelló.svg
1903 – 1903

gener de 1914 – desembre de 1915

desembre de 1917 – desembre de 1917
Dades biogràfiques
Naixement 1861
Castelló de la Plana
Mort 1941
Castelló de la Plana
Alma mater Universitat de València
Activitat professional
Ocupació Advocat
Altres dades
Partit polític Partit Republicà Radical
Modifica dades a Wikidata

Fernando Gasset Lacasaña (Castelló de la Plana, 1861 - 1941) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i la Segona República

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en dret per la Universitat de València i doctorat per la Universitat Central de Madrid. Era influït pel krausisme si bé va abandonar-ne les tesis més renovadores a partir de la dècada de 1920, ja que era contrari a la revolució social. Fou cap del Partit Republicà Radical a Castelló de la Plana, d'on en fou també alcalde en 1903, 1914-1915 i 1917,[1] i un dels polítics més importants de la província de Castelló i membre de la maçoneria amb el nom simbòlic de "Velarde". Va ser escollit diputat al Congrés en les eleccions de 1898 fins a 1907 i de 1919 a 1923.[2] Va ser regidor de Castelló en dues ocasions durant la dictadura de Primo de Rivera, fet que li va ser molt criticat pel Grup d'Acció Republicana.

Dirigí les manifestacions a Castelló per la proclamació de la República el 1930[3] i a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la província de Castelló, però va perdre bona part del prestigi que tenia a Castelló pel seu pragmatisme i per la seva negativa d'integrar-se en el Front Popular, raó per la qual no va revalidar el seu escó a les eleccions de 1933 i 1936. Una de les seues filles, Concepción Gasset Solis, fou destacada membre de l'Agrupació Femenina Radical del Partit Republicà Radical de Castelló i muller de José Morelló del Pozo alcalde de Castelló i diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

El 20 de desembre de 1934 fou nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la Segona República Espanyola en ser escollit per les Corts amb 262 vots contra els 37 de Víctor Pradera Larumbe. En esclatar la guerra civil espanyola va condemnar l'alçament militar, però el 21 d'agost de 1936 va dimitir del Tribunal de Garanties, per la qual cosa va ser molt criticat pel Front Popular en considerar-ho una concessió als revoltats. Va ser detingut i condemnat per les autoritats republicanes en considerar que, amb la seva dimissió, havia recolzat la rebel·lió. Va passar quatre mesos a la presó i va ser desposseït dels seus béns. En sortir, va marxar a França. Va tornar a Espanya en 1938, per la zona del País Basc ja controlada pels revoltats, creient estar fora de perill. No obstant això va ser detingut, jutjat en un consell de guerra i condemnat a sis anys de presó. Gasset es va defensar argumentant que la majoria dels membres del Partit Radical que eren de centre-dreta es trobaven en llibertat, però ell no. Va sortir amb arrest domiciliari i presó atenuada a la fi de 1939 per problemes de salut, i fou posat en llibertat en 1940. Va morir el 14 de juny de 1941. Va ser indultat per Franco en 1952, onze anys després de morir, a petició de la família.

Referències[modifica | modifica el codi]

Biografia[modifica | modifica el codi]

  • Inmaculada Badenas-Gasset Ramos La experiencia política de Fernando Gasset durante la Segunda República (1931-1936) dins Castelló al Segle XX de Rosa Monlleó (ed.) pp. 343-356 Universitat Jaume I. Publicacions - 2006 Edició online «Enllaç».
  • FOLCH, Maria.: L'establiment del Nuevo Estado a Castelló de la Plana. L'Avenç, núm. 262, Barcelona, 2001.
  • GASSET-RAMOS, Inmaculada.:El krauso-institucionalismo y Valencia: su influencia en el republicano Fernando Gasset Lacasaña. Estudis castellonencs, núm. 9 ISSN 1130-8788
  • El alcalde que no quiso ser embajador, El Periódico Mediterráneo, 12 de gener de 2003.